PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
BBVA i Banc Sabadell estan negociant la seva fusió. Aquesta es produeix quan han passat pocs dies des de l’anunci de la fusió de la Caixa i Bankia. La concentració de capitals en gegants monopolístics es produeix a una velocitat de vertigen des de l’esclat de la crisi al 2007, on es va destruir pràcticament tot el teixit de caixes d’estalvi semipúbliques, algunes de les quals van ser rescatades amb diners públics, sanejades i malvenudes o directament regalades als grans bancs i on mai l’estat ha recuperat la inversió efectiva (es calcula que va ser d’uns 65.000 milions d’€, dels que s’han recuperat un 15% del total).
Als acomiadaments anunciats ja per la Caixa i Bankia haurem d’afegir els aproximadament 1600 treballadors i treballadores que perdran la feina. Els sindicats pactistes ja s’han postulat a “demanar” la menor afectació possible a la plantilla, tot “recomanant” baixes incentivades, pre-jubilacions i altres formes similars per tal de reduir el cost de personal del nou gegant. És a dir, ja d’entrada els sindicats majoritaris accepten la derrota i només volen negociar com i quan s’entreguen les armes. El més greu de tot plegat és l’acceptació acrítica de la realitat que ens han imposat les grans empreses capitalistes (com ara Banc Sabadell o BBVA): que empreses amb beneficis astronòmics anuals -que no hi caben a la pantalla d’una calculadora-, puguin destruir forces productives amb la complicitat de les grans burocràcies sindicals. I encara és més punyent aquesta visió a curt plaç: la destrucció de feina que mai es recuperarà. Els monopolis són una factoria incessant de destrucció de feina. Una destrucció de feina permanent que està promoguda per ells mateixos, reforma laboral rere reforma laboral que ha anat abaratint l’acomiadament, tant a nivell econòmic com de drets laborals, fins a arribar a aquests extrems d’acomiadament quan, com i on volen fins i tot en processos de fusió monopolística com aquesta on els beneficis són astronòmics abans de la mateixa i encara ho seran més un cop exercida aquesta aberració.
1600 treballadors i treballadores més al carrer en un context de crisi total del capitalisme, on la robotització i l’automatització, les reformes laborals, l’atur crònic i el que vindrà immediatament no pressuposen res bo. Ser acomiadat al capitalisme es una aberració, però ser acomiadat per una empresa amb beneficis (incalculables per un ésser humà racional) és un crim. 1600 crims.
1600 treballadors i treballadores de BBVA i Banc Sabadell que s’afegiran als 112.150 acomiadats ja des de 2008 i que informava l’ABC al juny de 2019, més els que s’afegiran de la fusió de la Caixa i Bankia, amb d’altres operacions a la vista, com Liberbank i Unicaja, on ja s’apunta la intenció d’ambdues entitats de reduir plantilles i oficines. Tot això sense comptar els treballadors temporals (d’ETT) ja acomiadats que totes aquestes entitats han tingut empleats en accions comercials externalitzades: banca-assegurances, recobraments, tramitacions externes.
Qui deia que les reformes laborals eren positives? Per a qui? Com és possible que el Govern Centrals i el Govern de la Generalitat segueixin sense condemnar sense pal·liatius aquests abusos? Com s’entén que només pidolin amb la boca petita, des del Govern Central (PSOE+UP), que es respecti “al màxim” el dret al treball i que no hi hagin “masses acomiadaments”? Quina actitud servil és aquesta davant el Poder de la Banca?
Són gestors, senzillament gestors dels interessos de la Banca, de les grans empreses, del Gran Capital. Com ho és el Conseller d’Empresa, Sr. Tremosa, que només li preocupa d’aquesta fusió que “la marca del Banc Sabadell es mantingui a Catalunya”, així com “que les seus també es mantinguin aquí”. Catalunya pel Sr. Tremosa, i per extensió al seu Govern, només és la burgesia: els treballadors i treballadores els hi importem un rave.
Tal i com van demostrar amb l’anterior anunci de fusió de la Caixa amb Bankia, on van afirmar “que esperaven que la Caixa no es desvinculi de Catalunya”, o des del Govern Central somiaven truites amb “l’estricte defensa dels llocs de treball seguint l’escrupolosa legalitat” i com van fer en plena crisi sistèmica del 2008 on els van regalar diners de tots els treballadors a canvi de no res. És a dir, gestionar, legislar i regular per ells: els Governs són els gestors dels interessos dels grans monopolis, és el consell d’administració dels interessos de la burgesia.
Ens precipitem de forma ràpida i decidida cap a uns models d’Estat (com a mínim a gran part del món occidental) de tipus capitalista monopolista, on el Poder quedarà concentrat en poquíssims Consells d’Administració d’empreses i un grapat de bancs. A l’Estat espanyol, clarament es va aguditzant aquesta tendència. I les conseqüències més greus seran que al tenir el Poder real, aquests monopolis podran dictar, conjuntament amb els seus socis europeus i nord-americans, les lleis i regulacions tant de drets laborals, com de drets civils i llibertats que imposaran al conjunt de la classe obrera espanyola.
Així es reflexa de les decisions que es prenen de forma antidemocràtica al Consell Europeu, al Banc Central Europeu o a l’FMI, Banc Mundial i l’OCDE als darrers anys en diverses matèries que es van visualitzant de forma pràctica com en aquest cas. Decisions que afecten tant a la sobirania econòmica, la independència política o els drets col·lectius com a treballadors i treballadores.
El capitalisme és un sistema en fase terminal. De fet, de nosaltres depèn acabar amb ell. Ens hi va la pròpia existència de l’espècie humana: aquest sistema ens porta a un món cada cop més fosc, cada cop més degradat, cada cop més inhumà. I davant aquest sistema que ens vol portar a les condicions laborals i de vida de principis del s.XIX, que ens vol submisos i esclaus, hem d’articular una resposta obrera i popular contundent que propugni i lluiti per tot el contrari: un món sense classes, sense precarietat, sense explotació ni opressió. Un món socialista.
Organitza’t i lluita amb els comunistes del PCPC!
SOCIALISME O BARBÀRIE!
Comitè Executiu del PCPC, Barcelona, 18/11/2020
