A L’ESTIU L’EXPLOTACIÓ NO DESCANSA, LA LLUITA TAMPOC

Amb pocs canvis en la seva situació des de la formació del Govern «més progressista de la Història», la joventut d’extracció popular de l’Estat espanyol continua patint una alta precarietat laboral. La taxa d’atur el 2024 va ser de l’11,3%, l’única per sobre dels dos dígits a Europa; però si ens fixem en la població jove, aquesta xifra s’incrementa en un 150% (26,6%). A més, aquell mateix any el 60,5% dels contractes a persones joves van ser temporals. Molts d’aquests treballs són a l’estiu i en sectors particularment precaris com l’hostaleria, el repartiment de menjar a domicili o els contact centers.

Aquests llocs de treball en què la demanda de feina augmenta a l’estiu per part de la joventut comparteixen diversos denominadors comuns: convenis laborals dolents que ni tan sols es compleixen, comitès d’empresa col·laboracionistes, jornades laborals llargues, pagament d’hores extres en negre, contractes fraudulents realitzats a través d’ETTs i salaris de misèria. Començant pels mals convenis i els comitès d’empresa comprats, podem dir que les condicions recollides als convenis són horribles perquè els sindicats pactistes majoritaris, CCOO i UGT, continuen signant tots els convenis proposats per la patronal; i per acabar-ho d’adobar, en molts establiments ni tan sols es respecten.

Després tenim les jornades laborals llargues (quan existeixen i la jornada no la canvien d’un dia per l’altre) i el pagament d’hores complementàries en B, vulneracions que principalment afecten cambrers i repartidors i que es deuen, respectivament, a l’obligació imposada als treballadors de realitzar activitats auxiliars i d’atendre tots els clients i a l’avarícia de l’empresari que busca estalviar-se les cotitzacions a la Seguretat Social dels seus treballadors.

Finalment, tenim les ETTs i els baixos salaris: les ETTs són les grans responsables de la precarització laboral al nostre país, servint principalment per contractar fraudulentament persones amb contractes per «fix discontinu» que es prolonguen indefinidament i que acaben sense pagar una indemnització per acomiadament improcedent.

Però la precarietat laboral d’aquests treballs d’estiu no només impacta les condicions materials de vida de la joventut obrera, sinó també la seva salut mental. Els contractes temporals, les llargues hores i la vulneració de drets afecten psicològicament les persones joves. La curta durada d’aquests contractes genera ansietat i por pel futur. La manca de contribucions a la Seguretat Social es converteix en un focus d’estrès. A més, moltes dones, especialment a l’hostaleria, pateixen una forta discriminació de gènere, suportant una bretxa salarial pel seu treball en categories inferiors en el seu lloc de feina, exercint moltes cambreres amb contracte d’ajudant.

Davant aquesta situació, des de la JCPC sabem que l’única alternativa és l’organització de la joventut en la lluita pels seus drets, contra l’explotació i la precarietat. Si els treballs d’aquests sectors són dels més precaris, és perquè la patronal i els empresaris han aconseguit aprofitar la desmobilització i la manca d’acció dels sindicats del pacte social per explotar aquells que accedeixen a les seves primeres feines o els treballadors estacionals. Per aquesta raó, entre molts joves cala la idea de no mobilitzar-se en ser «una feina de pas» o que és per treure’s uns diners mentre estudien. Però si això és així, més motius per lluitar per l’organització de la nostra classe, com va dir el Che Guevara: «Si el present és de lluita el futur és nostre.