PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
La Generalitat catalana tindrà nou President, Salvador Illa. Gràcies als vots favorables d’ERC i dels Comuns, el PSC tornarà a la Generalitat després de 14 anys de governs independentistes.
Tot i que, de moment, ni els Comuns ni ERC pensen formar part del Govern, les analogies amb els tripartits de Maragall i Montilla són evidents i algunes de les mesures pactades entre el PSC i ERC recorden la filosofia del primer Estatut pactat amb Maragall, no a l’aprovat finalment el 2006.
La burgesia catalana, o més ben dit, la facció de la burgesia catalana que, davant el fracàs del nou Estatut, va impulsar el procés independentista, torna ordenadament a l’autonomisme, tornant a posar sobre la taula les demandes històriques que en el seu moment va tombar el Tribunal Constitucional.
Amb ERC, les línies principals pactades són:
a) Un nou marc fiscal, en el que la burgesia catalana tingui les claus de la caixa per subvencionar al sector privat català sense restriccions. La recaptació i gestió dels impostos i mantenir l’ordinalitat en el finançament.
b) Gestió de les infraestructures crítiques, com ports, aeroports i xarxa ferroviària, creant l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya. És a dir, gestionar la connectivitat de l’economia catalana amb Europa i el món.
c) Presència de la burgesia catalana a institucions internacionals. Es blinda Acció exterior i a més es pacta la presència de la Generalitat en institucions com la OSCE, OCDE i institucions dependents de l’ONU.
d) Blindar la política lingüística amb un Pacte Nacional per la Llengua i la creació d’un Departament de Política Lingüística.
Amb els Comuns, els pactes són més ambigus i es centren en:
a) Habilitar 55.000 vivendes públiques. Sense especificar la fórmula i que, després de l’experiència de la gestió d’habitatge públic o “solucions habitacionals” com diuen els Comuns, podem deduir que el sistema serà el d’entregar desenes de milions al sector privat per a “resoldre” el problema de vivenda a Catalunya,
juntament amb els convenis multimilionaris amb empreses per a gestionar la pobresa, com s’està fent amb Socio Habitatge.
b) Recuperar “progressivament” la sisena hora a les escoles, menjador gratuït i dues tardes d’extraescolars gratuïtes. Novament, entregant milions al sector privat que gestiona els serveis.
c) No als macroprojectes, com l’ampliació de l’aeroport del Prat, el Hard Rock o el quart cinturó. Novament d’una forma indefinida i que dona peu a reformulacions.
Per altra banda, Puigdemont i Junts han quedat fora de joc, sense possibilitat de tocar la caixa. Per això les amenaces de Puigdemont de fer caure el Govern espanyol. Aquest “atac de dignitat” no es deu al fervor patriòtic de Puigdemont, tot el contrari, Junts hauria pactat coses similars amb el PSC, ja que la consigna és el retorn a l’autonomisme i al règim del 78.
El Partit Comunista del Poble de Catalunya considera que aquest pacte d’investidura és una nova estafa per a la classe obrera i els sectors populars catalans. És un pacte destinat a afavorir els interessos de la burgesia, fins i tot les mesures socials pactades amb els Comuns representen l’entrega de centenars de milions d’euros públics al sector privat en àmbits amb problemàtiques tan sensibles com l’habitatge i l’educació.
És un pacte que busca tornar a encaixar la burgesia catalana en el pacte autonòmic. Mentre deixem les claus de la caixa a la burgesia, els diners de la caixa es destinaran a omplir les butxaques del sector privat.
El PCPC no espera res d’aquest pacte, la classe obrera catalana i el conjunt de sectors populars necessitem reprendre de forma decidida les lluites. Lluites que hem de saber articular i coordinar cap a un objectiu superior, i aquest no és altre que la conquesta del poder obrer i la construcció del Socialisme.
Mentre la classe obrera delegui en forces representants de la burgesia o sotmeses a la lògica capitalista, no deixarem de patir la pèrdua de drets i l’augment de l’explotació, és a dir, el nostre empobriment. Sense Lluita no hi haurà futur per a la classe obrera, sense organització revolucionària no serà possible derrotar al capital.
Per això la nostra proposta, la de la República Socialista de caràcter confederal és l’única capaç de superar les contradiccions del capitalisme espanyol, tant pel que fa a l’explotació de les grans majories, com pel que fa a les nacions que formen part de l’Estat. Unió lliure de pobles lliures, unió de la classe obrera del conjunt dels Pobles de l’Estat Espanyol contra unes burgesies que són el mateix gos amb diferent collar.
Partit Comunista del Poble de Catalunya
