El passat dissabte dia 18 a les 11h el PCPC vam celebrar l’anunciat acte polític a la Plaça de Catalunya de Santa Coloma de Gramenet, on participaren els caps de llista per Santa Coloma, Ramón Vidal; per Barcelona, Àlex de la Fuente i el Secretari General del PCPC, Enric Lloret Barberà. L’acte va ser conduit per Glòria Marrugat, responsable de l’Àrea Feminista del PCPC.
Ramón Vidal va exposar les propostes comunistes per l’Ajuntament de Santa Coloma: municipalització dels serveis bàsics i/o públics, recuperació del sector públic malvenut a l’empresa privada, pla d’habitatge d’emergència social amb expropiació dels pisos a la Banca…tot explicat de forma perfectament comprensible i on prima el sentit comú. També va ser contundent a la defensa del verd, de les serralades properes i la denúncia de la massificació urbanística especulativa i en defensa de la racionalitat urbanística. Tanmateix, la denúncia de la manca de programa social de les altres candidatures, la necessitat d’una contraoferta comunista on el centre de tot sigui la classe obrera i la nostra voluntat, per tant, de no gestionar el sistema sinó transformar-lo va ser l’eix conductor de la seva intervenció.
Àlex de la Fuente, cap de llista per Barcelona, va fer un colpidor relat de la situació social dels treballadors i treballadores barcelonins, on a més, es va contraposar els beneficis multimilionaris aconseguits al 2017 i 2018, de milers i milers de milions d’Euros, d’un grapat d’empreses i bancs de l’IBEX 35, obtinguts en base a l’explotació dels treballadors i treballadores.
Tant contundent va ser, que va deixar astorats els veïns i veïnes assistents -els quals omplien bona part de la plaça i el carrer adjacent- i alguns d’ells fins i tot van demanar la paraula per aprofundir, amb vivències personals, la contundent denúncia de misèria, desnonaments, manca d’habitatge públic, retallades de pensions, manca de serveis públics en sectors com sanitat, atenció domiciliària, decessos, menjadors socials, atur crònic, manca de plans ocupacionals consensuats amb els aturats, manca d’escoles bressol i les que hi ha -privatitzades- a 400 euros el nen; subvencions, mercantilització i privatitzacions (fins i tot dels pisos d’emergències socials, dels menjadors públics, centres cívics i atenció domiciliària nominalment gestionats per l’Ajuntament actual, en realitat per empreses i ONG’s privades que exploten el servei, els treballadors i obtenen beneficis!) i l’explotació de centenars de treballadors i treballadores públics de l’Ajuntament que estan en situació de greu precarietat laboral. Les classes treballadores barcelonines necessiten un pla de xoc integral i estructures organitzatives pròpies per tal de sortir de la misèria crònica.
Es va abundar a la proposta de Ramón Vidal de municipalitzar els serveis públics, posant diversos exemples reals, viscuts als moviments socials dels quals participem els comunistes, com els casos de impossibilitat manifesta de desplaçament de treballadors aturats per anar a buscar feina, sobretot per moure’s per l’àrea metropolitana per no poder fer front als desplaçaments; també la impossibilitat de fer front despeses com el menjador dels nens a escola, reivindicant la municipalització dels serveis de forma integral: des del menjador fins al professorat passant pel servei de manteniment i gestió. Així mateix, es va referir a la necessitat de preservar Collserola i les diferents àrees verdes d’especulació, prohibint la construcció i plans urbanístics que l’amenacen; prohibir la caça i també promoure un eficaç control no lesiu de la fauna; a la necessitat de la diversificació econòmica per afavorir el petit comerç, aturar i revisar contractes de centres comercials, tancar les cases de joc, aturar el turisme “de borratxera” especulatiu canviant-lo per paradigmes sostenibles i cosmopolites, frenar i adequar a la realitat el preu del lloguer, expropiar els pisos de la banca i recuperar els diners municipals destinats a la compra de pisos als bancs com el SAREB i posar-los al servei públic.
Enric Lloret va defensar la sortida de la UE, de l’OTAN i de tot organisme imperialista; va defensar la independència de la classe obrera i la necessitat d’impulsar el procés constituent cap a la República Socialista de caràcter Confederal, fent una crida a la participació del poble en assemblees popular i Comitès de Barri (proposta a la qual ja havien fet referència els anteriors ponents) per defensar els seus drets i debatre com construïm la veritable democràcia. Es va denunciar la farsa del Parlament europeu, supeditat als interessos de les grans multinacionals i la banca, gestionats per la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, en mans de l’oligarquia europea.
Així mateix, es va insistir en la impossibilitat de reformar res des de dins, cosa que es demostra amb el cas grec; també es va informar de com les Directives europees d’obligat compliment impedeixen nacionalitzar sectors econòmics i/o estratègics com telèfon, indústria pesant o transport, cosa que fa que la socialdemocràcia i el reformisme tinguin uns programes i unes línies d’actuació tan mediocres i subordinades als interessos del Capital, ja que formen part d’aquest projecte europeu. Aquests exemples van il·lustrar a la realitat quotidiana dels municipis.
Finalment es va obrir un torn de paraules i es va fer, així, una assemblea veïnal on es van demanar nombroses paraules. Veïns i veïnes van explicar casos de desnonaments, on des de l’Ajuntament no s’ha fet res; de talls de subministres, sent un servei bàsic; de retallades en pensions i contractes de feina de 20 hores setmanals treballant en negre 40…i molts veïns denunciaven que cap dels polítics que surten per la TV se’n recorden dels treballadors i treballadores, alegrant-se de la reaparició del Partit Comunista.
L’acte va finalitzar tot convidant-nos entre els assistents a fer més activitats similars de denúncia i autoorganització popular en un futur immediat passades les eleccions.
CONSTRUÏM ESTRUCTURES ÚTILS AL SERVEI DELS TREBALLADORS/ES!
ORGANITZA’T I LLUITA, PARTICIPA, VINE AMB EL PCPC!
Partit Comunista del Poble de Catalunya