Desde los tiempos de las primeras concertaciones sociales, o de la paz social, tras los Pactos de la Moncloa, éstos seguidos del 23-F de 1981; el movimiento sindical de CC OO perseguido por todas las comisarías y el Tribunal de Orden Público, con hospedaje de sus componentes, después de las torturas, en todas las cárceles españolas (UGT sin mojarse ni un pelo); este movimiento hasta entonces de color rojo se fue mutando hasta adquirir su actual color amarillo. La fusión ideol

El19 i 20 de juny de 2026, el Partit Comunista del Poble de Catalunya celebrarà el seu IV Congrés, una cita central en la vida del Partit i en el seu procés de consolidació com a organització revolucionària de la classe obrera a Catalunya. Aquest Congrés es convoca en un moment especialment complex, marcat per l’agreujament de la crisi capitalista, l’escalada de la guerra imperialista i una ofensiva general del capital contra les condicions de vida de la classe treballadora.

Enmig de la confusió que generen els discursos equidistants i intencionadament contradictoris que es difonen massivament pels mitjans de propaganda del sistema, cal que les organitzacions comunistes i revolucionàries situïn amb claredat a les masses treballadores la referència de la seva posició nítidament antiimperialista, com una palanca per a l'acció. millor manera de defensar els vostres interessos i necessitats. Compartint la consideració de l'escenari de guerra imperial

El 12 de març de 1986 es va celebrar el referèndum que va culminar el procés d’entrada a l’OTAN de l’Estat espanyol. Una vegada més, Francisco Franco ho havia deixat tot lligat i ben lligat des de 1953, quan es van signar els Pactes de Madrid i es van obrir les bases militars ianquis a Saragossa, Torrejón de Ardoz, Sevilla, Morón de la Frontera i Rota. Els Estats Units necessitaven la complicitat de l’Estat espanyol per poder controlar l’entrada a Europa i combatre l’avenç de

PAU . No en abstracte ni desvinculada de les nostres condicions materials de vida ni de la nostra solidaritat internacionalista. Quan l’imperialisme desferma guerres i bombardeja pobles, hem d’assenyalar els responsables: qui les provoquen, se’n beneficien i condemnen els pobles a pagar-ne les conseqüències. En contextos de guerra, les dones treballadores pateixen amb especial cruesa els seus efectes: desplaçaments forçats, violència sexual com a arma de guerra, pèrdua de mit

La crisi d’habitatge que pateixen els treballadors i les treballadores a Catalunya i a tot l’Estat no és cap accident ni cap “desajust del mercat”. És el resultat directe d’un model que converteix un dret bàsic en un negoci especulatiu. Durant dècades, governs de tots els colors han permès que fons d’inversió, bancs i grans tenidors acaparin el mercat d’habitatge, expulsin veïns i veïnes i facin pujar els preus fins a límits insostenibles amb afany de lucre. Mentre es parla d