Aquesta nova pujada del preu del transport públic, aquest nou atac a la classe obrera i els sectors populars promogut per la oligarquia representada per CiU, com abans ho va fer el Tripartit, i encara abans d’ells també CiU, en una espiral sense fi, representa una agressió a la línia de flotació dels drets més bàsics dels treballadors i treballadores del país.
Res importa als gestors del capitalisme que els treballadors en atur ja no puguin anar a cercar feina, ni tan sols desplaçar-se en condicions. Tampoc que les desenes i desenes de milers d’estudiants d’arreu Catalunya que es desplacen en transport públic puguin o no permetre’s l’or que val cada dia el bitllet. Ni molt menys que un servei bàsic com és el transport públic serveixi o no per la funció primordial a la qual està reservat: la lliure i accessible circulació de persones. És un enorme negoci privat amb afany de lucre.
Pels gestors del capitalisme que governen en nom de la Troika (la UE, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional), el transport és un servei que ha d’estar en mans privades com es recull a les nombroses directives comunitàries que ho pontifiquen. Tant és així, que a Catalunya el transport públic per carretera pràcticament està monopolitzat per un grapat d’empreses privades (que exerceixen tasques de públiques!) que es reparteixen el territori com un pastís i obliguen a l’usuari a escollir en donar els diners a una empresa privada o anar pels propis mitjans allà on hagi d’anar.
Els diners recaptats no van a despeses socials: ALSA va facturar en 3 anys 1500 milions d’euros, Sagalés 12 milions d’euros de benefici net en 3 anys també. Són 2 exemples paradigmàtics.
A això cal afegir els 603 directius de TMB –empresa pública- que cobren un 15% del pressupost de la mateixa. Sous multimilionaris i fora de conveni, mentre nosaltres, aturats, estudiants i treballadors, resem un rosari cada cop que anem a pagar una T-10, i veiem com ens roben un i un altre cop salari indirecte per un dret fonamental. Tot per mantenir i augmentar la taxa de benefici de 4 sàtrapes privats, i els privilegis d’una casta de buròcrates al comandament de TMB.
La reivindicació popular no es pot quedar només en la lluita “per congelar tarifes de 2013”. Eren un robatori abans, ho són ara, i ho seran demà: la classe obrera i els sectors populars han de prendre consciència que el problema és estructural. Que només amb la lluita obrera que aixequi consciències, podrem derrotar l’oligarquia, també la del transport.
Per això,des del PCPC fem una proposta de lluita des de l’òptica de la contradicció treball/capital, exigim una baixada de preus a data de 1995, transport gratuït per aturats, treballadors precaris (per sota de 1000 euros al mes) i estudiants, i nacionalització i socialització de les empreses privades del transport i depuració de les empreses públiques.
El PCPC es compromet a lluitar amb altres organitzacions i assemblees populars en la línia de la confrontació amb el poder i el capitalisme, mai per negociar quatre engrunes que en res atenen a les necessitats de la classe obrera i capes populars.
Barcelona, 3 d’abril de 2014
Àrea de Moviment Popular