ELECCIONS 21 D: EL PCPC CRIDA A L´ABSTENCIÓ

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) va acordar al seu Comitè Central del 16!12/2017 fer una crida a l’abstenció en les eleccions del 21 D. En aquest document que presentem farem un recordatori – per a contextualitzar la nostra posició – dels últims esdeveniments relatius al desenvolupament de l’anomenat Procés constituent sobre la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) per la República Catalana i la intervenció confrontada del Govern central del PP, amb el suport i col·laboració de – els anomenats constitucionalistes – Ciudadanos i PSOE-PSC. En aquest sentit el Comitè Central del PCPC,

MANIFESTA

I.- Davant dels resultats electorals del poble de Catalunya, convocat a referèndum pel Govern legítim de la Generalitat de Catalunya, el dia 1 d’octubre de 2017, amb el lema: “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?”; i davant dels resultats de suport de 2.044.038 vots afirmatius, el 90,18% dels participants; el Govern del PP recolzat pels dos partits abans esmentats, decreta l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, invalidant les competències del Govern de la Generalitat i del seu Parlament.

Amb això la monarquia dels borbons, hereva de l’esperit del 18 de juliol de 1936, amb Felipe VI al capdavant, emula a un altre de la seva mateixa estirp, Felipe V, autor del Decret de Nova Planta de 1716.

II.- El Govern espanyol, amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola, que ha comportat la dissolució del Parlament i l’anul·lació del Govern representatiu de Catalunya, escollit democràticament a les urnes, intenta impedir per la via de la violència l’aplicació dels resultats del referèndum i el desenvolupament de les disposicions previstes en la llei de transitorietat aprovada pel Parlament.

D’immediat, el cop d’Estat donat a Catalunya, com suposa l’aplicació del 155, representa un dany incalculable pel desenvolupament educatiu i cultural del nostre país: paralització o anul·lació dels projectes ja estudiats (ex. dotació de 142 milions d’euros per a que l’escola sigui més inclusiva a on es contava amb el sosteniment de menjadors escolars pels fills de les famílies necessitades). Tanmateix les universitats han vist com desapareixien els interlocutors designats per continuar amb la reforma financera, en la qual s’estava treballant.

III.- Prèviament, en un intent de desactivar l’eslògan popular “No Tinc Por”, el poder oligàrquic central fa servir a les empreses de l’IBEX 35, receptores de depredadors servits per les portes giratòries, per a sembrar el terror a les forces productives de Catalunya i en la seva ciutadania en general, convidant als amos de les finances i mitjans de producció a abandonar les seves seus socials i instal·lar-se en altres punts d’Espanya a canvi d’avantatges fiscals.

IV.- La judicialització del Procés per part del fiscal de l’Estat, primer, recusat aquest pel Parlament espanyol, ajuda al fet que el Govern de Rajoy decideixi el cèrcol a Catalunya, mitjançant la confiscació de la Hisenda Pública de la Generalitat i l’ocupació del Principal amb els tancs de les forces militars, encara aquarterades, i forces armades de la policia i guàrdia civil en efectius superiors als Mossos d’Esquadra; utilitzades per reprimir el dret a decidir i la simple legitimitat de dipositar el vot a les urnes; de repugnant record per la seva brutal actuació als successos del primer d’octubre.

En aquesta línia repressiva s’utilitza al Tribunal Constitucional i a la jutgessa Carmen Lamela titular del jutjat central d’Instrucció núm. 3 de l’Audiència Nacional que, amb una visió parcial, traça el plantejament de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics contra el Parlament, el Govern i la societat civil, decretant presó pels membres del Govern i pels presidents de l’ANC i Òmnium (els dos Jordis). Per la qual cosa el President Puigdemont i 4 consellers fugen a Bèlgica, decretant la justícia espanyola la seva recerca i captura, que després ha d’anul·lar per no ser recusada per la justícia belga.

V.- La política repressiva del Govern ultraconservador del PP de Rajoy esdevé el millor aliat de l’independentisme català. La negativa a un referèndum pactat i la prohibició a la DUI, negar el dret a votar; reforça l’instint a la participació massiva al referèndum unilateral del primer d’octubre amb els resultats següents: participació del cens de 2.286.217 persones (43 %), de les quals un 90’2 % (2.044.038 vots) van votar a favor de la República Catalana, un 7’8 % (177.547) va votar en contra, hi va haver 44.913 vots en blanc (2 %) i un 0’78 % de vots nuls (19.719). També s’ha de dir que la policia va confiscar centenars d’urnes amb milers de vots que no es van poder comptabilitzar. En qualsevol cas tots els que van anar a votar van donar legitimitat al Referèndum i al mateix temps coincidien majoritàriament a la denúncia del caràcter antidemocràtic del Règim Monàrquic de 1978 que no permet – emparant-se en la Constitució hereva del Franquisme – el reconeixement del dret a la lliure autodeterminació dels pobles ni la simple consulta a la ciutadania sobre la possibilitat de reforma del model d’estat. Com no és possible un referèndum pactat que contempli la possibilitat de la independència de cap nació o pobles de l’Estat Espanyol, els comunistes del PCPC li donem legitimitat al referèndum de l’1 d’octubre.

El dia 1 d’octubre la majoria de la població catalana, tot i no ser tothom independentista, va plasmar a les urnes els seus desitjos d’autodeterminació; al costat del rebuig a la corrupció, a les retallades socials, a l’atur, etc. A favor d’un sistema de justícia igualitària i de respecte a les llibertats.

VI.- El PCPC, el nostre partit, va fer una crida al vot nul per l’1 d’octubre. El nostre raonament va ser: no estar d’acord amb l’imperialisme agressor de la UE, de la dictadura de l’euro i de l’OTAN, ni de dependre d’un exèrcit mercenari contractat a una multinacional amb els diners dels catalans i catalanes per a reprimir a la classe obrera i al moviment democràtic popular. Ni tampoc admetem l’amnistia als corruptes que han saquejat Catalunya com faria el PDeCAT amb l’aquiescència d’algun dels seus socis.

Però això no va invalidar el nostre criteri sobre el reconeixement dels resultats donats pel Referèndum de l’1 d’octubre. Jornada històrica que va ser precedida per mobilitzacions extraordinàries de centenars de milers de persones l’11 de setembre, després els dies 21 i 23 del mateix mes; amb treballadors, estudiants i ciutadania de totes les categories i edats al carrer, amb la mateixa alegria que si es tractés d’una festa d’alliberament; lligant aquest fervor a l’1 d’octubre. Seguint amb mobilitzacions com una vaga general, amb centenars de milers de treballadors defensant el seu dret al treball i a una vida digna. Mobilitzacions que no es detenen i que arriben fins als carrers de Brussel·les – amb més de 45.000 persones – a milers de quilòmetres de Catalunya, per la llibertat de decidir, per l’excarceració dels presos polítics i pel retorn a Catalunya respecte a la seva llibertat, del President Puigdemont i els consellers que a l’exili l’acompanyen.

VII.- No cal dir que el Procés ha obert la caixa de Pandora territorial, que unida a la més greu crisi sistèmica del capitalisme espanyol oberta des de fa anys, en un context de crisis institucionals, econòmiques, socials, ideològiques i culturals iniciades l’any 2007 i generalitzades dintre del capitalisme; tempesta perfecta en la qual el pitjor passat està sent el llegat de 1977, que coincideix amb el règim del 78: l’anomenada Transició del franquisme a la democràcia liberal burgesa.

Però el procés arrenca l’11 de setembre de 2012, amb l’eslògan “Catalunya, Nou Estat d’Europa”. De temps passats es recordaria la reforma de l’Estatut el 2006, retallat per la Comissió Constitucional presidida per Alfonso Guerra, el qual es vanava que la Comissió s’havia “raspallat l’Estatut com un fuster”. I posteriorment, el 9/11/2014, amb un plebiscit (sobre el futur polític de Catalunya) que no va arribar al 50 % de participació, i unes eleccions autonòmiques del Parlament de Catalunya el 27/9/2015 amb una participació propera al 75 % en les quals els independentistes van assolir la majoria parlamentària amb un 48 % dels vots.

VIII.- La violència del Govern del PP, no només empresona al Govern i als dirigents d’Òmnium i de l’ANC, els humilia imposant per la seva excarceració l’acceptació del 155; tot i que al vicepresident del Govern i als dos dirigents de les entitats de masses més representatives de la petita i mitjana burgesia de Catalunya els manté segrestats en captiveri, acusats de rebel·lió, sedició, desordres i malversació de fons públics; quan el que van fer va ser controlar el comportament pacífic del descontentament popular, malgrat la brutalitat de la policia i guàrdia civil; quelcom que fan molt bé els burgesos, sense deixar que es trenqui un “vidre”. En aquest sentit es podria dir el mateix de la policia autonòmica de Catalunya, a la qual es vol, per això mateix, criminalitzar.

IX.- Tot i això, el PCPC no participa de l’opinió d’acceptació del 155 per part dels dirigents polítics burgesos. Entenem que el que correspon és la resistència i el manteniment ètic al posicionament de compromís adquirit com a guia de les mobilitzacions en defensa de les conviccions, en aquest cas, la integritat de Catalunya.

Aquella resistència és la que pot transformar l’empatia empírica de les masses en consciència inexpugnable per trobar els objectius i convertir les dificultats en victòria.

X.- Independentment del nostre sentit ideològic i de l’ètica, com a Partit de lluita per les llibertats d’homes i dones injustament vexades per la força dels poderosos, cridem a la nostra militància, a la classe obrera i als demòcrates a participar en la lluita per la conquesta del dret ple d’autodeterminació i per la llibertat d’aquests i tots els presos polítics de Catalunya i Espanya, que pateixen captiveri per ser fidels als seus ideals.

CRIDA DEL PCPC A L’ABSTENCIÓ EN LES ELECCIONS DEL 21 D

Per les raons expressades en aquest document, el Comitè Central del PCPC després d’un profund debat sobre l’orientació del vot planteja:

A. No podem concórrer a unes eleccions convocades de forma il·legítima pel govern de l’Estat Espanyol mitjançant l’article 155 de la C.E. Participar en aquestes eleccions – i en coherència amb tots els nostres posicionaments – és donar legitimitat a un govern que té intervingudes les institucions catalanes, manté les forces d’ocupació, empresona part del Govern de la Generalitat i a l’altra l’obliga a l’exili.

B. El Govern espanyol, per tant, no dóna cap garantia perquè aquestes eleccions siguin netes. La possibilitat de frau és real. Cal recordar que el govern del PP – amb el suport del PSOE i Ciutadans – ha manifestat que no respectarà el resultat dels partidaris de la independència de Catalunya encara que obtinguin majoria parlamentària i superin el 50 % del vots.

C. El PCPC defensa una República Socialista Catalana (fora de l´imperialisme: OTAN, Euro i Unió Europea) que pugui ser compatible amb la defensa de la República Socialista de caràcter confederal (Unió voluntària de pobles i nacions lliures i democràtiques) com defensa el nostre partit germà (PCPE). Dintre de les estructures de l´imperialisme no serà possible una República Catalana lliure i sobirana. No volem un exèrcit català dins de l’OTAN. El poble català ja va dir al referèndum de 1986 NO A L’OTAN. NO A LA GUERRA.

D. El PCPC crida a la conformació del Front Obrer i Popular cap al Socialisme que faci possible l’acumulació d’un ampli bloc social de caràcter de classe que trenqui les estructures del Règim Monàrquic del 78 – hereu del Franquisme – i faci possible la III República a l’Estat Espanyol i on la República Socialista Catalana tingui la llibertat de formar-hi part.

Barcelona, 16 de desembre de 2017

Comité Central del PCPC