Concentració republicana a Barcelona

Declaració del CE del PCPE  davant l’abdicació de Juan Carlos Borbón

El capitalisme espanyol -immers en una profunda crisi general contra la qual lluita la classe obrera-, busca sortides temporals a la seva fallida estructural mitjançant la renovació institucional de la Prefectura de l’Estat. La classe obrera i els sectors populars dels pobles i nacions d’Espanya hem de respondre aixecant la més àmplia mobilització popular contra aquest descarat intent de perpetuar la dominació burgesa a Espanya. El capitalisme espanyol, decadent, en descomposició, i incapaç de satisfer les mínimes necessitats socials de la majoria treballadora -gairebé 40 anys després de enterrat Franco-, torna a fer servir el relleu del cap de l’Estat com a tàctica per, un cop més, intentar guanyar temps en aquesta partida que juga a la desesperada contra la Història, i en què l’única sortida immediata que té és seguir augmentant dia a dia l’explotació de la classe obrera, i evidenciant, davant la gran majoria del poble, els límits d’aquesta formació social que ja res positiu ha d’oferir. Perquè la nostra no és una batalla per un canvi de gestors del sistema, cridem a la classe obrera, als professionals i autònoms, la pagesia, a les dones treballadores ia la joventut obrera i d’extracció popular, a aixecar una àmplia aliança de lluita que faci fracassar els intents del sistema per regenerar la seva credibilitat canviant la cara del monarca, però mantenint i aprofundint les polítiques que estan acabant amb tots i cadascun dels drets assolits anys mitjançant la lluita obrera i popular. Aquesta àmplia aliança s’ha de concretar en un Front Obrer i Popular pel Socialisme, format per la classe obrera i altres sectors populars. Aquest és el camí de lluita que ens conduirà a la victòria sobre els que avui ens oprimeixen, i en el qual hem d’estar atents als falses dreceres i a la confusió de les opcions oportunistes, que, en un estret marc de col·laboració institucional amb el capitalisme des de fa dècades, ens diuen que ara les regles del joc les han de seguir marcant l’estat burgès i que hi ha alternatives dins de la Constitució. Si ahir el PCE euro-comunista va ser una eina fonamental per als consensos de la primera Transició, avui una diversitat de forces oportunistes estan disposades a jugar el mateix paper. La sortida no és un referèndum controlat des del poder, ni encara una República burgesa que no qüestiona al sistema capitalista de dominació. El nostre poble ja va aprendre d’aquestes experiències l’any 1986 quan el poder enredar al poble, i va utilitzar el referèndum per legitimar l’entrada a l’OTAN, provocant amb això una forta derrota al moviment popular. No, aquesta vegada no anem a jugar amb les seves cartes marcades, i serà el poble qui poseu les regles del joc organitzant la lluita obrera i popular adreçada a la conquesta del seu propi programa. El Partit Comunista dels Pobles d’Espanya diu ara a la classe obrera i als sectors populars, a organitzar la lluita per avançar en la lluita inclaudicable per la República Socialista de caràcter Confederal, que abordarà també la solució a l’exercici del dret d’autodeterminació que la monarquia sempre ha negat. Organitzant la lluita, ara, per un programa democràtic immediat, com a primer pas en el camí de la conquesta del poder obrer i la societat socialista. Aquest programa immediat es concreta en :

• Nacionalització de la banca i de totes les empreses públiques privatitzades en aquests anys.
• Prestació indefinida d’atur.
• Derogació de totes les contrareformes laborals i prorroga immediata de tots els convenis col·lectius.
• Sanitat i educació exclusivament pública.
• Anul·lació del projecte de llei contra l’avortament.
• Suspensió immediata de tots els desnonaments i habitatge social per a totes les famílies.
• Derogació de la llei d’estrangeria.
• Anul·lació del Concordat amb el Vaticà i suspensió de tots els privilegis institucionals i econòmics de l’Església Catòlica.
• Derogació de la Llei Antiterrorista i de totes les lleis d’excepció.
• Llibertat immediata sense càrrecs per a totes i tots els treballadors imputats pel exercir el dret de vaga, stop criminalització i persecució penal contra la classe obrera.
• Reducció de la despesa militar.
• Sortida de l’OTAN.
• Sortida de la UE i de l’euro.

A la mobilització de les masses al carrer, organitzant al poble en defensa exclusiva dels seus interessos està l’horitzó de prosperitat que volem construir. Ara és el nostre torn, les classes dominants han fracassat i ens correspon ara a nosaltres, a la classe obrera i als sectors populars, agafar el timó del nostre futur.

NO A LA SEGONA TRANSICIÓ PEL PODER OBRER I EL SOCIALISMEFRONT OBRER I POPULAR PEL SOCIALISME