Solidaritat amb el poble veneçolà, endavant amb la solidaritat internacionalista!

El Partit Comunista del poble de Catalunya (PCPC) i la Joventut del PCPC, organitzacions cofundadores de la Plataforma Unitària i Popular contra la Guerra i l’OTAN, convidem a tota la seva militància, simpatitzants i amics, així com a la classe treballadora de Catalunya, a participar de la concentració en defensa de la sobirania de Veneçuela convocada per aquesta Plataforma el proper dia 31 de maig, a les 19:30h a la Plaça Urquinaona, 6, de Barcelona (a les portes del Consolat Veneçolà).

En aquests temps, on la crisi sistèmica del capitalisme obliga a aquest a ser cada cop més agressiu, més guerrer per tal de recuperar la seva quota de beneficis perduda els darrers 9 anys, els pobles del món, amb la seva classe treballadora al capdavant, hem de ser solidaris amb aquells pobles agredits per la bèstia imperialista. La classe obrera d’arreu del Planeta té l’arma més poderosa per colpejar el capitalisme imperialista i les seves estructures i argúcies de dominació i sotmetiment: l’internacionalisme proletari i la solidaritat internacionalista.

Molts són els fronts oberts per l’imperialisme nord-americà en decadència: Síria, Líbia, Iraq, Iemen, l’eterna agredida i l’eterna resistent Palestina, Ucraïna…i moltes són les resistències que els pobles ofereixen a la dominació imperial.

Mitjançant el braç armat de l’imperialisme ianqui (l’OTAN), conjuntament amb el seu vassall, la Unió Europea (UE), cerquen el control i domini de territoris mitjançant diferents mètodes, ja sigui l’agressió militar directa (cas de Líbia), la indirecta (Iemen) o una combinació d’ambdues (Síria). Aquests controls i dominis, imposant als territoris conquerits Governs titelles al servei de les grans empreses i la banca dels països imperialistes, demostren com una gran mentida el pretext d’exportar la Pau i la Democràcia als pobles colonitzats. En realitat es cerca el control dels recursos naturals (gas i petroli, per exemple), de la seva distribució efectiva en règim monopolístic, de l’explotació de mà d’obra barata i d’apropiació de tots els bens, serveis i centres de producció principals (mines, fàbriques, hospitals, producció energètica, terres i cultius, siderúrgiques i drassanes, carreteres, vehicles i servei de transport, reconstrucció d’infraestructures…). Deia Lenin que tota guerra imperialista té un objectiu econòmic. Aquesta afirmació, 100 anys després de la Revolució Socialista russa, no pot ser més certa.

Veneçuela no és un cas aïllat. Des de ja abans del cop d’estat contra Chávez, al 2002, EEUU i la UE ja han provat tot tipus d’intervencions indirectes per fer caure el model “chavista”. El model “chavista” consisteix en la implementació de polítiques econòmiques i socials de caire socialdemòcrata, patriòtic, profundament antiimperialista i amb un ampli programa de desenvolupament social, que incloïa, entre d’altres sectors bàsics la nacionalització del petroli (és un gran productor i forma part de l’OPEP) i de certes empreses de construcció així com la creació d’mpereses distribuïdores públiques d’alimentació i sanitat. Entre altres punts forts tenim el desenvolupament d’estructures socials i polítiques progressistes, la creació d’un pol antiimperialista continental que fa front a les oligarquies “vendepatrias” i a les oligarquies nord-americanes.

Aquestes intervencions assessorades i promocionades per EEUU i la UE, en connivència amb i executades per la oligarquia benestant ultradretana veneçolana, consisteixen en “guarimbes” (disturbis), violència generalitzada, saquejos, atacs a institucions i organitzacions socials, intents de Cop d’Estat, “block-outs” (blocatges) patronals que provoquen manca de subministrament de bens bàsics als mercats i carències greus; repressió sindical i inclús, assassinats de líders sindicals i camperols per braços paramilitars de les organitzacions patronals.

Des del Partit i la Joventut del PCPC, insistim en que els processos rupturistes engegats a Amèrica Llatina han de ser defensats des de l’antiimperialisme, des de l’òptica marxista-leninista, la qual reconeix, respecta i promou la sobirania dels pobles i el dret a la legítima defensa envers l’agressor.

El PCPC i la Joventut del Partit afirmem que Veneçuela no està sola, que Veneçuela no es toca, alhora que entenem que el procés rupturista veneçolà s’ha de transformar en un procés revolucionari dirigit per la classe obrera i els camperols, per tal de revertir l’ordre burgès, que apliqui immediatament mesures contundents com la nacionalització i socialització dels principals sectors estratègics de l’economia i el poder polític, amb la finalitat d’assegurar l’abastiment del poble i el control efectiu dels recursos, arrabassant-los de les mans dels oligarques i terratinents. Serà així com Veneçuela podrà deslliurar-se definitivament del jou imperialista, del jou dictatorial de la classe burgesa, i transformar-se en un país lliure d’explotació i opressió: en un Estat Socialista.

31 de maig, a les 19:30h a la Plaça Urquinaona, 6, de Barcelona (a les portes del Consolat Veneçolà): VENEÇULA NO ESTÀ SOLA, VENEÇUELA NO ES TOCA!

Partit Comunista del Poble de Catalunya

“(…)La particularidad fundamental del capitalismo moderno consiste en la dominación de las asociaciones monopolistas de los grandes empresarios. Dichos monopolios adquieren la máxima solidez cuando reúnen en sus manos todas las fuentes de materias primas, y ya hemos visto con qué furor los grupos internacionales de capitalistas dirigen sus esfuerzos a arrebatar al adversario toda posibilidad de competencia, a acaparar, por ejemplo, las tierras que contienen mineral de hierro, los yacimientos de petróleo, etc. La posesión de colonias es lo único que garantiza de una manera completa el éxito del monopolio contra todas las contingencias de la lucha con el adversario, sin excluir la de que el adversario desee defenderse por medio de una ley sobre el monopolio de Estado. Cuanto más adelantado se halla el desarrollo del capitalismo, cuanto con mayor agudeza se siente la insuficiencia de materias primas, cuanto más dura es la competencia y la caza de las fuentes de materias primas en todo el mundo, tanto más encarnizada es la lucha por la adquisición de colonias”.

Lenin, El imperialismo, fase superior del capitalisme, (1917). Edició: ed. Taurus, 2012.