PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El Procés cap a la independència de Catalunya liderat per la més important de les fraccions de les oligarquies catalanes continua, amb avenços i retrocessos, amb més o menys dificultats.
Els darrers esdeveniments amb judicis polítics (9-N), farses i pantomimes de cara a la galeria escenificats per ambdues oligarquies enfrontades (la catalana i l’espanyola), fent-ho coincidir amb l’affaire del 3%, entre d’altres qüestions, no ens han de fer perdre la visió dels fets als treballadors i treballadores de Catalunya.
Darrere les crides i anuncis victimistes de Mas, Rigau i Ortega, darrera del “treure pit” de l’ex-President Mas, on el dia abans del Judici del 9-N “amenaça” l’Estat i davant del Tribunal informa a aquest que el referèndum no era més que una costellada, ni tenia intenció de desobeir, s’amaga una crua realitat que des del PCPC venim denunciant des de fa uns anys: el caràcter tergiversat del Procés allunyat dels interessos de la classe obrera catalana.
El full de ruta polític del Procés poc a poc es va corresponent amb el full de ruta ideològic, amb el full de ruta social i el final, el més important, i del que depèn tot el projecte, el full de ruta econòmic cap a la seva Ítaca.
Els i les comunistes del PCPC entenem que aquests fulls de ruta, que poc a poc van trencant (o almenys ho intenten) amb l’Estat espanyol, marquen un camí evident: Hisenda pròpia, recaptació d’impostos, censos elaborats en base a dades municipals i desplegament d’un cos incipient i efectiu d’oficines de comerç internacional i desenvolupament d’empreses (ACCIO) i “ambaixades” en forma de centres d’interessos catalans a l’estranger.
Aquests moviments interns i externs són conseqüència del camí polític cap a les estructures d’Estat, la construcció del qual sostindrà el futur Estat català. Si aquest Estat serà realitat o no és fer política ficció: el que sembla evident és que s’està intentant fer i va de debò.
La fracció de l’oligarquia catalana majoritària (representada a CiU-PDC) ha emprès un camí sense retorn, amb el suport de la petita i mitjana burgesia (representada amb ERC) i la CUP. El paper de crossa per l’esquerra de la CUP ha quedat palès de nou. Amb més evidència si cal: acceptació de pressupostos, seguidisme al projecte burgès, desmobilització al carrer…són símptomes inequívocs d’una Catalunya on les esquerres han perdut el control, o millor dit, s’han sotmès a l’agenda nacionalista-xovinista.
En aquest sentit, des del PCPC volem fer palesa la incapacitat de forces com ICV-EuiA, Podem o BeC, per plantejar una alternativa republicana útil al poble enfrontada als models nacionalistes de patronatge burgès.
I quin és el camí final? On és Ítaca?
El PCPC ja fa molt que denunciem la més que possible pretensió de la burgesia catalana en millorar la seva posició dins la cadena imperialista. Estava clar des del primer moment que el projecte era ser un Estat integrat dins la Unió Europea, dins la cabina de comandament a ser possible: era la idea esbombada per ERC i Santi Vidal de la Suïssa Catalana. Enllaçant amb aquest símil, la generació i explotació d’aquesta idea vindria donada per unes concrecions molt precises a la divisió internacional del treball.
La divisió del treball a la que aspira la oligarquia catalana passa per ser una plataforma logística al Mediterrani, reconeguda per la UE, EEUU i Israel. S’aspira a que transiti pel nostre país el Corredor Mediterrani, un projecte desitjat per totes les burgesies mediterrànies espanyoles, on transitarien des del nord d’Àfrica fins al cor de la UE en ambdós sentits un impressionant volum de mercaderies, per ferrocarril, via marítima i carretera.
Lligat a això, el projecte que se li va escapar a un dels intel·lectuals orgànics del Procés, el sr. Santi Vidal, vinculat a ERC, és ser una Base de l’OTAN. No només formar-ne part de l’estructura, de l’organització criminal,no. Va més enllà: deia que estava aparaulat amb EEUU formar-ne part activa en tasques bèl·liques “humanitàries”, i fabricar helicòpters per abastir l’OTAN per tal fi. També és eloqüent el paper de les forces de repressió catalanes (Mossos) que s’entrenen, adquireixen material policial i viatgen els seus directius tot sovint a Israel. Els caps dels Mossos han repetit per activa i per passiva que són capaços de garantir la defensa del futur Estat català.
Al PCPC mai hem negat el dret a l’autodeterminació de Catalunya, incloent la seva independència si així aquest poble la desitja. Però sempre lluitarem contra l’hegemonia burgesa, especialment contra les oligarquies que avui pacten un Estat dintre la Unió Europea i l’OTAN, un futur país agressor d’altres pobles; un futur Estat decadent i miserable on la classe obrera no té res a guanyar i molt a perdre. Mai acceptarem que les burgesies, les quals únicament es mouen per l’interès econòmic, per l’acumulació de capital, per reproduir el cicle d’aquest i augmentar la seva taxa de benefici, ens portin a un nou marc d’explotació i opressió.
El PCPC defensa que la classe obrera s’ha d’organitzar, dirigir i promoure un marc de relacions basat en la unitat de classe, en la resolució definitiva de les justes i legítimes aspiracions nacionals dels pobles, i aconseguir un model just. Aquest model passa per la ruptura amb la Constitució monàrquica-burgesa del 1978, hereva del feixisme franquista; la construcció de la IIIª República i l’acumulació de forces entorn seu; la construcció del Socialisme i l’autodeterminació del pobles que així ho desitgin sota la direcció de la classe obrera.
NO A LA CATALUNYA DINS LA UNIÓ EUROPEA, L’OTAN I L’FMI!
SI A LA CATALUNYA SOCIALISTA-COMUNISTA:
LA CLASSE TREBALLADORA NO TENIM RES MÉS A PERDRE QUE LES NOSTRES CADENES!
Partit Comunista del Poble de Catalunya
Barcelona, 15 de Febrer de 2017
