“Cas Palau”: LA CORRUPCIÓ DE CDC-PDeCAT.

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) cobró 6,6 millones de euros en comisiones ilegales de la constructora Ferrovial a cambio de adjudicarle obras públicas.

Por primera vez, la justicia ha acreditado la financiación irregular del partido hegemónico en Cataluña (…) Millet y Montull confesaron haber desviado fondos del Palau en beneficio propio, incluidos casi 650.000 euros en viajes de lujo por medio mundo (Maldivas, Polinesia, Kenia…). La justicia ha cifrado finalmente el expolio en 23 millones de euros. En el juicio, tras años de escrupuloso silencio, los saqueadores confesos acabaron admitiendo también que el Palau sirvió como tapadera para que Ferrovial financiara a Convergència. Sus testimonios acabaron de apuntalar una acusación que, como recoge la sentencia, incluye abundante documentación incriminatoria. En un documento, por ejemplo, aparecen alusiones a obras, importes y hasta porcentajes junto al nombre de los tesoreros Carles Torrent (fallecido en 2005) y Osácar. (…) El País, 15 de enero 2018.

El mateix que la trama Gürtel del PP, els escàndols, subvencions i “privatitzacions” de la Fundació FAES d’Aznar i els Expedients de l’INEM del PSOE; CDC-PDeCAT a Catalunya han vingut saquejant les arques públiques de la Generalitat. Després de 10 anys, per fi, la justícia burgesa es veu obligada a dictar sentència en la qual reclama la devolució de 6,6 milions d’euros, dels més de 23 mil milions que s’han repartit del robatori escandalós comès en relació amb l’anomenat “Cas Palau”, limitant les responsabilitats a Millet, Montull, Osácar, i Ferrovial.

Més enllà dels actors, del grotesc i superficial, de la podridura generalitzada que es pot extreure del “Cas Palau”, els comunistes del PCPC volem destacar unes idees, que van més enllà de la indignació, més enllà del gemec reformista de la “corrupció”, dels escàndols fixats en Millet i Montull i de la pròpia CDC i el seu hereu: el PDeCAT.

El capitalisme és un sistema corrupte per naturalesa, i com tal hem de tractar-ho. No existeix corrupció sense capitalisme; totes i cadascuna de les accions vitals que origina el sistema capitalista van destinades a augmentar el seu benefici a costa del treball aliè. De vegades, per aconseguir enriquir-se, els capitalistes i els seus gestors han de violentar els límits legals o fins i tot les pròpies lleis creades pel poder legislatiu capitalista. Què van ser si no els Casos Prenafeta, el cas Mercuri, els de Santa Coloma de Gramenet, el tràfic de tabac de contraban d’Andorra per l’alcalde d’ERC de la Seu d’Urgell o el cas de l’alcalde de Lloret que traficava amb concessions urbanístiques i casinos, per posar solament 4 exemples de les milers i milers de corrupteles existents sobre la seva pròpia llei?

Quan les administracions públiques ofereixen contractes a empreses privades per a certes obres o serveis, es produeix la competència, el “pasteleo o compadreo”, o tot això alhora per obtenir aquesta regalia. En el cas que ens ocupa, a canvi de certes comissions (3% o més del valor de l’obra) a través de la Fundació Palau, Convergència Democràtica de Catalunya atorgava obres públiques de forma sostinguda en el temps a empreses privades. Principalment Ferrovial, una gran empresa de l’IBEX 35, pertanyent doncs a l’oligarquia espanyola.

Això es deu al desmesurat afany competitiu entre les pròpies empreses capitalistes per fer-se amb suculents contractes pagats amb diners públics. Es crea així un vincle -dels molts que existeixen- que ens demostra que l’Estat és un arma de dominació d’una classe sobre una altra i, per tant, afavoreix de forma natural l’explotació i opressió d’una classe sobre una altra: Ferrovial va obtenir contractes d’obra pública amb la finalitat d’explotar als seus propis treballadors i obtenir, tant el gestor (CDC) però principalment Ferrovial, grans beneficis a costa del treball obrer.

També és digne d’estudi com els mitjans de comunicació vinculats als gestors del Poder (CDC-PDeCAT), com per exemple Tv3 i Catalunya Ràdio, han retorçat la informació referida a la sentència focalitzant la culpabilitat en Millet i Montull i despullant al PDeCAT de tot besllum de responsabilitat. Segons el presentador del Telenotícies de Tv3 «des del PDeCAT recorden que l’antiga Convergència ja les va assumir al seu moment [les responsabilitats] amb la desaparició del partit». És a dir, es justifica la biga en l’ull propi, l’alçament de béns i les corrupteles de la corruptela del capital, sobretot quan el partit té els mateixos caps visibles tant en una època com en una altra: Mas, Puigdemont, Homs, Pujol, etc..

No menys digne d’estudi és la sentència que allibera de tota responsabilitat a Ferrovial, ja que el delicte “ha prescrit”. És a dir, Ferrovial no haurà de retornar ni un euro. Aquestes són els devallants de la justícia burgesa quan es jutja a la burgesia.

Si a això li afegim anteriors resolucions judicials, les quals eximien a tota la cúpula del PSC barceloní de tràfic d’influències, l’escàndol s’eleva al cub. És molt difícil d’entendre que el Govern municipal del PSC no fos coneixedor dels moviments, requalificacions de terreny, gestions necessàries per modificar usos i canvis de titularitat d’edificis, com el de l’escola concertada Salesians-la Salle, propietària d’un immoble en disputa, el qual va cedir a canvi de “millores” a l’escola. Potser millor dit, prebendes.

El PCPC exigeix la devolució de tot el robat amb indemnitzacions i interessos. Que aquest capital sigui reinvertit amb la finalitat de solucionar les necessitats socials més urgents que concerneixen a la classe obrera: habitatge, educació, sanitat, subministraments bàsics, transport, etc.

Des del PCPC afirmem que l’Estat és un arma de dominació d’una classe sobre una altra; que els partits polítics són l’expressió de les diferents forces que intervenen en la lluita de classes, i es comporten com a gestories polítiques dels seus interessos; que solament el Partit Comunista és el partit que representa a la classe obrera.

Denunciem als representants de la burgesia catalana de Convergència Democràtica de Catalunya i als seus hereus (PDeCAT, Junts per Catalunya) per gestionar Catalunya com el seu mas particular més de 30 anys aferrant-se a aquesta gestió del Poder utilitzant tots els seus mitjans, fins i tot els de comunicació (ja siguin públics o privats). Per a això, no dubten a acusar “a Madrid” dels seus propis robatoris a la classe obrera catalana. També a ERC còmplice necessari i aliat natural de CDCPDeCAT, i soci fins i tot de Govern.

Denunciem a tots els partits polítics i entitats que manipulen, justifiquen, falsegen o minimitzen els escàndols de corrupció vinculats al sistema.

El PCPC afirma rotundament que únicament en una societat socialista, on els que produeixen siguin els que decideixen, on els que gestionin siguin els que governin i manin, s’acabaran els robatoris i saquejos a la classe obrera.

El PCPC segueix cridant a la classe obrera catalana i als sectors populars a unir-se al projecte revolucionari i a lluitar per construir la República Socialista Catalana, juntament amb la classe obrera espanyola per construir la República Socialista de caràcter Confederal.

COMITÈ CENTRAL DEL PCPC
Barcelona, 17/01/2018.