El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) en els darrers dies hem estat fent campanya per diversos municipis de les Terres de Ponent explicant el nostre programa a les Eleccions Europees, això ens ha permès contactar amb pagesos, ramaders, treballadors/es immigrants els quals ens ha manifestat el seu malestar per les polítiques econòmiques de la Unió Europea. Els petits agricultors, ramaders  –  que són la base de l´economia lleidatana – es veuen directament atacats per les polítiques agrària de la UE, en favor dels monopolis. La PAC post 2020, és una nova amenaça al futur de l’agricultura i a la sobirania alimentària dels nostres pobles.

El PCPC denuncia les condicions d´explotació dels treballadors provinents d´altres països del món sotmesos a l´explotació laboral i baixos salaris. Cal dir que a les Terres de Ponent hi han unes 72.000 persones – segons xifres oficials – provinents d´altres països i que la gran majoria no podran exercir el seu dret a vot el proper 26/5. Als partits del sistema no els agrada la idea del sufragi universal (” una persona, un vot) per tots els residents tal com demana el PCPC. El capitalisme necessita que es mantingui la situació d´indefensió i vulnerabilitat d´aquest sector social per seguir mantenint la seva taxa d´explotació.

PCPC-Ponent
Lleida a 24 de maig de 2019

Nota. Sisco García  (a la dreta), cap de llista a la Paeria, és el candidat número 23 del PCPC a les Eleccions Europees. A l´esquerra Josep Maria Baró (candidat número 2 a La Paeria).

Programa Eleccions Europees

Treballador, treballadora, el Partit Comunista del Poble de Catalunya, al costat dels nostres camarades del Partit Comunista dels Pobles d’Espanya i el Partit Comunista del Poble Andalús presentem la nostra candidatura a les eleccions del 26 de maig, per denunciar la pertinença d’Espanya a la Unió Europea i a l’Euro. En definitiva, per a defensar al poble treballador i els seus interessos.

I. LA UE I L’EURO BENEFICIÏN NOMÉS AL GRAN CAPITAL, ALS MONOPOLIS

La Unió Europea i l’Euro són fruit del capitalisme en la seva fase imperialista. Existeixen per afavorir la concentració de capital i la cada cop més fèrria dictadura dels monopolis. El capital es concentra cada cop més en menys mans (la banca espanyola és un clar exemple) i els centres de decisió econòmica són cada cop més reduïts.

Els governs burgesos dels països de la UE, són els que promouen i executen el sistemàtic ataca als drets laborals, socials i democràtics de la classe obrera i els sectors populars, en benefici sempre dels capitalistes. Aquests capitalistes només parlen d’augmentar la competitivitat i la productivitat, cosa que només poden fer mitjançant la destrucció massiva de les forces productives: forçant el tancament de milers d’empreses i fent fora a milions de treballadors i treballadores i destruint, en una espiral sense fi, un a un, tots els drets que, al seu dia, vam conquerir lluitant.

II. LA UE I L’EURO SIGNIFIQUEN MÉS EXPLOTACIÓ DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES

PSOE i PP han aprovat successives contrareformes laborals per a facilitar a la patronal cotitzar menys per cada treballador/a, pagar salaris més baixos i facilitar l’acomiadament a preu més barat. Per fer això es desmunten tots els mecanismes de la negociació col·lectiva. I fan servir a la classe obrera migrant per augmentar l’explotació encara més.

Aquest és l’autèntic rostre de la Unió Europea, que ens porta a tenir una taxa d’atur superior al 14% i una precarietat alarmant en el conjunt de la classe treballadora, però molt especialment entre la joventut i les dones treballadores.

Pagar menys pel treball permet als monopolis i als banquers, mantenir, i, fins i tot, ampliar els seus guanys.

Els petits agricultors, ramaders i pescadors es veuen directament atacats per les polítiques agrària i pesquera de la UE, en favor dels monopolis. La PAC post 2020, és una nova amenaça al futur de l’agricultura i a la sobirania alimentària dels nostres pobles.

III. LA UE I L’EURO SIGNIFIQUEN PRIVATITZACIÓ DE SERVEIS I MÉS DINERS PER A LA GUERRA

Les privatitzacions són un robatori al poble, en el qual s’entreguen serveis essencials als monopolis perquè facin de la nostra salut i la nostra educació un sanejat negoci. És una estratègia dissenyada per afavorir en exclusiva als grups monopolistes.

Al mateix temps la UE obliga als països membres a augmentar la despesa militar, per a enfortir el seu braç armat que és l’OTAN. La guerra imperialista és la continuació de la política dels grans monopolis, amb una forma més violenta. La participació activa d’Espanya al davant de la guerra a Mali converteix al nostre país en punta de llança de les polítiques més bel·licistes de l’OTAN i la UE.

Per altra banda, la repressió creix constantment i s’acarnissa especialment contra qualsevol expressió organitzada de la resposta de la classe obrera i el poble. Dissentir dels consensos socials que imposa la burgesia és suficient per acabar a la presó. Titellaires, rapers, vaguistes, polítics independentistes, pateixen la repressió d’un estat cada cop més autoritari, que també manté a la presó al col·lectiu de presoners/presoneres basques després de la finalització del conflicte armat.

IV. SORTIR DE L’EURO, LA UE I L’OTAN PER AVANÇAR CAP AL PODER OBRER I EL SOCIALISME-COMUNISME

Lluitem per la sortida d’Espanya de totes les estructures imperialistes (UE, euro, OTAN), per avançar cap al poder obrer i la societat socialista. El que afirmen que l’actual crisi és culpa únicament de les “polítiques neoliberals” són incapaços de transcendir els marcs d’anàlisi que imposa la burgesia. Amb la seva xarlataneria confonen el collar amb el gos i tornen a col·locar-nos la perniciosa tessitura d’escollir el mal menor dintre d’aquest sistema que ens explota i reprimeix.

El PCPC diu: avui han madurat les condicions objectives per a la revolució, s’ha aguditzat la contradicció entre l’altíssim desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció, que han adquirit una dimensió mai coneguda a la història. El desenvolupament científic i tècnic és capaç de solucionar els grans problemes de la humanitat, i és la propietat privada dels mitjans de producció allò que ho impedeix.

Per això mateix la sortida és el poder obrer i la revolució socialista.

V. UNA ÀMPLIA ALIANÇA SOCIAL CONTRA L’EUROPA DELS MONOPOLIS

Per assolir aquest objectiu, la classe obrera necessita de la més gran unitat possible, superant als centres de treball la divisió sindical i lluitant pels seus interessos generals a través dels Comitès per a la Unitat Obrera (CUO). Igualment, la creació i desenvolupament de Comitès Populars als barris i a les ciutats i pobles enfortirà la lluita contra l’atur, la misèria, l’exclusió, els desnonaments o les privatitzacions.

Altres sectors socials, objectivament enfrontats a la dictadura dels monopolis, seran aliats de la classe obrera: petits comerciants, petits agricultors i ramaders, autònoms o professionals liberals proletaritzats.

Aquesta política d’aliances es concreta al Front Obrer i Popular pel Socialisme (FOPS). La unitat de les lluites obreres i populars, dirigides per la classe obrera amb el seu Partit Comunista, aconseguirà un canvi a la correlació de forces que farà possible la ruptura amb l’Euro, la UE i l’OTAN, i obrirà el camí al poder obrer i la revolució socialista a Espanya.

VI. CRIDA

La UE, com el capitalisme que la va fer néixer, està en fase terminal. El PCPC presenta el seu programa per a les eleccions al Parlament Europeu perquè la classe obrera i els sectors populars puguin expressar la seva voluntat de canvi radical.

Treballador, treballadora, el Partit Comunista del Poble de Catalunya et crida a recolzar la candidatura del Partit de la classe obrera, et crida a defensar els teus interessos amb les teves pròpies armes, les de l’organització i la lluita revolucionària. A aquells que pateixen una especial explotació, a la joventut, a les dones doblement oprimides, als que cobren una pensió de misèria o estan a l’atur continuat, el PCPC els crida a aixecar-se, posar-se en peu i iniciar la construcció d’un futur sense capitalisme.

Partit Comunista del Poble de Catalunya