14 d’Abril acte unitari per la república a Amposta

14 d’Abril acte unitari per la república a Amposta

 

El passat 14 d’Abril es va dur a terme un acte unitari a la ciutat d’Amposta per la República amb la participació del PCPC, ERC, EUiA, Ciutadans per la Republica, Terres de Germanor/Terres de Fraternité i el Comitè Unitari de Pensionistes i jubilats de les Terres de l’Ebre.

Abans de començar la lectura del manifest va sonar l’himne dels segadors, després es va fer un minut de silenci en honor als represaliats, als torturats, als oblidats, als assassinats que després de 80 anys encara no s’ha fet justícia i molts d’ells continuen en les foses i les cunetes de la nostra terra.

Després es va llegir un manifest unitari per reclamar la República, així es va demanar justícia per tots aquells que ja no estan amb nosaltres pel feixisme i que van donar la seva vida per la dignitat i la democràcia del poble.

Després de la lectura del manifest per part del Camarada Albert Santín es va donar pas als assistents a poder-se expressar amb llibertat.

En culminar l’acte vam anar per la vorera fins al pont Penjant d’Amposta portant la bandera Republicana, la bandera escollida pel poble de forma democràtica.

PCPC d’Amposta Cèl·lula Rogelio Iranzo

 

Adjuntem el comunicat unitari:

Amics i amigues abans de donar lectura al document, voldríem, fer un minut de silenci en memòria de tots aquells i aquelles que desgraciadament, els seus esperits i els seus ossos, no han trobat el repòs i la pau, ja que encara resten violentats per les nostres cunetes. Al mateix temps que volem, recordar que fa 80 anys que va ser tombat el pont, morint veïns de la ciutat.

Els sotasignats reivindiquem la República com a mitjà que permeti integrar al seu si, a la gent que busquem construir una societat més racional, més democràtica i més justa, volem que la República sigui l’instrument que ens permeti lluitar contra tota mena de corrupció, contra tota mena d’explotació, tant d’un ésser humà per un altre, com la d’un poble per un altre, un instrument que ens serveixi per estructurar una societat on el poble treballador sigui veritablement el protagonista de la seva història.

Més, no podem avui, celebrar el 14 d’Abril, com una data memorable i dirigir-nos a les noves generacions, demanant la instauració de la República, sense aclarir-los, mitjançant el raonament històric i més enllà de la diferència qualitativa que ha existit i existeix entre monarquia i República, el perquè d’aquesta reivindicació.

El 12 d’abril de 1931, el poble català, així com els altres pobles d’Espanya mitjançant unes eleccions municipals van votar massivament i majoritàriament per la República. La monarquia borbònica va plegar veles cap a l’exili i el 14 d’abril s’instaura la II República.

Les forces de dreta conjuntament amb bona part del clero i un sector dels militars, no van acceptar en cap moment el triomf de la república, i van fer el possible per ficar entrebancs als projectes de progrés socials, culturals i econòmics que des de les forces obreres i d’esquerres es propugnaven.

El 18 de juliol de 1936, després del triomf electoral del Front Popular, es produeix per part de les forces de dreta encapçalades per tres generals traïdors, un aixecament armat contra la república sobirana, i després de tres anys d’encarnada guerra, els colpistes, recolzats pel nazi-feixistes, la reacció internacional i de la hipòcrita política de la “No Intervenció” dels estats europeus, vencen a les forces democràtiques republicanes, i instauren un règim dictatorial dirigit pel general colpista Francisco Franco Bahamonde que va durar fins a la seva mort l’any 1975.

El cop d’estat feixista a part de provocar durant la guerra més d’un milió de morts i la destrucció de la major part del teixit productiu, cultural i social, va comportar, que acabada la guerra es va perseguir casa per casa i poble per poble, qualsevol persona que hagués manifestat la seva simpatia per la República i el Front Popular, assassinant a les presons i per les cunetes desenes de milers de persones.

Quan va morir el dictador, la immensa majoria esperàvem amb il·lusió la promulgació d’un referèndum que permetés retornar al poble la república usurpada per la traïció i la força de les armes. Mes això no va ser així, Franco amb la col·laboració de bona part del clero, els militars, la burgesia i el doblegament als seus propòsits, a canvi de prebendes, del reformisme polític, va preparar el camí per deixar-ho com va dir, tot lligat i ben lligat per restaurar la monarquia borbònica i donar continuïtat mitjançant la mateixa al seu llegat polític i ideològic.

És per això, que les forces democràtiques d’aquest país tenim el deute moral, de lluitar per recuperar la República, per nosaltres i per aquells que van morir per defensar allò que el poble lliure i democràticament havia decidit.

Així mateix entenem, que parlar avui de memòria històrica sense proposar seriosament la restitució de la veritat i l’honorabilitat dels represaliats i assassinats, així com l’enjudiciament i castic dels responsables d’aquests crims davant la història, i la restitució de la república al poble sobirà, és simplement, retòrica, teatre i parafernàlia i que la història viurà tremolosa, tèrbola i confusa, fins que no es tanqui aquest capítol de la mateixa fent justícia.