RESOLUCIÓ D´UCRAÏNA – III CONGRÉS

Portem ja 39 dies de confrontació bèl·lica entre Ucraïna i Rússia. La guerra es situa en unes coordenades molt perilloses i ens resulta impossible aventurar en aquest moment el desenvolupament dels esdeveniments independentment de les reunions diplomàtiques entre les parts enfrontades.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va anunciar el 20 de març la suspensió de l´activitat de 10 partits de l’oposició (ara, amb el Partit Comunista il·legalitzat l’any 2015, ja en serien 11) mentre duri la llei marcial. La justificació és que segons ell “tenen vincles amb Rússia”. Un dels partits il·legalitzats és Plataforma d’Oposició-Per la vida, que és el segon partit amb 43 diputats al Parlament Ucraïnès. Els únics partits permesos són els de dreta, extrema dreta, nazis i el propi partit “Servidor del Poble” de Zelensky. El govern ucraïnès ha detingut centenars de comunistes i a hores d’ara no se sap on es troben.

Manifestem la nostra solidaritat amb els i les comunistes de Rússia, que en unes condicions difícils, presenten una posició patriòtica i revolucionària.

La guerra és una tragèdia humana, on les principals víctimes són els civils, fonamentalment pertanyents a la classe obrera i als sectors populars. Les guerres les organitzen els capitalistes, però els qui moren són els fills i les filles de la classe obrera.

Denunciem el racisme que distingeix entre uns refugiats de primera i uns de tercera o quarta. Mentre els refugiats i les refugiades de Síria, Mali o l’Afganistan són tancats en vertaders camps de concentració o es deixen morir al mar, la UE no escatima recursos i campanyes pels refugiats d’Ucraïna, o per una part d’ells, perquè els refugiats del Donbass o de l’Est d’Ucraïna són sistemàticament invisibilitzats.

La UE actua d’una forma cínica al donar un estatus temporal als refugiats ucraïnesos, instrumentalitzats en temps de guerra i en un futur proper, abandonats a la seva sort.

Els i les comunistes exigim una solució favorable als interessos i necessitats dels pobles. Demanem imperativament un alto el foc i l’aturada de totes les hostilitats, el reconeixement de la sobirania de les Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk i la retirada de totes les tropes a les seves fronteres.

Denunciem l’existència de laboratoris d’armes químiques i biològiques, instal·lats pel complex industrial-militar nord-americà i europeu, i ens preguntem quants laboratoris clandestins de guerra química i biològica de l’OTAN hi ha disseminats arreu d’Europa i del món?

Per al PCPC, encara que aquesta confrontació militar es doni en el marc de la confrontació interimperialista, és impossible situar-se en l’equidistància entre las forces agressores i les forces agredides. L’OTAN, amb els EUA al capdavant i amb la complicitat activa de la UE, és la potència que ha provocat aquesta situació amb les seves continues agressions a la convivència pacífica entre els pobles. Resulta impossible oblidar el cop d’Estat nazifeixista del 2014 i no deixar de situar-lo en l’origen del conflicte – que fins i tot podríem parlar de 30 anys enrere – quan avui entra en una fase qualitativament distinta des del punt de vista militar i geoestratègic.

Denunciem el silenci de l’ONU i dels països imperialistes davant dels 15.000 morts ocasionats des del 2014 per part del Govern d’Ucraïna a l’est del país sobre la població russòfona. Denunciem l’incompliment d’Occident de no expandir l’OTAN a partir de la desaparició de la URSS i el Pacte de Varsòvia. Tretze països de l’antiga Europa oriental ja són membres de l’OTAN i tenen bases americanes i material militar altament sofisticat. El Govern dels EUA mai admetria que cap país veí tingués els seus míssils tan a prop apuntant-lo. El Govern rus, més enllà del seus interessos com estat capitalista, ha intervingut per a disminuir la capacitat militar ucraïnesa, desnazificar-la, protegir la població del Donbass i obligar a Ucraïna a assumir un estatus de neutralitat quedant-se fora de l´OTAN.

Avui com a l´any 1914, la responsabilitat del conjunt del Moviment Comunista Internacional és denunciar la guerra imperialista i aprofitar la crisi generada per assentar les bases de la derrota definitiva del capitalisme en la seva darrera fase de desenvolupament imperialista. Immersos en la més profunda crisi estructural, el bloc imperialista occidental articulat entorn a l’OTAN, és sens dubte el principal enemic de la Pau mundial.

Cal recordar com el poble català, juntament amb el poble basc i el poble canari, van dir NO A L’OTAN al referèndum de l’any 1986, per això cal recuperar les mobilitzacions contra els plans bel·licistes i en defensa de la pau. Hem de recuperar la consigna OTAN NO I BASES FORA constituint plataformes per tots els pobles i ciutats de Catalunya, així com a la resta de l´Estat Espanyol i del món. Necessitem articular el Front Mundial Antiimperialista per defensar la Pau i la Humanitat!

Denunciem la guerra mediàtica que ens vol intentar convèncer quins són els bons i quins són els dolents en el conflicte. L’imperialisme occidental mai ha reconegut un fet objectiu i és que sense el sacrifici de la URSS amb 25 milions de morts, no s’hagués pogut derrotar el nazifeixisme de cap de les maneres. En canvi, els EUA només en va patir uns 300.000 a la Segona Guerra Mundial i més recentment, han tingut gairebé un milió de morts per la Covid-19.

Les potències econòmiques i militars occidentals han silenciat descaradament tots els crims de l’imperialisme des de la 2ª Guerra Mundial i que han suposat milions de morts. Pretenen fer-nos creure que l’OTAN és una ONG quan en realitat no és més que una indústria de la mort. Denunciem la falsa solidaritat dels governs de l’OTAN amb els 5 milions de refugiats ucraïnesos que ja s’han convertit en un negoci fabulós, en un moment en que el capitalisme necessita augmentar seva taxa d’explotació, produint destrucció i una crisi migratòria d’enormes conseqüències.

La guerra és un negoci per a les empreses d’armament i per als especuladors i oligarques que, davant la inflació imparable per la pujada del preu del combustible, ens imposarà a les famílies treballadores més penúria i carestia de la vida. Arribar a final de mes serà un acte d’heroïcitat. Salaris i hipoteques es veuran afectats negativament per l’impacte de les mesures que s’adopten per cobrir les despeses de guerra: més dèficit, més deute, pujada de la prima de risc… I conseqüentment, menys sobirania nacional i més dependència de l’OTAN i la UE.

El xovinisme, l’oportunisme i el nacionalisme tenen el terreny abonat en aquest ambient de putrefacció. Aquesta situació és un caldo de cultiu idoni per al creixements del feixisme.

Exigim a l’ONU que faci de mediació per la pau. Que condemni el genocidi a Palestina per part de l’estat sionista i feixista d’Israel, que denuncií l’ocupació del Sàhara pel Marroc, que condemni els bombardejos a l’antiga Iugoslàvia, a la guerra criminal a Líbia, Síria, al Iemen… i el criminal bloqueig comercial, econòmic i financer imposat pels EUA des de 1961 a Cuba.

PER LA PAU!

NO A LA GUERRA IMPERIALISTA!

OTAN NO BASES FORA!