Res avança sense la teva lluita, aquest 1 de Maig vine amb el PCPC

Res avança sense la teva lluita, aquest 1 de Maig vine amb el PCPC

170401_PCPCATALUNYA-12

Convocatòries: 

– Barcelona, 11:30h – Urquinaona/Pau Claris
– Lleida, 12:00h – Plaça del Treball
– Tortosa, 12:00h – Plaça del Carrilet
– Olot, 11:30h – Plaça Rector Ferrer
– Tarragona, 19:00h – Plaça Imperial Tarraco

Lluitant pels nostres drets; així és com els i les comunistes vivim el 1º de Maig. Un dia en el qual es fa imprescindible recordar no solament que si tot ho guanyem lluitant, tot ho perdrem si no lluitem, sinó que no hi ha cap dret consolidat definitivament.

Drets laborals, sanitat, educació, llibertats fonamentals, pensions públiques…tots, absolutament tots aquests drets estan amenaçats en aquest moment per la burgesia i els seus governs. El capital ho necessita tot per sobreviure i mantenir la taxa de guany que els nega la crisi estructural que pateixen i mentre romanguem callats no deixaran d’aplicar retallada rera retallada.

Estem disposats a romandre callats veient que ens ho roben tot?

Podria semblar que sí, que fins i tot estem disposats a acceptar com a normal que les properes generacions visquin molt pitjor que nosaltres i que se’ls exploti encara més. És tant la por, és tanta l’alienació que patim? Està tot perdut?

Ni molt menys. Tot és possible si, com ens demostra l’experiència històrica de la nostra classe, transformem col·lectivament aquesta realitat de pessimisme i derrota en la qual portem instal·lats des de la convocatòria de l’última vaga general en 2012. Pas a pas, si recuperem la unitat i les pràctiques sindicals classistes oposades al pacte social i a la conciliació de classes, podem convertir les nostres reculades d’avui, en un fructífer torrent de lluites que marxant unides posi a qui ens explota i als seus governs contra les cordes.

Depèn de nosaltres, dels qui tot ho produïm en aquesta societat i tenim a les nostres mans, en la nostra unitat conscient com a classe, la força dels qui poden parar-ho tot.

No hi ha taller, despatx, fàbrica, port, mercat, hivernacle, cuina, hotel….que funcioni sense el nostre treball.

Llavors per què permetem que no es cotitzin les hores treballades, que es pagui per sota del mercat pel conveni i hi hagi sous de misèria que no ens permeten arribar a final de mes?

Cal donar-li la volta a això i posar-li fi a aquesta realitat lluitant de forma decidida.

Fa 100 anys varem prendre el cel per assalt.

Celebrem aquest any el Centenari de la Revolució d’Octubre. 100 anys de la presa del poder econòmic i polític per la classe obrera i la pagesia pobre de Rússia. Una gesta històrica que per primera vegada va demostrar que sí és possible prescindir de les classes parasitaries i els seus representants polítics. Conseqüència d’això el poble soviètic va aconseguir drets impensables com: Jornada laboral de 7 hores, 6 per a especialistes, dret a l’avortament i al divorci, pensions i sanitat pública, jubilació als 55 anys per a les dones i als 60 per als homes, pensions per a ancians i invàlids, en treballs durs (mineria, indústria pesada…) podia rebaixar-se als 50, per rebre la pensió completa calia treballar entre 20 i 25 anys, baixa per maternitat, des de l’inici de l’embaràs, i un any després del part, uns 20 mesos en total, baixa per malaltia: 100% del sou, un mes de vacances pagades per l’estat, per no dir que l’habitatge era gratuït i els béns de consum, transport, culturals i esportius combustible eren garantits i a preus simbòlics o gratuïts.

Conquestes a les quals, malgrat la derrota temporal del Socialisme en l’antiga URSS i als països de l’Est d’Europa, no podem ni hem de renunciar. Són els nostres drets.

No a la II Transició

Els Pactes de la Moncloa i els successius pactes socials signats per les organitzacions sindicals majoritàries solament han servit per enfonsar la capacitat de lluita de la nostra classe i, pacte a pacte, arribar a la situació d’atur, precarietat i pobresa en la qual vivim. Gairebé 40 anys després pretenen seguir amb el mateix joc canviant les cares dels trilers que en la taula del pacte social o en el parlament seguiran signant anys rere d’any el “mal menor”.

Contrareformes laborals i privatitzacions.

Els governs burgesos de l’Europa imperialista desregulen les relacions laborals, i privatitzen els sectors públics, a marxes forçades, sota directrius de la Comissió Europea. Coincidint amb l’inici de l’actual crisi, en la seva Comunicació al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, la Comissió va formular els denominats “principis comuns de la flexiguridad: més i millor (!) ocupació mitjançant la flexibilitat i la seguretat”.

L’augment de la competitivitat i la productivitat de les empreses monopolistes s’aconsegueix destruint massivament forces productives. Gairebé trenta milions d’aturats/des en la UE. Al temps una major explotació de la classe obrera migrant, en una Europa-fortalesa que nega els més elementals drets als qui tracten d’obtenir unes millors condicions de vida. Aquest 1º de Maig la consigna que no pot faltar és: “SI HI HA SOLUCIÓ: SORTIDA DE L’EURO,L’OTAN I LA UNIÓ (UE)”

Lluita amb els i les comunistes

El PCPC us oferim una trinxera de combat per la defensa exclusiva dels nostres interessos de classe. A això ens debem i sabem que no hi ha res que pactar amb qui ens explota, amb el nostre enemic de classe.

Treballadors/es explotats/es, joves als quals us neguen el futur, dones doblement esclavitzades, pensionistes als quals us volen robar les pensions…preneu les regnes del vostre futur convertint-vos en subjectes actius i conscients del vostre present.

PER QUE RES AVANÇA SENSE LA TEVA LLUITA,
VINE AMB EL PCPC!
A LLUITAR DES D’AVUI PER LA REVOLUCIÓ,
EL PODER OBRER I EL SOCIALISME!
PCPC
Comparteix: Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someonePrint this page