8M: Dia internacional de la dona treballadora

SENSE PATRIARCAT PER A NO MORIR, SENSE CAPITALISME PER A VIURE

Una data que va néixer indissolublement lligada al moviment obrer, com a tantes altres
conquestes, arrabassada de la memòria col·lectiva ens és retornada domesticada i funcional per a
les classes dominants. I no, no és el “Dia internacional de la Dona”. Quan vivim en una societat
dividida en classes no hi ha comunitat d’interessos entre totes les dones i el feminisme sempre
estarà dividit i conjugarà les reivindicacions de gènere amb els interessos de la classe social a la
qual es pertany. Som les dones treballadores, pobres, les que sofrim el pes múltiple de la
subordinació, la discriminació de gènere, l’explotació de classe, el racisme i el sexisme.

La violència capitalista contra les conquestes de les classes explotades adquireix especial virulència
per a la part femenina de la nostra classe, com a conseqüència de l’estructura patriarcal de la
societat i la doble opressió que sofrim les dones, que es converteix en triple en el cas de les dones
immigrants. Així, la nostra major sobreexplotació s’evidencia:

• Feminització de l’ocupació a temps parcial, precari, usat per les empreses per a augmentar la
flexibilitat i ajustar la massa salarial en funció de la demanda. Afecta principalment a les dones
majors de 60 anys i a les menors de 30 anys, en cap cas busca la conciliació i comporta en la
majoria dels casos la intensificació del ritme de treball, infracotització de cara a la jubilació i una
seriosa limitació a l’hora d’accedir als subsidis per desocupació.

• Diferències salarials associades al gènere, que persisteixen en tots els països de la UE, en els
quals la dona treballadora sofreix una major taxa d’explotació que el proletariat masculí.

• Major taxa d’atur i menors prestacions.

• Menys possibilitats de participar en el mercat laboral.Mentre la burgesia resol els problemes
de conciliació a través d’altres dones, pagant -malament- una ajuda domèstica que està netament
feminitzada, en el cas de les treballadores, les decisions sobre la nostra incorporació al treball
assalariat es veuen altament determinades per les circumstàncies familiars. Abocades al treball a
mitja jornada o a l’abandó laboral quan no és possible compatibilitzar la vida laboral amb la
familiar.

• Pensions més baixes i percebent majoritàriament les no contributives.

• Pobresa, assetjament, feminicidis.

Perquè som part fonamental de la classe treballadora, milions de pageses, obreres, immigrants i
emigrants objecte d’espoli i abusos. Som víctimes de les guerres imperialistes i de la crisi
estructural del capitalisme decadent; perquè som treballadores explotades del camp i de la ciutat,
estudiants excloses, parades, jubilades i pensionistes a qui se’ns està privant del pa, la casa i
l’aigua, d’una remuneració i condicions de treball dignes, de pau. Però som també dones
organitzades i lluitadores revolucionàries.

Lluitem i lluitarem contra la violència patriarcal, que és una de les formes que assumeix la
brutalitat d’un sistema polític-econòmic-social, el capitalista, violent tot ell des de les seves
podrides arrels. Confrontant obertament amb el discurs de l’Església Catòlica i altres confessions
que legitimen la submissió de les dones i emparen d’aquesta manera les diferents expressions de
la violència contra nosaltres.

Lluitem i lluitarem contra l’opressió de les dones treballadores, combatent un ordre social que
aprofita i necessita aquesta opressió com a engranatge de la seva dominació i com a vàlvula de
fuita de les tensions que tal ordre social crea.

Conscients de la nostra opressió de gènere i de classe, cridem a les dones del poble treballador a sembrar les bases per a una nova societat, a la construcció d’un Front Obrer i Popular pel
Socialisme.

TREBALLADORA: LA TEVA LLUITA DECIDEIX
DERROTEM EL PATRIARCAT!
ACABEM AMB EL CAPITALISME!

Partit Comunista del Poble de Catalunya