En els 70 anys de la Victòria sobre el nazi-feixisme

En els 70 anys de la Victòria sobre el nazi-feixisme

L’alliberament de Berlín per les tropes soviètiques, al maig de 1945, assenyala la victòria dels pobles en la Segona Guerra Mundial i la derrota del nazi-feixisme -la més violenta forma de dominació de classe generada pel capitalisme i causa directa de la guerra i de la mort de desenes de milions d’éssers humans.

El paper decisiu en la Victòria del 9 de Maig va correspondre a la Unió Soviètica, al seu poble i l’Exèrcit Roig, sota la direcció del seu Partit Comunista. Va ser en el Front Est on es van lliurar les grans batalles que van decidir el desenllaç de la Segona Guerra Mundial. Celebrar el 70 aniversari de la Victòria, és recordar i enaltir l’heroisme, el coratge i la determinació de milions d’homes i dones soviètics que, a costa d’enormes sacrificis i de més de 27 milions de morts, van resistir i van lluitar, fent una contribució determinant per a la derrota de la barbàrie nazi-feixista. Celebrar el 70 aniversari de la Victòria és recordar i enaltir l’heroisme, el coratge i la determinació d’altres milions de resistents i combatents antifeixistes de tot el món que van dedicar i van lliurar les seves vides a la lluita per la Victòria.

El nazi-feixisme va ser un instrument brutal d’imposició del poder del gran capital, davant la profunda crisi del capitalisme que va seguir a la Primera Guerra Mundial, en particular després de la gran crisi de 1929, i les repercussions de la Revolució d’Octubre. El anticomunisme sempre va ser el tret distintiu del nazi-feixisme. Per totes bandes, el moviment obrer, i els comunistes especialment, van ser les seves primeres víctimes. Per totes bandes els comunistes van estar en la primera línia de la resistència al feixisme, estant en l’avantguarda de la resistència de masses i armada que va conduir l’alliberament.

Avui, el ressorgiment de l’amenaça del feixisme i els perills d’una nova guerra de grans proporcions són reals i cada vegada més grans. De nou, en un quadre d’aprofundiment de la crisi del capitalisme -resultat de les seves contradiccions irresolubles- el gran capital intenta sortir de la crisi per la força, imposant nivells brutals d’explotació i agredint la sobirania dels pobles i la independència dels Estats , per tots els continents. Les grans potències imperialistes procuren imposar la seva hegemonia planetària per la via militar, multiplicant les guerres d’agressió. Ucraïna pateix les conseqüències de l’acció feixista, amb el suport actiu dels EUA i de la Unió Europea -i del seu braç armat, l’OTAN. En nom del “combat al comunisme”, el revisionisme i la falsificació de la Història, amb la desvergonyida equiparació entre feixisme i comunisme, es dóna lloc a la rehabilitació del feixisme.

És per això de crucial importància recordar les lliçons de la Història, assenyalar els crims del nazi-feixisme, la seva naturalesa de classe i les complicitats que van permetre el seu ascens. No permetre que s’oblidi la tragèdia de la Segona Guerra Mundial, per impedir que de nou una similar catàstrofe tingui lloc.

Els Partits Comunistes i Obrers signataris criden als treballadors i als pobles de tot el món a que desenvolupin la seva lluita emancipadora, perquè facin de la celebració dels 70 anys de la Victòria sobre el nazi-feixisme una poderosa afirmació d’unitat i lluita per la pau, contra l’amenaça del feixisme i de la guerra, que radica en el capitalisme i que constitueix un perill per a la Humanitat, i per la democràcia, el progrés social i el socialisme.

 

Partits signants:

PC d’Albània
PC Alemany
PC de l’Argentina
Partit Algerià per la Democràcia i el Socialisme
PC d’Austràlia
PT de Bèlgica
PC del Brasil
PC Britànic
Nou PC Britànic
Partit dels Comunsitas Búlgars
PC de Canadà
PC de Xile
PSO de Croàcia
AKEL, Xipre
PC de Bohèmia i Moràvia
PC a Dinamarca
PC de Dinamarca
PC d’Eslovàquia
PC d’Espanya
Comunistes de Catalunya, Espanya
PC dels Pobles d’Espanya
PC de Grècia
PO Hongarès
PC de l’Índia
PC de l’Índia (Marxista)
Partit Tudeh, Iran
PC Iraquià
PC d’Irlanda
Partit dels Comunistes Italians
PC Libanès
PC de Luxemburg
PC de Malta
PC de Mèxic
Nou PC dels Països Baixos
PC Peruà
PC Portuguès
PC de la Federació Russa
Comunistes de Sèrbia
PC Sud-africà
PC Sirià
PC Sirià (Unificat)
PC de Swazilàndia
PC, Turquia
PC d’Uruguai
PC d’Ucraïna
PC de Veneçuela
PC de Vietnam
Nou PC de Iugoslàvia