La resposta a la crida a fer aldarulls i pillatge sota el lema, “contra el sistema”, protagonitzada per un nombre considerable de joves i adolescents als carrers de Barcelona, tenint com a epicentre la Plaça de Catalunya, aquest passat dissabte vint-i-quatre d’octubre, esdevé, a totes llums, una pràctica històrica de la reacció, atenent a l'habilitat d'aquesta per canviar de pell amb falses consignes progressistes i la instrumentalització d’altres escenaris d’agitació i mobil

La rapidesa i la intensitat dels esdeveniments polítics i socials que vivim a Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol només poden interpretar-se correctament si es situen en el marc de la crisi general del capitalisme i de l'esgotament progressiu dels mecanismes que durant dècades han permès contenir el conflicte entre les classes socials. L'encariment de la vida, la crisi de l'habitatge, la precarització del treball, l'empobriment de les famílies obreres, la degradació de

La riquesa la produïm nosaltres. Els beneficis se'ls apropia la burgesia. Mentre els monopolis acumulen beneficis, la classe obrera pateix salaris insuficients, precarietat, acomiadaments, repressió, jornades interminables i una pèrdua constant de poder adquisitiu. Mentre els bancs i els fons d'inversió fan negoci amb les nostres necessitats, milions de treballadors i treballadores no poden accedir a un habitatge digne. Mentre es privatitzen els serveis públics i es deteriore

El poble palestí porta setanta-vuit anys en guerra contra l’entitat sionista, dels quals els darrers tres anys, amb la Resistència armada com a avantguarda, s’han convertit en una batalla decisiva per l’expulsió de l’ocupant i l’alliberament de les terres de tota la Palestina històrica. És una batalla a la qual l’ocupant sionista respon amb una barbàrie sense límits, com a única forma d’intentar impedir la victòria d’aquesta heroica lluita de tot el poble per l’alliberament n

La mentida institucional i la dictadura de la propietat privada: Ens volen fer creure que gaudim d’un sistema garant dels drets fonamentals, emparat en una Constitució en què l’habitatge es proclama com un dret universal. Res més lluny de la realitat: el capitalisme el rebaixa a mera retòrica. La realitat és que el pretès «dret a l’habitatge» és paper mullat, mentre que la propietat privada dels grans tenidors, la banca i els fons voltor roman blindada a pany i forrellat per

Decidir sobre els nostres cossos no és un favor ni una concessió: és un dret conquerit. Cap dona ha de ser obligada a continuar un embaràs per manca de diners, per pressió religiosa, per por, per manca d’informació o per viure lluny d’un centre sanitari. El dret a decidir només és real si totes podem exercir-lo: les treballadores, les joves, les migrants i les qui tenen menys recursos. El sistema patriarcal vol els nostres cossos obedients, culpables i disponibles, i el capit