Resolució del Comitè Central del PCPE
Els pressupostos del govern per al 2023, que en aquests moments s’han presentat i que en les pròximes setmanes veurem com alguns dels seus apartats es transformen en funció de les negociacions parlamentàries per a la seva aprovació, obeeixen fonamentalment a dues circumstàncies; complir amb els deures que posa l’imperialisme amb una major despesa militar i així adequar-se a l’agenda bel·licista aprovada en la passada cimera de l’OTAN realitzada a Madrid; i la de representar el paper de govern “progressista i social” que el reformisme burgès del PSOE i PODEMOS-IU s’ha d’atribuir per jugar la batussa de corretja de transmissió entre l’oligarquia i la classe obrera i els sectors populars de cara als processos electorals de l’any vinent. En aquest moment d’augment de la carestia, el govern s’ha de presentar com a “govern social” per bloquejar qualsevol accés de conflicte social, i maquillar els 12.317 milions d’euros destinats a armament, un increment del 8% que si li sumem els ja aprovats 4900 milions dels plans especials d’armament, suposen un increment del 25%.
Aquests pressupostos del govern de PSOE i PODEMOS-IU que s’estan anunciant a bombo i plateret com els més “socials de la història”, no són més que focs artificials amb els quals aconseguir impressió i assossec mentre, d’altra banda, s’assegura tot el necessari per als interessos del capital monopolista. L’augment social, tantes vegades esmentat i repetit des dels mateixos mitjans de comunicació que a dia d’avui, sota la consigna de “no a la invasió de Putin” bloquegen i censuren de manera flagrant qualsevol informació inconvenient, són en realitat una maniobra de distracció per camuflar la veritable finalitat dels pressupostos, que és la de posar en marxa l’estat espanyol en la deriva bel·licista iniciada per Biden i seguida per Brussel·les, una renascuda creuada occidental per la llibertat i els valors democràtics, que en realitat, només és el relat d’autolegitimació emprat per justificar la sortida desesperada cap a la guerra i la destrucció que l’actual recessió imposa al capitalisme monopolista.
Sota l’enganyosa pompa dels percentatges que mostren augments en la inversió social, en els pressupostos, tan sols hi ha pujades insuficients de pensions i salaris, pujades que a més cal tenir en compte que no surten sense més de la “bona voluntat” del govern, sinó que responen a les reivindicacions objectives de les treballadores i treballadors i que si no fos per la lluita que mantenen de manera sostinguda des de fa anys els pensionistes en favor dels seus drets i dels serveis públics, en aquests moments no serien igual. El 8,5 de pujada de les pensions no respon a l’IPC real i, a més, busca neutralitzar un sector que en els últims anys no ha dubtat ni un moment a sortir al carrer i aixecar tota mena de mobilitzacions. L’augment de despesa en serveis socials amb prou feines respon a la precarietat i augment de la pobresa a la qual ens hem vist enfrontats els sectors populars i la classe obrera en els últims anys, per la qual cosa és obvi que encara menys ho farà per a la crisi que ja tots els agents econòmics pronostiquen. A més, com el maquillatge i el joc de representacions que són, darrere dels anuncis, aquestes ajudes primer han de passar per les negociacions parlamentàries en les que els números es distorsionaran en forma de pactes amb altres forces polítiques; i en segon lloc, després caldrà descobrir les mil i una traves burocràtiques que en aquest país representa l’accés a qualsevol tipus d’ajudes públiques com són les ajudes al lloguer, renda mínima, ajudes a les mares o abonament de tren. En qualsevol cas, podem saber amb absoluta certesa que aquests pressupostos no són la millor defensa del suposat estat del benestar, sinó la garantia del rearmament i la desesperada agenda bel·licista que l’imperialisme imposa.
En resum, sobre els actuals pressupostos podem afirmar el següent; els pressupostos garanteixen la submissió de l’estat espanyol a l’agenda bel·licista de l’OTAN, demostren el paper al servei de l’oligarquia de PODEMOS-IU dins el govern, i que la situació de creixent precarietat i pobresa de la classe obrera i dels sectors populars continuarà aguditzant-se encara l’anunciat augment de la despesa social. Des del PCPE reivindiquem:
- Un Pla Urgent d’Emergència Social que ha d’estar en la base programàtica de totes les organitzacions de base i de masses marcant la necessitat de, més enllà de l’assistencialisme, apostar clarament per la defensa del públic, la nacionalització dels monopolis energètics, no als talls de subministraments bàsics, paralització de desnonaments, no a les retallades socials…
- Fi de la política de sancions. Per la normalització econòmica i comercial amb Rússia. La política de sancions i bloquejos imposada pels EUA i la UE, no només atempta contra les condicions de vida del poble, sinó que colpeja directament també els pobles d’Europa.
- Recuperar la sobirania monetària per enfrontar la carestia de la vida. No al €, no a la UE.
- No a les despeses militars. No a l’OTAN i les bases ianquis. Cap participació d’Espanya en la guerra.
- Zero despeses en institucions parasitàries com la monarquia i l’església.
- No al pagament del deute que és absolutament il·legítim.
- Un model energètic que respongui a la realitat que determina un futur amb escassetat creixent d’hidrocarburs i s’ajusti a les necessitats del Poble i no dels monopolis Desemmascarem la mentida del capitalisme verd.
Sabent que tots els governs burgesos, siguin del color que siguin, enfrontaran aquest tipus de propostes per considerar-les lesives als interessos del capital, avui més que mai, cal fer bandera de tots aquests elements de ruptura política, aixecant, alhora, la bandera vermella del Socialisme i l’Internacionalisme i la Blanca de la Pau.
Madrid, 9 d’octubre de 2022