PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
D’escàndol, despropòsit i una autèntica presa de pèl als treballadors i treballadores i capes populars podríem resumir la gestió anterior, durant la i posterior a l’Estat d’Alarma i confinament, feta tant per la Generalitat com el Govern central.
I tant o més escandalosa és la nova presa de pèl relacionada amb l’actuació de la Generalitat referida a les escoles bressol i l’ensenyament en general.
Sindicats i diverses organitzacions socials (AMPES, comunitats educatives…) han criticat la tornada a l’escola, el com s’ha fet i el risc que comportava i comporta tant pels treballadors i treballadores com per les famílies. Sens dubte, les pressions per obrir escoles bressol i centres educatius han arribat de part de les patronals del sector privat i concertat, les quals porten força temps reclamant a la Generalitat ajuts per les pèrdues que ells com empresaris del sector estan patint.
A mig gas i amb força reserves, els informatius del règim burgès (premsa i TV) han insinuat per activa i per passiva als pares i mares no portar els nens a l’escola, han publicat notícies tendencioses a favor de no portar els nen, han fet entrevistes a sindicats on aquests denuncien la precarietat d’aquesta tornada i el risc per la salut dels professionals de l’ensenyament.
Fent cas omís al consell, s’han obert les escoles.
Però en paral·lel, els mateixos mitjans catalans que desaconsellaven portar els nens a l’escola, han animat dia rere dia, informatiu (TV3-TN) rere informatiu (TV3-TN) de totes les franges horàries han animat la població catalana a portar els nens i nenes, “ara més que mai” a les colònies, esplais i casals d’estiu -de pagament- tot indicant que la Generalitat ha quadruplicat les beques i ajuts a les famílies per tal que puguin portar els nens i nenes a “gaudir de l’estiu”, “a retrobar-se amb altres nens i nenes” i a “complementar l’educació perduda durant aquests mesos”.
No han faltat entrevistes a educadors, monitors i directors de casals i colònies afirmant que els “nens i nenes s’ho passaran tant bé”. No han faltat entrevistes a directors i encarregats diversos, com la Fundació Bofill, on asseveren “respectar totes les normes sanitàries que han marcat des de la Generalitat”. No dubten en entrevistar nens i nenes amb malalties severes (mentals i/o físiques) que demanaven a crits, des de la foscor del confinament, una mica de llum en forma d’esplai, esbarjo i convivències. No manquen profuses imatges dels grans paisatges que gaudiran els nens, d’enormes sales de jocs i monitors riallers i compromesos. No manquen tampoc pares i mares delerosos que els nens i nenes frueixin de la companyia i de l’ambient. No són gens menyspreables les campanyes institucionals de la Generalitat animant la participació. Afirmen als informatius de TV3 que “les mesures per poder anar inclouen encarregats responsables d’higiene sanitària, els quals vetllen en tot moment pel compliment de les normes, molt estrictes”.
Les notícies i imatges de les obertures de les escoles ens mostraven professors temorosos, controls que ofenien la integritat dels nens i nenes, aules buides i pares espantats i insegurs; dificultat per poder oferir garanties i complir amb els requisits d’apertura i escàs interès general.
Al dia següent d’apertura de les colònies i casals -recordem que la Generalitat ha quadruplicat les beques, que paguem tots els treballadors i treballadores amb els nostres impostos a les empreses privades que s’encarreguen del servei- la Generalitat va anunciar una flexibilització de les mesures sanitàries i d’higiene.
És a dir, portar el nen a l’escola és quasi una temeritat del pare o mare; una “irresponsabilitat”, una flagrant omissió del deure de vetllar per la salut física i emocional del nen. Però en canvi, portar el nen de colònies, amb personal no qualificat ni preparat per garantir la sanitat dels infants; amb convivències que inclouen des de 7 a 14-15 dies de convivències, sortides grupals, excursions, activitats amb adults, etc. és una gran idea. Una idea meravellosa que es pot fer massivament; que s’ha de fer massivament, que és de bon pare portar el nen a fer-ho. , i que, a més, pel seu currículum escolar és magnífic ja que “estudien i aprenen, suplint les carències del curs interromput”.
Suposem no té res a veure els “lobbies” de l’educació com la Fundació Bofill, la “nova pedagogia -Renovacions Pedagògiques”; ni la Fundació Pere Tarrés, Lúdic 3, La Rosa dels Vents o empreses similars, empreses que controlen el mercat de colònies, esplais i convivències, que compten no ja amb el suport de la Generalitat, sinó tot el seu recolzament i gestió, mitjançant la legislació -que a més flexibilitzen de forma escandalosa -un dia després de començar, amb tota la mala intenció!- les mesures per estalviar despeses a les empreses.
Una presa de pèl on juguen amb la nostra salut, la dels nens i nenes i la dels treballadors i treballadores d’aquestes empreses, un sector amb beneficis multimilionaris i sous de misèria; una autèntica surrealista i kafkiana volta de cargol a la ja malaltissa i decrèpita ànsia de beneficis del capital front la vida treballadora.
En una paraula: capitalisme.
No es pot reformar ni “arreglar”. El capitalisme no té cura. Tant els hi és als empresaris i governants si enmalaltim o ens morim com els avis a les residències: només els importen els beneficis.
Acabem amb aquest miserable sistema!
QUE NOS ENS PREGUIN MÉS EL PÈL: ORGANITZEM LA RESPOSTA OBRERA I POPULAR!
CAP AL FRONT OBRER I POPULAR AL SOCIALISME!
Partit Comunista del Poble de Catalunya
