Crònica acte a El Prat: Ser marxista al segle XXI

Crònica acte a El Prat: Ser marxista al segle XXI

Dues entitats pratenques, amb suport des de les xarxes socials entre d´altres del PCPC,  van organitzar al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat, el divendres 19 d´octubre de 2018, una xerrada – col.loqui per commemorar el bicentenari del neixement de Karl Marx (1818 – 1883).

La presentació va anar a càrrec de Vicenç Armero, el qual va assenyalar que tot i haver “molts” Marx, amb diverses interpretacions sobre el seu pensament a voltes contradictòries, en realitat només hi ha UN Karl Marx aquell que des de la filosofia va voler transformar la societat.

Les associacions culturals organitzadores de l´acte van portar a l’intel.lectual milanès Davide Rossi (escriptor, professor i periodista marxista) al tenir una visió contemporitzadora de Karl Marx però altrament rigorosa sobre el pensament del barbut alemany. Rossi és un gran coneixedor del passat, present i futur dels diversos països comunistes cosa que permet dotar al seu discurs d´un visió global sobre un món comunista que els contraris donen per mort però segons parer de Rossi està renaixent amb gran força.
El ponent italià va explicar com al llarg d´aquests 25 anys, després de la caiguda del mur de Berlín, la història com a fenomen dialèctic ha donat moltes voltes. Si bé en els anys 90 fins inicis del s. XXI el neoliberalisme anava guanyant terreny després de la seva victòria en la Guerra Freda, per contra lluny del que pensaven, el comunisme està ressorgint en antigues potències com Rússia i molt especialment la República Popular de Xina.

Xina, la líder d´aquesta nova etapa històrica un cop extinta l´URSS, ha aconseguit bipolaritzar el món. En aquests moments trobem dos grans blocs. El liberal, amb els seus excessos neoliberals i neofeixistes, és un sistema que no vetlla pels drets de les/els treballadores/rs ans al contrari atia la por (a l´altre, al migrant …) per marcar les diferències socials a l´estar la classe política al servei de les grans corporacions. Per contra, Xina aliada amb d´altres grans potències com Rússia o Iran, la classe política ha aconseguit mantenir el control empresarial per d´aquesta manera afavorir a la classe treballadora (a Occident cada cop més depauperada). D´aquesta manera es pot afirmar que la dialèctica de lluita de classes que va analitzar Marx continua tan viva com sempre. La contradicció capital/treball continua sent una realitat. Mentre que al bloc liberal és el capital contra el treballador el dominant en aquesta lluita de classes, a la Xina és el treball (no hi ha atur) el que controla el capital (l´empresari s´ha de posar al servei de l´estat per la millora de les prestacions universals cada cop més bones). Només així, i a diferència d´Occident, es podran mantenir drets universals a nivell educatiu, mèdic, treball, habitatge …

Mentre que a les societats capitalistes el capital s´utilitza per generar desigualtats socials (tenint  com a gran damnificat al Tercer Món) al nou bloc emergent (liderat al continent americà per la Rep. Bolivariana de Veneçuela) el que es cerca és la igualtat social. La igualtat social fou un dels grans conceptes de Karl Marx en contradicció dialèctica amb la ideologia de la desigualdat capitalista mitjançant la plusvàlua.

La lluita de classes per totes aquelles persones que viuen al bloc liberal ha de servir per visibilitzar el comunisme i el marxisme per generar més consciència de classe. El ponent considera que s´ha de crear un llenguatge marxista més intel.ligible per arribar de forma més eficaç a les classes treballadores i subproletàries a causa que la “cultura” del twitter ha simplificat el discurs intel.lectual. Un exemple que va posar fou el del Partit del Treball de Bélgica que en les darreres eleccions municipals del 14 d´octubre de 2018 en algunes circumscripcions va passar de 2 representants electes en 2 municipis, a 36 representants en 7 municipis (Brussel.les, Anderlecht, Molenbeek, Schaerbeek, Saint – Gilles, Forest i Ixelles). Davide Rossi, considera que aquesta lluita és clau, en cas contrari el feixisme anirà guanyant vot. Des d´aquest punt de vista, Gramsci continua tenint vigència doncs l´intel.lectualitat orgànica continua fent molt de mal. Més del 80% dels mitjans de comunicació de la UE estan al servei del Partit Popular Europeu, del Partit Socialista Europeu i del Partit Liberal Europeu. S´ha de trencar aquesta situació, per tan els comunistes no hem de tenir por a expressar nostres idees perquè ara són més necessàries que mai.</

Una de les idees més originals de Davide Rossi és la qüestió identitat/creença en relació al tema de la religió. Per l´italià, professor per migrants d´origen africà, la seva praxis l´ha portat a entendre que una manera de guanyar-los per la causa comunista és separar la religió de la creença, ja que aquesta forma part de la identitat de moltes persones. Considera que no s contradictori amb el pensament marxista doncs Marx criticava la religió com institució, no com identitat cultural. Al capdavall, Gramsci, Fidel o la ideologia Juche de la Rep. Popular Democràtica de Corea parlen sobre aquestes mateixes qüestions en termes força similars al de l´italià. No és simple el camí, un model fou el de Fidel Castro, expulsar l´esglèsia per després establir noves relacions.
En tot cas, el marxisme i comunisme continua vigent perquè mentre no arribem a la igualtat social i continuin les classes socials amb les seves desigualtats capital/treball el pensament sorgit des del marxisme continuarà sent molt necessari.