Les potències imperialistes, davant la necessitat de superar la profunda crisis capitalista, tendeixen a la reacció i a la guerra. La Unió Europea, els Estats Units i Rússia porten anys realitzant tot tipus de maniobres per situar a Ucraïna com aliat estable en la pugna interimperialista, doncs es tracta d’un enclavament geopolític estratègic des del punt de vista militar i del control de recursos naturals i nous mercats.
Després el triomf de la contrarevolució a la URSS i la independència ucraïnesa, la Rússia capitalista ha utilitzat a Ucraïna elements objectius com la proximitat geogràfica, històrica i cultural per fer avançar els interessos dels seus monopolis. Els EEUU i la UE han fet el propi mitjançant el recolzament, directe o encobert, a sectors oligàrquico-burgesos més afins als seus interessos político-econòmics, fins el punt d’arribar a recolzar a grups nazifeixistes per a forçar, mitjançant un cop d’Estat, l’entrada d’Ucraïna a la UE, fet que tindria pel poble treballador ucraïnès dramàtiques conseqüències: atur, destrucció de salaris i drets, empobriment massiu i generalització de la misèria.
El profund malestar per la crisi social i econòmica que viu el poble ucraïnès, fruit de la gestió capitalista dels successius governs del país, ha estat el caldo de cultiu utilitzat hàbilment per les potències imperialistes occidentals per promoure i, posteriorment, legitimar el cop d’Estat contra un president que no responia als seus interessos, provocant una situació que pot esquerdar el país de manera violenta. Amb l’objectiu d’enderrocar a Ianukòvitx s’han promocionat el feixisme, l’antisemitisme, el racisme i l’anticomunisme, col·locant al país vora la guerra civil. Avui, com ahir, la “democràtica” UE tolera, promou i finança al feixisme a Ucraïna i a la resta d’Europa.
L’atac a minories ètniques i religioses, la destrucció dels monuments als herois i heroïnes soviètics i antifeixistes i les agressions constants contra seus i militants del Partit Comunista, són fets criminals aplaudits i promoguts per mitjans de comunicació i potències occidentals.
Aquests fets, sumats als interessos militars directes de Rússia al Mar Negre i a la gran quantitat de passaports russos que circulen per l’Est i Sud d’Ucraïna, han proporcionat a la Rússia capitalista la justificació que necessitava pel desplegament de tropes a la zona de la Península de Crimea, existint un risc real de confrontació militar directa i de ruptura de facto del país.
El PCPE vol mostrar la seva total solidaritat amb el poble ucraïnès, que està sent víctima de les pugnes entre potències imperialistes, i fa una crida a la lluita i solidaritat antifeixista de la classe obrera front a l’intent de col·locació dels interessos dels treballadors i treballadores darrera la bandera d’una o una altra potència. Ens solidaritzem molt particularment amb els i les comunistes d’Ucraïna que estan patint a les seves pròpies carns la persecució i l’assetjament de les forces feixistes a les zones controlades pel govern colpista.
Cridem l’atenció sobre la manipulació que les potències imperialistes fan de les “revolucions ciutadanes”, darrera les quals s’amaguen interessos aliens als pobles, tal com hem vist a Iugoslàvia, Líbia, Síria o Veneçuela.
Al mateix temps, ens preocupa que la promoció de teories com les de la “multipolaritat” pugui servir per legitimar interessos d’altres potències sota l’excusa de que disputen l’hegemonia econòmico-militar als EEUU i a la UE al món. Aquestes teories condueixen a la classe obrera i a els pobles del món al carreró sense sortida que suposa elegir bàndol en una confrontació inter-imperialista en la que els seus interessos són els últims en joc.
El PCPE es reafirma en la necessitat de continuar sense descans la lluita antiimperialista, en la immediatesa exigint la no utilització de l’espai terrestre, marítim i aeri espanyol per l’agressió contra cap país, tot plegat en el marc de la lluita per la sortida d’Espanya de la UE, l’Euro y la OTAN com a pas necessari per avançar cap a la construcció del socialisme-comunisme, únic sistema que garantirà la plena sobirania dels pobles i la construcció d’unes relaciones entre països basades en la cooperació, el respecte mutu i la pau.
Madrid, 5 de març de 2014