EL MOVIMENT FEMINISTA I L’AVORTAMENT

El 28 de setembre de 2020 es compleixen 30 anys de la V Trobada Feminista de Llatinoamèrica i del Carib que va proclamar el Dia per la Legalització i Despenalització de l’Avortament. Aquesta data ha estat assumida de manera creixent pel moviment feminista a tot el món per lluitar pels drets sexuals i reproductius de les dones. Però no ha estat fins el 2016 que un comitè de l’ONU ha reconegut l’avortament com un dret humà.

A l’estat espanyol, el govern del PSOE de Zapatero, fa 10 anys que va aprovar la vigent Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) la qual, per fi, elimina els supòsits de la Llei de 1985 per a considerar l’avortament fora del codi penal i els substitueix per terminis, després dels quals es continua penalitzant l’avortament malgrat la millora que suposa en relació a l’anterior Llei.

Aquesta nova Llei ha resistit els canvis de govern, encara que el PP de Rajoy va aconseguir restringir l’accés a la IVE a les menors de 16 i 17 anys sense consentiment de progenitors. Però sembla que a l’oligarquia no li molesti gaire que l’avortament sigui legal a Espanya, mentre contribueixi a engreixar els seus comptes corrents i malgrat que la dreta més rància representada per VOX i Ciutadans i l’Església Catòlica, continuïn pressionant perquè no sigui així.

Sí, es podria afirmar que, encara que de manera insuficient, l’avortament ja està legalitzat i despenalitzat a Espanya. Però no hem d’oblidar que les lleis no garanteixen el canvi social i que, més aviat al contrari, si s’han aconseguit lleis com aquesta és gràcies a l’organització de les dones i a les reivindicacions del moviment feminista. Les xifres de violència de gènere ho deixen clar. El 20 de setembre de 2019 es va manifestar el moviment per l’emergència feminista. Durant el confinament a causa del COVID-19 aquestes xifres s’han tornat a disparar. El nombre d’embarassos no desitjats ha augmentat en el món alhora que el dret a l’avortament s’ha estancat.

Les dones no som lliures sobre els nostres cossos ni sobre les nostres decisions perquè a cada pas que donem a la vida, el patriarcat ens oprimeix per a sotmetre’ns. I en el cas del dret a l’avortament, per molt legalitzat que estigui, encara és major la situació d’opressió entre dones de classe treballadora, joves, immigrants i sotmeses a la prostitució.

La Llei vigent continua qüestionant la capacitat de decisió de les dones sobre els nostres cossos, contemplant un període de reflexió obligatori d’un mínim de 3 dies per a accedir a la IVE, quan s’ha demostrat ja amb xifres que aquest període només afegeix més estrès a una situació a la qual si una dona decideix sotmetre’s, serà perquè és la seva decisió.

En aquests 10 anys d’aplicació de la Llei, un 91% dels avortaments s’han practicat en clíniques privades. A més, cal tenir en compte que en els últims 30 anys només 16 províncies de l’estat han realitzat l’IVE de forma continuada, mentre que en 8 d’elles no han notificat ni una IVE entre 1988 i 2018 segons informes del Ministeri de Sanitat. Així que al fet que en la majoria dels casos cal pagar per a accedir a la IVE, cal afegir el cost dels trasllats a les províncies on es deriva les dones d’altres províncies.

Les reivindicacions del 28 de setembre no han acabat. Cal continuar avançant en l’organització i la lluita per l’accés lliure a la IVE, per la seva definitiva despenalització, per l’educació sexual i reproductiva en el sistema educatiu públic, per la dotació econòmica que asseguri l’avortament segur i gratuït en la sanitat pública en tots els casos i supòsits, incloent costos addicionals si el sistema públic no el pot cobrir, per l’eliminació del període de reflexió de la Llei.

PER UN AVORTAMENT LLIURE, SEGUR I GRATUÏT A LA SANITAT PÚBLICA!!

PEL DRET A DECIDIR!!