Davant la Diada de l’11 setembre 2018

Des d’aquell 11 de setembre de 1977 en què per centenars de milers es va manifestar el
poble de Catalunya, i davant la seva combativa classe obrera, al crit de “Llibertat, Amnistia i Estatut
d’Autonomia”, han transcorregut 41 anys (gairebé mig segle).

Amb el seu impuls de lluita continuada, en aliança “tàctica” amb la burgesia de Catalunya i en concordança amb les forces antifranquistes de la resta dels pobles d’Espanya, es va fer possible la llibertat reivindicativa històrica de l’Estatut de Núria de 1932 que havia quedat suspès per la dictadura del règim de Franco, sent gran part del mateix rescatat pel de Sau de 1979.

La lluita pel dret a l’autodeterminació ha estat i és una aspiració justa pel dret dels pobles
a decidir, que no pot estar deslligada de la resta de drets i llibertats basades en principis de
justícia social, dignitat i democràcia: la lliure associació, el dret al treball remunerat que cobreixi
les necessitats de tots els membres adults de la societat i a les famílies que depenguin d’ells,
l’educació i l’ensenyament; la sanitat, la vellesa i l’oci… És a dir tot el que el capitalisme oligàrquic
ens nega i ens vol suprimir. El preu de la llibertat i la justícia social no pot estar condicionat
solament als estímuls ètics a cop d’onades etapistes de matís reformista, les transformacions reals
exigeixen un model alternatiu basat en la socialització dels mitjans de producció i en el repartiment
equitatiu del treball i del seu producte a tota la població. Aquest canvi alternatiu és el socialisme a
través d’una lluita ideològica classista permanent, en el marc de la confrontació de la lluita de
classes, dels pobres contra l’egoisme dels rics.

Fins ara la defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya, des de la derrota soferta de
les hosts de Felip V, ha estat emmarcada històricament en l’etapisme d’impuls i caràcter
interclassista d’abans, amb la burgesia emprenedora i d’ara, amb aquesta, i amb les marees i els
partits satèl·lits d’aquestes, de l’esquerra i dreta liberal; és el context en el qual ens trobem.

Cada etapa de lluita viscuda a Catalunya pel dret a decidir ha estat utilitzada històricament
amb una definició pròpia, la d’ara serà coneguda pel “procés”; atacat en 2017 pel PP hereu de la
dictadura del 18 de Juliol, per Ciutadans partit de l’oligarquia de l’IBEX-35 i per la socialdemocràcia
liberal del PSOE-PSC, utilitzant el restrictiu article 155 de la Constitució espanyola amb absoluta
desproporcionalitat i violència.

El detonant inicial de rebel·lia contra l’opressió nacional de Catalunya, en aquesta etapa,
es produeix amb la contrareforma en 2006 de l’Estatut de 1979, denominada Estatut de Miravet,
amputat ostensiblement per les Corts espanyoles i encara més en 2010 per sentència del Tribunal
Constitucional. El que deslliga una onada de desassossec en la intel·lectualitat catalana propera a
Òmnium Cultural, expressada en articles de premsa, llibres, xerrades radiofòniques i platons de
televisió; tractant d’emular l’època de la “Renaixença” de la segona meitat del segle XIX. Aquesta,
enllaçada amb una concatenació d’esdeveniments: l’atur i els baixos salaris que es fan crònics,
l’apagada de la llum a mig milió d’abonats, interrupcions dels trens de rodalies per obres de l’AVE;
per negligència de les administracions estatals (Xarxa Elèctrica, AENA i Adif), així com, després, les
retallades brutals de CiU.

Des de llavors, fins ara, la mobilització del poble de Catalunya ha estat tenaç i continuada
per la seva autodeterminació contra la monarquia borbònica i per un règim republicà. La
dinàmica pacifica d’aquesta lluita, ha estat i és colossal: Desembre de 2007, gran manifestació
sobiranista al crit d’independència; 2009, consultes populars en municipis, que es repetirien en
2011 amb 60.000 voluntaris a Barcelona. Abans, en 2010, manifestació d’1.800.000 contra la
sentència del Tribunal Suprem per reduir l’Estatut; 11 Setembre 2012, 2.000.000 al carrer amb la
consigna “Nou Estat d’Europa”; 11 Setembre 2013, “Via Catalana cap a la Independència”, cadena
humana de 400 km travessant Catalunya de nord a sud; 11 Setembre 2014, 1.800.000 ocupant l’Av.
Diagonal formant una “V”; 11 Setembre 2015, ocupació de 5,2 km de l’Av. Meridiana; 11 Setembre
2016, 800.000 al carrer; 11 Setembre 2017, tot el centre de la ciutat comtal ocupat pels
manifestants. També estaven presents els recents atemptats del 17 d’Agost. I com no, la
mobilització popular que dóna cobertura al referèndum de l’1 d’octubre i que dóna lloc a
estructures d’organització popular com els CDR.

L’auge sobiranista es reflecteix en les dades següents: En el 2011 el 42,9% de la ciutadania
de Catalunya es va pronunciar per la independència, segons el Baròmetre d’Opinió Pública de la
Generalitat de Catalunya; en el 2013 el 52,3% i en 2014 el 64,2%.

El PCPC, en analitzar totes aquestes dades i uns altres aquí no assenyalades, més els
esdeveniments recents des de l’1 d’octubre de 2017 fins al moment present; tenint en compte la
mala voluntat i el menyspreu a les propostes de diàleg presentades per Catalunya a les
administracions centrals dels governs del PP i del PSOE. Tenint en compte la miserable calamitosa
actuació del jutge Llarena i dels partits unionistes anticatalans, defensors dels interessos de la gran
burgesia de l’IBEX-35 i del Cercle d’Economia, DECLAREM:

a) El nostre rebuig a les agressions perpetrades contra la sobirania del poble de Catalunya.
b) Exigim la derogació total dels danys causats per l’aplicació del 155, i el respecte a Catalunya pel
seu dret a decidir.
c) L’excarceració de tots i totes les preses polítiques, així com la tornada de les persones exiliades
per aquesta persecució.

El PCPC reafirma la seva nítida voluntat de participació en la Diada de 2018 i el seu interès
infrangible en la lluita per la conquesta d’una República Socialista de caràcter Confederal, que
senti les bases per a l’alliberament i sobirania de les classes populars i els pobles oprimits per
l’actual Espanya borbònica del capital.

PER UNA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL!
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!

Partit Comunista del Poble de Catalunya