PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
NACIONALITZEM I SOCIALITZEM ELS SERVEIS BÀSICS: GERIÀTRICS, RESIDÈNCIES I CENTRES SIMILARS!
Des del PCPC i la seva Joventut (J-PCPC) ja vam informar i denunciar la situació arreu l’Estat a residències, geriàtrics i centres similars el passat dia 25 de març. Una situació ja coneguda per les administracions públiques (Estat i Generalitat) força abans.
No només no han fet absolutament res les administracions abans de la crisi en matèria preventiva, sinó que han trigat més de 20 dies de crisi descarnada sanitària, amb milers i milers de morts arreu l’Estat (4520 a Madrid) i 1173 a Catalunya a residències a data d’avui (09/04/2020) per reaccionar en matèria pal·liativa.
I com sempre, els gestors del Capital ho fan tard i malament: segons la oficialista Agència Catalana de Notícies (ACN), “hi ha 2.374 residents diagnosticats, 737 hospitalitzats i 4.877 professionals aïllats”. S’han limitat a traspassar els competències de la Conselleria d’Afers Socials, on, per cert, el Conseller Homrani ni ha dimitit, a Salut on, per cert, la Consellera Vergés tampoc dimiteix. Si les dades aportades per l’ACN són correctes, l’hecatombe pot ser tremenda. I a manca de proves fiables, es sospita que el número de afectats, tant treballadors com residents pot ser molt més gran. A què estan jugant aquests empresaris impresentables gestors? I a què juguen els empresaris de les residències i geriàtrics?
No poden fer-ho d’una altra manera: l’Estat, mitjançant la gestió del Govern, funciona i es legisla, es gestiona, es governa, es regula per una sola funció, servir als interessos dels empresaris, dels burgesos, dels capitalistes per tal que reprodueixin una i un altre cop el cicle de beneficis del Capital. Acumular més i més beneficis, més i més guanys, encara que ens hagin de colpejar, trepitjar, apartar, deixar-nos morir, abandonar-nos a un llit a la nostra sort.
Des de la irrupció a Xina del COVID-19, la Generalitat (ni les administracions competents arreu l’Estat) han pres una sola mesura preventiva respecte aquest sector. Tot i que tant Xina com l’OMS van avisar al gener de la virulència del virus especialment amb gent gran i/o amb patologies prèvies i cròniques, i a més de la ràpida infecció i expansió del mateix, ni empresaris ni governs no van fer absolutament res més que veure ‘les venir. Ni un cèntim d’inversió, ni planificació, ni tan sols quan van aparèixer els primers casos de COVID-19 a Catalunya.
La poca vergonya de la Patronal de les residències aquests dies, on en plena onada de morts encara és capaç de demanar diners, recursos i mitjans tècnics a les administracions públiques, és mostra palmària de la naturalesa criminal del capitalisme. No importa res la vida; només l’acumulació de més i més diners a expenses de l’explotació de la pròpia plantilla de treballadors, mal pagada i en condicions de treball draconianes, i de l‘explotació salvatge i criminal dels residents, de la nostra gent gran en moltíssims casos malalts crònics. Quan tot va bé els beneficis són privats, quan tot va malament, volen socialitzar les pèrdues.
Unes residències concertades híper subvencionades amb capital públic, que cobren un dineral (més de 2000 euros de mitjana) per fer-se càrrec de la gent gran. Un negoci rodó. Tornem a preguntar-nos, doncs:
Com és possible que la gestió dels centres de la gent gran, com ara residències i sanatoris es deixin en mans de l’empresariat privat?
Com és possible, que, tot i haver desenes de casos acumulats d’abusos, vexacions, desnutricions, abandonaments, accidents i altres misèries anteriors a l’actual crisi sanitària, no només no s’ha nacionalitzat i garantit per l’Estat (o les autonomies) les òptimes condicions de vida dels nostres grans i/o malalts degeneratius?
Com és possible que aquests centres siguin tan vulnerables davant una situació de crisi, amb uns equipaments tan pobres, i la gestió sigui tan pèssima?
Com és possible que sent un gran negoci sociosanitari en mans privades, la Patronal del sector i les Direccions dels Centres reclamin “ajudes públiques urgents a fons perdut” en forma de material sanitari?
Com és possible que a banda del cobrament a l’usuari (i/o les famílies), el qual és un dineral molt difícil d’assumir per les famílies treballadores, aquestes empreses rebin multimilionàries subvencions públiques?
Com és possible que un estat com Espanya, que ufanosament explica que és la cinquena economia de la UE, sigui incapaç de garantir un mínim benestar públic i a preus mesurats, gratuït per aquelles butxaques més minses, als nostres grans i/o malalts?
Com és possible que les treballadors i treballadores de geriàtrics, com ara cel·ladors i assistents de geriatria siguin dels grups laborals que tenen les condicions laborals més precàries, torns i feina més durs, i uns sous de misèria?
Com és possible que el Govern de l’Estat, davant les notícies terribles que estan apareixent a la premsa, es limiti a amenaçar “que es castigarà els culpables” d’aquesta atrocitat? Què més necessiten per prendre mesures contundents com nacionalitzar el sector immediatament i gestionar-ho amb personal 100% públic i format?
El capitalisme, literalment, és incapaç d’oferir res més que misèria, fam i guerres a la Humanitat. Fa mesos que el PCPC i la J-PCPC insistim en això. I desgraciadament, els fets ens donen la raó i la certesa del nostre anàlisi basat en el marxisme-leninisme. Aquest sistema, com es pot comprovar, no pot, ni tan sols, garantir una mínima estabilitat emocional, un descans més o menys còmode, un benestar i pau i tranquil·litat als nostres grans.
El PCPC i la J-PCPC exigim la destitució o dimissió del conseller d’Afers Socials i la Consellera de Salut per aquests assumptes.
El PCPC i la J-PCPC apostem per la immediata nacionalització i socialització d’aquestes empreses, a l’entendre que el benestar i cura dels nostres grans i/o persones dependents no és un negoci, sinó una necessitat essencial i bàsica del conjunt de treballadors i treballadores: la forma més adient de facilitar l’accés a aquests serveis és la propietat pública i al servei de la majoria social, per tal d’ajustar preus, garantir l’accés als serveis a tot aquell que ho necessiti i una gestió amb personal en condicions laborals dignes, ben remunerades, estables i segures.
QUE NO FACIN NEGOCI AMB LA NOSTRA SALUT I EL NOSTRE MERESCUT BENESTAR: ORGANITZA’T I LLUITA AMB EL PCPC I LA J-PCPC!
Àrea de Moviment Popular del PCPC
09/04/2020.
