Aquest divendres Jordi Pujol, simbol polític durant dècades d’un capitalisme català de “seny”, ha confessat la possessió d’un compte corrent milionari no declarat a un pais estranger desconegut.
L’enèsim cas de corrupció de la família Pujol (Banca Catalana, ITV, etc) torna a evidenciar davant la classe treballadora catalana la seva autèntica essència: un grapat de burgesos descendents d’un banquer que un dia van passar a la política per poder obtenir millors beneficis per a ells i per a la classe a la qual representen.
El “pujolisme” era una marca política que va arrelar en bona part del poble català i que avui es converteix, no en un exemple personal d’estafa política, sino en l’enèsim exemple per a la nostre classe de com capitalisme i corrupció son fonamentalment la mateixa cosa. L’existència de la classe capitalista i de tots els seus servidors es fonamenta en el robatori continuat al poble treballador. Les darreres dècades així ho evidencien.
ERC davant la iniciativa d’altres grups parlamentaris de promoure una comissió d’investigació, s’hi ha negat, anteposant l’estabilitat institucional a la depuració efectiva del sistema de corrupció enquistat a les institucions catalanes.
Davant tot aquest panorama, és un bon moment per a la classe obrera i les capes populars catalans que ens fem la següent pregunta: quina diferència o avenç suposa per al poble treballador un estat capitalista català?
Aquest cas torna a fer palès als i les obreres que no és possible una gestió amb “seny” del capitalisme. La classe oligàrquica catalana que té en nòmina a tots els partits del parlament mitjançant crèdits bancaris i donacions per a les seves campanyes, no es diferència en res de la seva homòloga espanyola. El capitalisme es fonamenta en el robatori i per això els seus representants reprodueixen, una vegada i un altra, aquesta pràctica indistintament de la bandera de la qual s’apropiïn.
Els i les comunistes denunciem la farsa democràtica que suposa el procés “sobiranista”, impulsat pels mateixos que avui protegeixen a un dels seus lladres. No hi ha dret a decidir si únicament ens permeten triar entre uns explotadors o altres. Denunciem aquest procés com una aposta d’un sector dominant de l’oligàrquia catalana que busca poder apropiar d’una part encara més gran de la riquesa que el poble treballador català produeix.
Avui la classe obrera catalana i les capes populars han de tenir un projecte propi, al marge de Pujol i la seva classe. Hem de comprendre que no ens espera un futur millor en un capitalisme senil i bàrbar, sigui quina sigui la bandera que onegi, només el socialisme i el poder obrer ens permetrà recuperar el que avui bandits oligarques com Pujol i companyia roben dia rere dia al poble traballador català. Només el socialisme ens garantirà acabar amb la dictadura del capital i assolir la veritable sobirania: la democràcia obrera.
El capitalisme és corrupció i expoli a la classe obrera!
Cap a la veritable sobirania: el socialisme i el poder obrer!
Comitè Executiu
Partit Comunista del Catalunya