PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
La vaga de Panrico ha estat, és i serà un exemple per a tota la classe obrera.
Després de 8 mesos de vaga indefinida, la plantilla de la fàbrica de Santa Perpètua ha decidit en assemblea finalitzar un dels episodis més heroics per a la classe obrera dels darrers anys. Però la lluita no s’ha acabat aquí. Ara, un cop finalitzada la vaga, la plantilla de Panrico, amb tota l’experiència acumulada i l’elevació de consciència produïda durant els 8 mesos de conflicte obert, haurà d’analitzar i encarar el següent període de lluita, ja que l’empresa no s’aturarà a l’hora d’emprendre noves mesures antiobreres i antisindicals.
Des de l’esclat de l’actual crisi capitalista, l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya porten duent a terme un seguit de mesures antiobreres i antipopulars que han significat un dur retrocés en les condicions laborals i de vida de la classe obrera i els sectors populars. El capitalisme, en el context de la crisi estructural, només pot remuntar la seva taxa de beneficis a costa d’escorxar i explotar a la classe obrera i els sectors populars, independentment de qui governi. La Unió Europea, com a estructura dels monopolis, només generarà guerres de rapinya i mesures antipopulars i la justícia burgesa només legislarà a favor del patró.
Per això, el poble i la classe obrera només podem comptar amb les nostres forces. Aquells que tot ho produïm tenim la capacitat de superar aquest sistema explotador que només ens pot oferir misèria, explotació i guerres de rapinya.
Però, en aquest crucial context, la classe obrera s’ha trobat en una situació de desorganització i desunió. És per això que és en aquests moments en els que cal recuperar tota la nostra tradició de lluita, la vaga de Panrico ens ha mostrat un punt d’orientació i l’únic camí a seguir, el camí de la unitat, l’organització i el combat contra la patronal, l’enemic a batre.
La vaga de Panrico no ha estat una lluita aïllada, és una lluita entre moltes que es produeix en un context de crisi general i terminal del sistema capitalista, context en el qual la classe treballadora no té cap altra sortida que lluitar per la superació d’aquest sistema senil. És en el dia a dia de les lluites com les de Panrico o Cocacola, que la classe treballadora anirà prenent consciència de la necessitat d’acabar amb aquest sistema capitalista decrèpit, que només ens pot conduir a la misèria, i de la necessitat de fer confluir totes les lluites obreres perquè, com un sol puny, responguin amb contundència a l’enemic de classe. Els i les treballadores de Panrico han fet seves consignes com “luchar, luchar, luchar hasta vencer, luchar hasta llevar a los obreros al poder” o “Si tot ho produïm tot ho decidim”. La unitat entre les plantilles de Panrico i Coca-cola, per exemple, demostrant que la seva és la mateixa lluita, evidencia que la classe obrera és l’únic subjecte revolucionari que pot revertir l’actual situació de crisi capitalista.
Durant tot el conflicte, la plantilla de Panrico ha demostrat una gran capacitat d’unitat i organització. Unitat de l’assemblea de treballadors situant que l’autèntica democràcia és l’obrera. Organització a l’hora d’establir un comitè de vaga, un instrument clau per a coordinar la lluita, organització per a crear piquets de vaga enfront del constant boicot de l’empresa i els piquets de la patronal, i organització al voltant de la caixa de resistència, un instrument essencial per a suportar econòmicament la vaga, però també, i molt important, per la defensa dels nostres interessos de classe. La plantilla de Panrico ha usat la caixa de resistència per anar de centre de treball en centre de treball demanat solidaritat, però explicant el conflicte i, consegüentment, estenent la consciència de classe.
Un altre aspecte a destacar durant la vaga ha estat el xoc produït entre les postures de les cúpules sindicals i la majoria obrera. Els i les treballadores no només han hagut de lluitar enfront de la patronal i els governs català i espanyol, sinó que a més a més han hagut de fer front a les pressions i maniobres de la cúpula de CCOO per aturar la vaga. Si l’actual correlació de forces entre la patronal i la classe obrera és molt desfavorable per nosaltres, és en part per la línia reformista duta a terme per les organitzacions socialdemòcrates que traeixen a la classe obrera dia rere dia i per la política del Pacte Social i conciliació que duen a terme les cúpules dels grans sindicats.
Amb tot el bagatge i tota l’experiència adquirida, animem als treballadors de Panrico a seguir mantenint les estructures de base per defensar els seus interessos amb la mateixa convicció i fermesa davant la patronal.
Ara més que mai el Partit Comunista del Poble de Catalunya fa una crida els i les treballadores de Panrico a conformar un Comitè per a la Unitat Obrera (CUO) amb independència de les sigles sindicals de cadascú, un comitè per a la unitat obrera que mantingui viva l’assemblea de treballadors i treballadores creada durant l’heroica vaga i que segueixi lluitant amb determinació. Ara més que mai, el Partit Comunista del Poble de Catalunya crida a la nacionalització de la fàbrica de Panrico sota control obrer, ja que la classe obrera està capacitada per gestionar la fàbrica i del capital només obtenim explotació i misèria. Ara més que mai, el Partit Comunista del Poble de Catalunya fa una crida a tota la classe obrera a unificar totes aquestes lluites en una gran vaga general que sigui la plataforma per llançar tot un seguit de mobilitzacions contra les mesures antipopulars.
Ara més que mai, tenim un món que guanyar i només les cadenes per perdre. La classe obrera, amb el seu Partit al capdavant, està cridades a conquerir un món a la seva mida, el socialisme-comunisme.
Visca la lluita dels obrers de Panrico! Exemple per a tota la classe obrera! Unim-nos tots en una lluita en la que mai es perd.
Un Comitè per a la Unitat Obrera a cada fàbrica!
Pel poder obrer i pel socialisme-comunisme!
Visca la lluita de la classe obrera!
Comitè Executiu
Partit Comunista del Poble de Catalunya
