PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El passat dia 10 de març tres treballadors van morir en un accident laboral a la mina de Cabanasses situada a la localitat de Súria i propietat de la multinacional israeliana ICL. Dos dels treballadors morts eren estudiants de màster de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i un d´ells estava fent les pràctiques a l’empresa a través d’un conveni de “cooperació educativa”, sent la causa del sinistre un despreniment a l’interior d’una de les galeries on es trobaven els treballadors a 900 metres de profunditat.
No son accidents, SON ASSASSINATS ja que son previsibles per manca de mesures de seguretat. Els empresaris haurien de pagar amb anys de presó i d’indemnitzacions els seus assassinats, però la justícia burgesa no ho fa possible.
Es dóna la circumstància que l’empresa té part de les seva activitat productiva externalitzada a través de subcontractes, i ja el 2020, en una altra explotació minera que té a la localitat de Sallent, es van produir, amb poques setmanes de diferència, dos accidents mortals on van morir dos treballadors i van provocar una vaga dels treballadors/es de la empresa.
S’ha de destacar que l´any 2022 es va tancar, a l’estat espanyol (xifres similars a altres estats capitalistes) amb un augment del 17,2% de la mortalitat en accidents laborals respecte l’any anterior. Es va passar de 705 morts al 2021 a 826 morts al darrer any.
És una evidència que la crisi capitalista està portant a les empreses a disminuir costos laborals per tal de mantenir la taxa de benefici. Es retalla en sous i en seguretat laboral, s´externalitza la producció a través de subcontractes, s´augmenta el ritme de treball i es promouen formes de contractació que redueixen a la mínima expressió els drets dels treballadors i les treballadores.
De fet, dos dels treballadors morts a l’accident estaven contractats a través d´un tipus model de contractació laboral que està generalitzant la figura del becari a les empreses d´arreu d´Europa. Aquest model precaritza enormement les condicions laborals de la joventut treballadora, que es veu obligada a treballar gairebé gratis i sense drets laborals, no sent casualitat l’alta taxa d’accidents laborals que pateixen els treballadors i les treballadores sota aquest model de contractació.
Aquest augment de la sinistralitat laboral és conseqüència directa de la pèrdua accelerada de drets laborals que està patint la classe treballadora els darrers anys, conseqüència directa del que era un sindicat de classe (CCOO) ha passat progressivament a ser un sindicat de col·laboració amb la burgesia.
Per confrontar aquesta situació, és fonamental un augment de l’organització en sindicats de classe (com el sindicat ASC, Alternativa Sindical de Classe, que fa poc està creixent a Catalunya) i la mobilització dels treballadors i les treballadores en la línia de la recuperació de drets perduts, que tingui com a horitzó la convocatòria d’una vaga general (única mesura que para els peus a la patronal i a la socialdemocràcia) que confronti amb totes les mesures i polítiques antiobreres i antipopulars que s’estan aprovant en els darrers anys. Només a través d’una àmplia resposta obrera i popular es podran defensar els drets laborals i socials.
Partit Comunista del Poble de Catalunya
