PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Qualsevol nou govern aplicarà submissament els ajustos dictats des de Brussel·les.
Les polítiques d’ajust (retallades) són una necessitat intrínseca del sistema capitalista espanyol, que continua instal·lat en la profunda crisi econòmica que va esclatar en l’estiu de 2007. Expressió d’aquesta línia estratègica va ser, l’any 2011, el precipitat acord PP-PSOE per elevar a rang constitucional la prioritat del pagament del deute als creditors.
La dictadura de la Unió Europea exigirà a Espanya, fins a l’any 2018, ajustos per un import total proper als trenta mil milions d’euros. Cap dels governs, avui possibles, desobeirà aquest mandat.
La crisi a la base material es va traslladar, en aquests anys, a una profunda crisi en la superestructura, que avui s’evidencia, entre altres coses, en les dificultats per acordar un govern. Aquesta perllongada situació de provisionalitat política a Espanya suposa una reducció del termini del que disposarà el nou govern per a l’aplicació dels ajustos, que de forma implacable dicta la UE, i que s’han d’executar des d’aquesta data fins a l’any 2018.
L’import de la quantitat total a ajustar (retallar), es situa en l’ordre del 3% del PIB, en un termini que no arriba als tres anys.
Les conseqüències de l’aplicació d’aquests ajustos recauran, de nou, directament sobre les malmeses condicions de vida de la classe obrera i dels sectors populars. Les retallades aniran directament, entre altres, a sanitat i educació; això és, aniran a l’augment de les llistes d’espera, reducció de medicaments subvencionats, augment de ràtios a les aules, menys professorat de substitució, etc. I, també, a majors i noves privatitzacions d’aquests i altres sectors.
També les pensions, que tenen un problemàtic horitzó l’any 2018, es veuran afectades per aquests ajustos imposats per la Unió Europea.
En la lògica de les classes dominants no es reduirà la despesa militar, i no es reduiran altres capítols que formen part de la lògica imperialista de la política espanyola. Tampoc, qualsevol govern nou que es formi, exigirà la devolució per part del capital financer dels més de cinquanta mil milions d’euros que se’ls van lliurar, de les arques públiques, per salvar a les entitats bancàries del naufragi.
Com vénen fent tots els governs, des del mateix esclat de la crisi capitalista, la totalitat del pes d’aquesta crisi es llança sobre les esquenes de la classe obrera i dels sectors populars, que suporten cada dia condicionis de vida més penoses i extremes.
Les necessitats del capitalisme espanyol, en la seva actual fase imperialista, vénen prioritzades per l’enfortiment dels monopolis. Solament grans actors econòmics poden participar en la competència internacional capitalista depredadora. Per això qualsevol govern subordina totes les seves polítiques a l’enfortiment d’aquests emporis parasitaris, l’acumulació dels quals de capitals només és possible sobre la base de l’increment de l’explotació, la reducció de salaris i la despulla de la classe obrera i del poble.
Cap dels governs, avui possibles, s’enfrontarà a aquesta situació desobeint el mandat de la Comissió Europea. Qualsevol d’ells, amb major o menor capacitat d’engany, aplicarà aquestes directrius econòmiques amb rigor.
Per això la classe obrera i els sectors populars no han de mantenir cap esperança en relació a la formació d’una o una altra combinació de govern. Qualsevol que sigui el govern que es formi, amb terceres eleccions o sense elles, assumirà el dictat del projecte imperialista de la UE i carregarà, de nou, tot el pes de la crisi contra el poble.
L’única esperança de solució a aquestes polítiques d’ajust imperialistes està en la lluita obrera i popular, en la mobilització de masses, en la lluita a cada centre de treball i a cada barri i/o poble. L’esperança està en la lluita per la sortida de l’euro, de la Unió Europea i de l’OTAN.
El PCPE crida a la classe obrera, a la joventut treballadora, a les dones que suporten doblement el pes de la crisi, a l’ampli col·lectiu de pensionistes, a aixecar-se contra les polítiques d’ajustos i de retallades que imposa la Unió Europea, i que aplicarà el proper govern que es formi.
Si no ens organitzem, si no lluitem, les parasitaries classes dominants, els banquers i els grans monopolis, ens arrabassaran tot. Sotmetent a la majoria social a condicions de vida cada dia més dures, sense futur per a la joventut, i amb l’augment de la pobresa i la marginalitat social per a àmplies capes del poble.
No és hora d’esperar, és hora de lluitar.
PCPE
