Crònica acte de Corea al Barri de St. Martí

El proppassat dissabte 15 de Juny va tenir lloc a l´Ateneu 1r de Maig de Barcelona una xerrada que portava com a títol “ La Lluita antiimperialista de Corea del Nord “ a càrrec d´Alejandro Cao de Benós, president de la KFA i delegat oficial en assumptes culturals a l’exterior de Corea del Nord. Sisco García va presentar l´acte.

Alejandro Cao va començar l´acte esmentant el terrible periode d´ocupació de l´imperi japonès (1905-1945) i l´anomenada “Guerra de Corea “ de 1950-1953. Sens dubte una de les guerres més mortíferes de la història on es van llençar més bombes que a la 2ª Guerra Mundial. La RPDC i els EEUU actualment segueixen estant tècnicament en guerra malgrat l´armistici signat el 27/7/1953. Els EEUU sempre s´ha negat a signar la pau. La República Popular Democràtica de Corea és el país més sancionat del món. A Corea no se li permet comerciar ni fer negocis amb altres països. La RPDC compta amb un sistema socialista basant amb la ideologia Juche (teoria filosòfica tradicional) que planteja com a idea principal que l´home i la dona son els responsables dels seus destins i per suposat en la capacitat per desenvolupar la col·lectivitat i el procés revolucionari.

El socialisme coreà està basat en l´autosuficiència (indústria no depenent), en l´absència de privilegis dins l´estat (com més alt sigui el càrrec més s´ha de treballar). Igualment la idea del Songun basada en l´autodefensa militar per garantir la sobirania i la pròpia existència de la nació. En aquest sentit d´aquí se´n deriva la necessitat de desenvolupar la defensa nuclear davant d´un imperialisme que esclafa als qui no s´agenollen davant seu. Sens dubte la supervivència del poble coreà és gràcies a la seva capacitat nuclear. La RPDC té prop de 27 milions d´habitants compromesos a desenvolupar l´economia socialista. El poder està en mans del poble. No existeixen lloguers ni hipoteques..

La RPDC ha superat el període anomenat “ ardua marcha “ fruit de varis factors: la caiguda de la URSS (1991), les inundacions del 1995-96 i l´augment de les sancions. A principis del 2000 la RPDC inicia una fase de clara recuperació econòmica gràcies a la reconversió de les relacions amb Rússia, Xina, Vietnam..deixant molt clar el respecte a la sobirania nacional i la no ingerència. Les relacions internacionals es plantejaven en base a la independència, la pau i l´amistat. La RPDC no es posarà mai al servei de cap superpotència.

La RPDC ha ajudat a altres països a lliurar-se del colonialisme com Angola, Moçambic, Vietnam, Egipte, Iran, Líbia, Síria. Milers de norcoreans van morir en combat i per malalties en aquests països. Aquest reconeixement va fer que a Maputo (capital de Moçambic) existeixi l´avinguda Kim Il-sung. Cal dir que Corea va ajudar en el passat al Perú amb motiu de les inundacions patides.

Alejandro ha fet referència a la visita del Che a Corea del Nord l´any 1960 on va deixar clar la seva admiració com es pot veure en aquest extracte :

“De los países socialistas que visitamos personalmente, Corea es uno de los más extraordinarios. Quizás es el que nos impresionara más de todos ellos. Así quedó, por ejemplo, Pyongyang, que es una ciudad de un millón de habitantes. Hoy no se ve un solo resto de toda aquella destrucción, todo es nuevo. El único recuerdo que queda es, en todos los caminos, en todas las carreteras, y en todas las vías férreas, los huecos de las bombas que caían unas al lado de otras. Ellos me mostraron muchas de las fábricas, todas ellas reconstruidas y otras hechas nuevas, y cada fábrica de esas había soportado entre 30 y 50 mil bombas… ..Corea del Norte salió de la guerra sin una industria en pie, sin una casa en pie, hasta sin animales. En una época en que la superioridad aérea de los norteamericanos era tan grande, y ya no tenía qué cosa destruir, los aviadores se divertían matando bueyes, matando lo que encontraban. Era, pues, una verdadera orgía de muerte lo que se cernió sobre Corea del Norte durante dos años solamente. En el tercer año aparecieron los Mig-15 y ya la cosa cambió. Pero esos dos años de guerra significaron, quizás, la destrucción sistemática más bárbara que se ha hecho “

“Todo lo que se pueda contar de Corea parece mentira. Por ejemplo, en las fotografías se ven gentes con el odio, ese odio de los pueblos cuando llega a la parte más profunda del ser, que se ve en las fotos de cuevas donde se meten 200, 300 y 400 niños, de una edad de 3 ó 4 años, se asesinan allí con fuego y otras veces con gas. Los descuartizamientos de las gentes, matar a mujeres embarazadas a bayonetazos para hacerle salir el hijo de las entrañas, quemar heridos con lanzallamas… Las cosas más inhumanas que pueda imaginar la mente..”

“Es, realmente, el ejemplo de un país que gracias a un sistema y a dirigentes extraordinarios, como es el mariscal Kim II Sung, ha podido salir de las desgracias más grandes para ser hoy un país industrializado.”

Alejandro Cao de Benós s´ha referit a que la Guerra de Corea mai va ser amb les dues Corees. S´ha referit Kim Il-sung tenia el 99 % de suport al Nord i el 79 % al sud. L´enfrontament era amb els EEUU que s´ha negat a signar la pau. La RPDC ha plantejat al president surcoreà Moon Jae-In la necessitat de la pau i al mateix temps la reunificació del país amb una confederació coreana amb dos sistemes polítics. La RPDC ha mostrat novament la seva voluntat de pau entregant als EEUU a 3 espies seus, ha retornat les restes dels marines caiguts en combat a la guerra de Corea i ha fet un procés de desnuclearització i una moratòria de no llençament de míssils i de desplegament de satèl.lits. Les expectatives de pau creades a partir de la trobada del Mariscal Kim Jong-un i el president dels EEUU Donald Trump a Singapur el 12/6/2018 van esvair-se en la trobada a Hanoi el 27/2/2019 per la imposició ianqui d´una desnuclearització unilateral per part de Corea del Nord a la qual s´hi va negar. El mariscal Kim Jong Un ha plantejat una tercera trobada amb els EEUU Malgrat l´augment de les sancions i el segrest d´un dels seus vaixells. Cal tenir present que Corea del Nord no renunciarà mai a l´element de supervivencia que suposa tenir l´arma nuclear. Corea del Nord no caurà mai en l´error de la Líbia de Gadafi.

En el torn de preguntes Alejandro Cao de Benós ha profunditzat sobre el sistema educatiu, el paper de la dona, el treball, el paper de la criptomoneda a Corea del Nord. Igualment s´ha referit als fets provats de que l´assalt a l´ambaixada norcoreana a Madrid va ser obra de la CIA. S´ha referit a la multitud de mentides (fakenews) divulgades pel sud i per Radio Free Asia sobre suposades execucions de dirigents norcoreans que després ressuciten però que els mitjans occidentals ja no es molesten en desmentir. Lo important és fer diners venent notícies falses sobre Corea del Nord.

Aquest important acte que va aplegar a més de 70 persones va servir per prendre consciència sobre la necessitat d´enfortir la solidaritat amb la RPDC i la coordinació del moviment antiimperialista.

KFA

18/6/2019