PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Àngel Ros, el qui ha estat durant 14 anys com a Paer en Cap a la ciutat de Lleida, va deixar el seu càrrec el propassat 4 d’Agost de 2018 per a convertir-se en el nou ambaixador espanyol a Andorra.
Algunes dades biogràfiques:
Nascut l’any 1952, de família republicana. Va estudiar als Maristes de Lleida i va llicenciar-se en Ciències Físiques i es va doctorar en Informàtica per la Universitat Politècnica de Madrid i va fer un master en administració i direcció d’empreses. Va desenvolupar la seva tasca professional com a informàtic en els ajuntaments de Madrid, Barcelona i Lleida. Igualment ha tingut diversos càrrecs en diverses empreses com la Cocacola, San Miguel., Copaga.. Ha fet de professor en diverses universitats (Ramon Llull, UdL, UPC, ESADE).
Algunes dades sobre la seva trajectòria política :
La seva trajectòria política comença en el front universitari del PSUC als anys 70. A l’any 1979 decideix passar-se al PSC situant-se en l’ala sobiranista i catalanista d’aquest partit. L’any 2004 assumeix el càrrec d’alcalde de Lleida al substituir a Antoni Siurana que va ser nomenat Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Àngel Ros aconsegueix la majoria absoluta en les eleccions del 2007 i 2011. L’any 2015 pateix una patacada electoral que el deixa amb 8 regidors. Malgrat tot, arriba a revalidar el seu càrrec gràcies a un pacte amb Ciutadans (4) i PP (2) que sumen 14, mentres que l’oposició es queda amb 13 (6 CiU, 3 ERC, Crida-CUP 2, Comú 2).
Àngel Ros va tenir pretensions de dirigir el PSC a nivell de Catalunya. Finalment el qui va aconseguir substituir a José Montilla no va ser ell sinó en Pere Navarro.
Contradiccions, decisions erràtiques:
Malgrat estar considerat com un membre de l’ala sobiranista del PSC pels seus diversos posicionaments i decisions (ex. permetre la cessió d’espais per la consulta del 9 N de 2014, la seva renúncia a l’acta de diputat al parlament català doncs el seu partit va donar suport al govern central per tal de que no se li transferís al Parlament de Catalunya la competència que li posibilités la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya..).
La seva Tinent d’Alcalde, Marta Camps, que es postulava com la nova alcaldable del PSC finalment es va truncar. Àngel Ros havia fracassat a presidir el PSC a nivell de Catalunya i no va voler-se quedar-se fora de joc optant per a la renovació del seu mandat. La confrontació de Ros amb Camps va durar molts mesos. Fins i tot, Marta Camps que havia estat la mà dreta de Ros, va denunciar algunes actuacions de la Paeria davant la Fiscalia Anticorrupció que va fer un registre a l’ajuntament.
Mesos després totes aquestes causes van quedar anul.lades. Finalment Ros va destituir-la com a Tinent d’Alcalde.
El viratge antisobiranista de Ros el va iniciar precisament arrel de quedar-se en 8 regidors després de les eleccions municipals de 2015. El seu pacte al nou consistori amb els partits constitucionalistes (Ciutadans i PP) que li suposaven mantenir-se 4 anys més en el seu càrrec tenia un preu que estava disposat a pagar. Àngel Ros ha refundat el leridanismo franquista (” una mena de neoleridanismo o blaverisme lleidatà “) que suposa a la pràctica una adhesió a l’Espanya monàrquica desvinculada de Catalunya.
Exemples més destacables del peatge pagat per l’Alcalde Ros:
– Imposició del bilingüisme a l’Ajuntament de Lleida. Anterioment els usos lingüistics sols eren en català.
– Rebuig a la Llei de Memòria històrica – aprovada fins i tot pel seu partit – que l’obligava a retirar les plaques de personatges feixistes en carrers i places de Lleida. Ros va afirmar que no hi havia diners per aquesta tasca. Després va voler rectificar instigant a que el “qui estigués disposat a agafar un tornavís i pujar-se en una escala per retirar les plaques que ho fes..”.
– Va considerar com a proporcionada la intervenció policial espanyola durant el referèndum del 1 d’Octubre. Les imatges de la brutalitat i la repressió d´aquell dia el van portar a fer una matització en unes declaracions posteriors que encara van ferir més la sensibilitat ciutadana.
– La gestió del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida a Sixena va ser molt criticada. Es va acusar a Ros de que el suport al 155 portava conseqüències com aquesta. Ros va ser escridassat durant la manifestació de rebuig al trasllat doncs es veia clarament que estava fent el paripé.
– L’ excel.lent relació de Ros amb el Ministre d’Exteriors Josep Borrell (lleidatà de la Pobla de Segur) ha estat determinant pel seu nomenament com a ambaixador expanyol a Andorra. Borrell s’ha destacat com un espanyolista convençut que ha gestionat també el nomenament de l’altra lleidatana, Teresa Cunillera (Bell.lloc d’Urgell) com a nova delegada del govern espanyol a Catalunya. Tots tres formen part d’aquest lobby espanyolista lleidata que dóna suport al govern de Pedro Sánchez.
Altres aspectes controvertits de la seva gestió municipal: Nepotisme i clientelisme
Àngel Ros a l’igual que el seu predecessor, ha continuat una gestió destinada a fer grans obres a la ciutat: Pont de Príncep de Viana, construcció de la Llotja, remodelació de l’estació de Renfe..que han donat grans beneficis a les empreses constructores que formen part del lobby econòmic de Lleida.
Són les empreses de sempre que s’emporten el pastís de les diverses adjudicacions d’obres a l’igual que el Franquisme.
Ros ha endollat a un bongrapat de gent (es calcula que són prop de 500 persones) vinculades al partit a treballar a l’ajuntament i en el seu entramat (empreses municipals..) Darrerament ha gestionat el nomenament del seu gendre (José Crespín) com a nou subdelegat del Govern espanyol a Lleida. Crespín és també Secretari d’organització del PSC de Lleida.
Les empreses municipals estan en mans privades. Àngel Ros en presidia fins fa poc 10 d’elles segons informació pública.
Les Associacions de Veins estan majoritariament en mans del PSC. Les AAVV no tenen cap caràcter popular ni reivindicatiu. Són instruments que s’utilitzen per neutralitzar una possible participació ciutadana que pugués elevar la conciència de classe i qüestionar els interessos de les èlits locals.
En definitiva Àngel Ros, home de missa diària, ha gestionat durant 14 anys la ciutat de Lleida com si fos el seu Cortijo o Màsia recolzat per una xarxa clientelar de gent. Aquesta mateixa xarxa continuarà després del seu relleu. Les grans famílies que manaven durant el Franquisme continuen avui remenant les cireres.
L’Oposició
Cal dir també que Ros al capdavant del PSC ha pactat els pressupostos municipals i les ordenances fiscals no sols amb els seu socis espanyolistes sinó amb ERC i PDeCAT. Crida-CUP i els Comuns malgrat que s’oposen en la majoria de decisions de l’equip de govern de la Paeria estan entrant en una dinàmica de negociacions i de gestió reformista.
El paper del PCPC
El PCPC no espera res del nou substitut d’Àngel Ros que s’escollirà el proper 29 d’Agost en el ple de la Paeria. Ja sigui Montse Mínguez o Felix Larrosa la gestió municipal serà la mateixa (capitalista). Aquests candidats tenen un perfil tècnic i de vinculació a l’empresa privada.
El PCPC estarà present en les eleccions municipals del 2019 amb el seu programa municipal de confrontació al sistema capitalista.
PCPC-PonentLleida
21 d´Agost de 2018
