PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Segurament estem davant de la pitjor crisi en tots els àmbits que hem hagut d’afrontar en les últimes dècades. Poc ens podíem pensar fa ben pocs mesos enrere que els estralls que estava fent un fins llavors desconegut virus Covid-19 en una llunyana ciutat xinesa acabaria afectant-nos de forma tan intensa a escala global suposant com ja diuen a partir d’ara un nou ordre mundial, estant en disputa si això suposarà un final agònic del capitalisme o, per contra, un reforçament de la seva estructura.
Com sol passar en circumstàncies similars, davant la feblesa actualment del moviment obrer, el capital no desaprofita aquesta oportunitat per anar un pas més enllà en la seva criminal ofensiva contra els drets de la classe treballadora.
Tot allò que venim denunciant com a comunistes veiem que en aquestes últimes setmanes es mostra amb tota la seva cruesa, de forma destacada en l’àmbit laboral.
Des del passat 14 de març en que el Govern espanyol va decretar l’estat d’alarma acompanyat de dràstiques mesures de confinament i a partir d’aquí l’aturada de l’economia ha afectat de forma ben desigual, essent la classe treballadora i sobretot els sectors més precaris els més desprotegits davant aquesta crisi.
Recordant la cèlebre frase del President Pedro Sánchez “nadie se va a quedar atrás” en una de les seves primeres declaracions en aquesta crisi, prometent seguidament junt a una ingent inversió per part de l’estat, mesures de caire social per pal·liar els efectes d’aquesta aturada, podem veure com amplis sectors populars queden prou desemparats.
Durant la primera quinzena de l’estat d’alarma en que es va decretar el confinament de la població, vam veure com, a part dels serveis essencials com era obvi, eren obligats a anar a treballar, si així ho disposava l’empresa, les persones treballadores de la construcció, indústria, etc, i altres sectors que davant la impossibilitat de realitzar la seva funció per teletreball opten per exposar els treballadors i les treballadores al perill d’emmalaltir i afavorint la possibilitat de contagiar les seves famílies.
Després d’un breu parèntesi durant les vacances de Setmana Santa, el passat 13 d’abril els treballadors i les treballadores d’aquests sectors es tornaven a incorporar als seus llocs de feina. Cal tenir en compte que això es produeix en centres de treball on per les circumstàncies en que es desenvolupa, es fa molt complicat poder mantenir les mínimes mesures de seguretat com són el distanciament físic o disposar de material de protecció com mascaretes i guants que, com hem estat veient, és un seriós problema que estan afrontant les diferents administracions públiques de tot l’estat.
Un altre dels sectors que gairebé no ha notat el confinament és el de les persones que es dediquen al repartiment a domicili, coneguts com a riders. La patronal del sector, fent servir allò del clàssic “feta la llei, feta la trampa” ha aconseguit que la funció d’aquests treballadors i treballadores sigui considerada dins de les essencials pel repartiment de menjar, obviant que la majoria d’aquests repartiments es tracten d’àpats que es consumeixen de forma lúdica i que en cap cas suposen una primera necessitat. Tal i com es queixen algunes persones treballadores d’aquest sector, l’explotació no és cap novetat en la seva vida laboral. Les comandes arriben aquests dies amb la mateixa intensitat, fins i tot una mica més com els dies plujosos en que alguns prioritzen la comoditat sense tenir en absolut en compte les condicions laborals de la persona que li porta fins a la porta de casa el seu àpat.
Treballadors i treballadores de corporacions com Telepizza denuncien la falta de material de protecció fins ben entrat el període d’estat d’alarma i quan aquest ha arribat tampoc compleix el mínim de qualitat perquè sigui efectiu, el que suposa que persones amb condicions laborals extremadament precàries, amb uns sous de misèria, els quals algunes companyies com Glovo han aprofitat per rebaixar-los, estan exposant la seva salut i la de les seves famílies per ni tan sols cobrir les seves necessitats més bàsiques però si permetent que els beneficis de les empreses no baixin ni un cèntim en aquests temps en que tots hem de fer sacrificis, segons diu la propaganda oficial. En el cas que esmentàvem de Telepizza, ha estat convocada una vaga ja que en alguns establiments han estat sancionades persones treballadores que s’havien negat a fer la seva feina si no disposaven de la protecció necessària.
Des del Govern espanyol, sobretot per part dels ministres d’Unidas Podemos, s’ha fet molta ostentació de la consigna de que s’ha prohibit acomiadar però com podem veure, aquesta premissa és falsa. Si entre els sectors més precaris ja hem pogut comprovar que treballadors i treballadores han estat ben bé abandonats a la seva sort, en sectors que encara conserven algunes condicions laborals més o menys acceptables, arrencades després de dècades de lluita obrera, la situació no és molt millor. El govern espanyol ha optat per la formula dels ERTE, que no és altra cosa que cobrir amb diner públic els salaris de les persones treballadores que no podran exercir la seva feina durant aquest temps de confinament, quedant els interessos de les empreses de nou intactes. L’estat d’alarma ha servit per aplicar la mesura de forma massiva, aprofundint en la pèrdua de drets de les últimes dècades, desenvolupant les reformes laborals que només pretenen el manteniment dels beneficis a costa de la pèrdua de drets. I com sempre des de fa dècades, amb la connivència i complicitat dels sindicats majoritaris.
Com dèiem anteriorment, en aquest cas alguns dels empresaris amb menys escrúpols estan realitzant tot tipus d’irregularitats, des d’obligar treballadors i treballadores a assistir als seus llocs de feina tot i haver estat concedit l’ERTE o aprofitar per fer acomiadaments, i ja es de preveure que un cop es posi fi a l’estat d’alarma seran moltes les empreses que aprofitin per fer reajustaments a les seves plantilles deixant a l’atur a milers de persones treballadores.
Si alguna cosa ha quedat clara durant aquest dur període que estem vivint és que qui resulta fonamental per al sosteniment de l’estat i qui està donant el do de pit per afrontar aquesta crisi ha estat la classe treballadora, en molts casos aquelles persones que tenen les condicions laborals més lamentables. Personal de supermercat, transportistes, equips de neteja, repartidors, etc i per descomptat, el personal sanitari i administratiu dels centres mèdics, estan fent una tasca imprescindible per apaivagar els efectes més nocius d’aquesta situació.
Si podem treure quelcom de positiu és la injecció d’autoestima i recuperació de la consciència de classe que pot significar adonar-nos del paper fonamental que duem a terme a la societat i de com aquesta circumstància l’hem d’utilitzar com a mesura de força per conquerir els drets que com a classe treballadora ens volen arrabassar definitivament.
PCPC/J-PCPC Vallès, 5/5/2020
