ES RESCATA LA OLIGARQUIA, S’EMPOBREIX A LA CLASSE OBRERA.

ES RESCATA LA OLIGARQUIA, S’EMPOBREIX A LA CLASSE OBRERA.

20161105_114154 20161105_110947

La cèl·lula del barri del Clot i Camp de l’Arpa de Barcelona ha iniciat una campanya política per denunciar el caracter classista de l’Estat i animar al conjunt de la classe obrera i sectors populars del barri a lluitar en defensa dels seus interesos.

Durant els darrers anys, el Partit Comunista del Poble de Catalunya ha observat amb preocupació, com mitjançant els fons públics, s’ha donat una quantitat indecent de diners a les gran empreses. S’ha actuat contra el interessos del poble treballador que es veu cada dia més desprotegida per part d’un Estat que, governi qui governi, a nivell estatal o nacional, abans i després de la crisis ha retallat els nostres drets com a classe treballadora i com a poble treballador.

L’exemple més important ha estat el rescat a diverses entitats bancaries, com CATALUNYABANC, l’antiga Caixa Catalunya que depenia de la Diputació de Barcelona. Aquest rescat, que en el seu dia el govern va prometre que el pagaria la banca, de moment ha costat a l’Estat uns 49.000 € milions d’Euros, i segons el Banc d’Espanya 26.300 milions segur que son ja irrecuperables.

El rescat bancari que hem pagat nosaltres, en res ha servit als treballadors del sector bancari, que s’han vist afectats per EROs i sortides forçades de l’entitat, tampoc ha servit als milers de clients afectats per la venda de productes tòxics. Cal tenir en compte que Bankia, depenent de l’Estat continua defensant judicialment les seves actuacions en contra de treballadors i pensionistes, i que en la venda de CatalunyaBanc al BBVA es va acordar que seria l’Estat qui pagaria les condemnes per la venta de Participacions Preferents i Deute Subordinat.

Es demostra per tant que l’Estat, que ha defensat la necessitat de privatitzar els serveis públics i sectors claus, no té cap inconvenient, en canvi per fer una socialització de les pèrdues de l’oligarquia, i després de sanejar els bancs, vendre’l a un preu molt inferior al deu seu sanejament, tornant a la oligarquia un banc sanejat.

Alhora, l’Estat ha llençat polítiques com l’augment de l’edat de jubilació, retallant les prestacions, retallant els drets laborals i negant ajudes als sectors populars en situació d’empobriment, elaborant lleis de repressió com la llei mordassa per enmanillar la voluntat del poble de manifestar-se i lluitar contra la seva precària situació.També recentment el govern ha buidat un cop més la guardiola de les pensions, tot i que des del 2014 les pensions contributives s’han retallat en aproximadament 9.000,00€milions d’euros. El cost del rescat bancari que hem conegut és superior en 7.000€ als fons destinats per la prestació d’atur del 2016.

La conclusió a extreure és que l’Estat és una eina de poder d’una classe social, que no entén de termes de moda com “ciutadania”, sinó d’interessos socioeconòmics, que son els mateixos gestioni qui gestioni el capitalisme.

L’exemple més clar el tenim a Grècia, on el govern “del canvi”, esclau dels poders fàctics de l’Estat, ha de continuar aplicant les retallades que imposa la Troika.

Per això els comunistes defensem la construcció d’un nou Estat, un Estat socialista al servei de la classe obrera, per tenir al servei de la majoria l’eina que permet que els que tot ho produeixin siguin els que governin: un govern de la classe obrera per a la classe obrera i tot el poble treballador.

TOT PER LA CLASSE TREBALLADORA

PER EL PODER OBRER