Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya i la seva Joventut (PCPC i J-PCPC), arran els darrers esdeveniments que estan succeint entorn el “Procés”, volem manifestar el següent:
1) El nostre compromís irrenunciable amb la defensa intransigent de les llibertats democràtiques. El PCPC i la J-PCPC entenem que els drets socials, nacionals i de classe dels treballadors i les treballadores de Catalunya i les capes populars arreu del país no estan en discussió.
2) El “xoc de trens” entre les dues faccions de les burgesies (la pro independentista i la nacionalista-oligàrquica espanyola) ens està portant a un escenari de col·lisió permanent, amb la conseqüent regressió democràtica emmarcada al trist i cada cop més desacreditat escenari del regim del 1978. Aquest marc compta amb la defensa aferrissada del bloc PP-PSOE-Ciudadanos i gran part dels anomenats “Comuns”, hereus de la hipoteca signada per Santiago Carrillo en mans de la Monarquia, l’OTAN, la UE i l’FMI. Els gestors de la oligarquia no estan disposats a permetre que marxi un 25% de la riquesa de l’Estat Espanyol.
3) Cap poder, ni legislatiu, ni executiu, ni judicial (és a dir, les tres branques del Poder burgés descrites per Montesquieu) és independent l’una de l’altre. Les tres potes de l’Estat són al servei de la classe que ostenta el Poder polític i econòmic. En aquests temps, a Espanya, la burgesia, i més concretament, l’oligarquia. El Poder judicial no és res més que l’aplicació de la Llei, la Llei feta per i en benefici de la burgesia.
4) Exigim l’indult de TOTS els presos polítics.
5) El PCPC i la J-PCPC treballem per portar a la pràctica el nostre programa de classe i per la classe. Pràcticament érem sols defensant, ja des de la nostra fundació com a Partit el 2001, la República Socialista de caràcter Confederal com a solució als problemes nacionals no resolts, sinó aplaçats per l’estret marc autonòmic que oferia la Transició, ben acceptada llavors, per cert pels hereus de CIU a l’actualitat. Els esdeveniments ens han donat gran part de la raó: la solució classista passa per la confederalitat de l’Estat sustentada per la mobilització massiva de la classe obrera i els sectors populars arreu de l’Estat, inclosa Catalunya, per crear un Procés Constituent que ens condueixi a la IIIª República Espanyola com a Estat Socialista que permeti a la República Catalana associar-se lliurement a aquest.
6) Seguim insistint, per tant, en la necessitat de la lluita per una Catalunya lliure de Bases Militars estrangeres, en una Catalunya fora de l’OTAN, la UE i l’FMI. En una Catalunya lliure d’explotació i opressió. Recordem que tant explotadora i opressora és una burgesia com l’altra, i la posició comunista només pot ser per la llibertat de la classe obrera que condueixi a la resta de sectors populars a una forma d’organització fonamentada en la justícia social.
7) Per tant, el PCPC i la J-PCPC seguim participant del moviment popular, seguim portant les posicions classistes als barris i sectorials; seguim treballant al moviment obrer i estudiantil per tal d’estendre la línia política de la classe.
8) El moviment republicà no es pot entendre com un tot idealitzat sense concreció pràctica: tant a Catalunya com a l’Estat ha de ser un una realitat participativa, dialèctica i amb base treballadora per tal de dotar-la de contingut i estructures sòlides. Com a exemple oposat a això, la “nova proposta republicana, polièdrica i transversal, innovadora i fent taula rasa del passat” de la socialdemocràcia de l’entorn de Podemos ens sembla un insult a la IIª República, així com a la realitat actual. Sobretot tenint en compte que quan ni tan sols s’ha presentat una proposta organitzativa.
9) Igual de patètica ens sembla l’altra proposta que es centra en “demanar a l’Estat” un referèndum pactat sobre monarquia o república. Volem legitimar o acabar amb la monarquia?
10) Insistim en que la victòria democràtica arribarà amb la mobilització massiva dels treballadors i les treballadores, que són la principal víctima de la immensa estafa que és la Transició: Espanya ha de recuperar l’esperit de la IIª República i avançar cap a la IIIª República i alliberar-se del jou borbònic en un procés que serà imparable si el dirigeix la classe obrera. Una República fora de l’OTAN, de la UE i l’FMI, per tal de recuperar la sobirania nacional com a poble; amb els sectors estratègics nacionalitzats i amb control obrer i popular; amb les llibertats i garanties democràtiques blindades per una nova Constitució que reconegui aquest drets, i entre d’altres, el dret a la lliure opinió i l’autodeterminació de les diferents nacionalitats i pobles que composen l’Estat.
Comitè Executiu del PCPC i la J-PCPC, 2-11-2018