El Partit Comunista dels Poble Català i els Joves Comunistes del Poble Català commemorem aquest aniversari de la proclamació de la II República en clau de mobilització obrera i popular contra els brutals atacs de la burgesia i els seus governs.
El 14 d’abril de 1931 la lluita de la classe obrera i dels sectors progressistes de la societat espanyola va portar amb si la proclamació de la II República que, enfront de les tendències reaccionàries articulades entorn de la monarquia borbònica, suposava un esforç modernitzador que aspirava a superar les restes de feudalisme que perduraven al país i a portar fins a les seves últimes conseqüències la revolució burgesa, en gran part pendent.
Els drets conquistats per les classes populars durant la II República i, molt especialment, la força creixent que adquiria el moviment obrer revolucionari es van convertir en intolerables per a les classes dominants, que van buscar la seva salvació en el feixisme. Amb el criminal cop del 18 de juliol de 1936, es va obrir un dels capítols més tràgics per a la classe obrera d’aquest país, milers dels fills del qual van ser massacrats i desapareguts.
Reivindiquem la figura dels nostres herois i heroïnes, dels milers de treballadors i treballadores, de camperols pobres, d’estudiants, de joves que van caure combatent a la bèstia feixista i que van sofrir la repressió més descarnada del franquisme. El nostre millor homenatge a tots ells és organitzar avui la lluita per la República Socialista a Espanya.
En els nostres dies, aquella gran màscara que va ser la denominada Transició està sent posada en qüestió per cada vegada més amplis sectors. El PCPC i els JCPC/CJC sempre hem denunciat que allò va ser una operació per aconseguir que la dictadura del capital s’adaptés a una situació en la qual l’escassa legitimitat social del franquisme s’havia trencat. La democràcia burgesa va substituir a la dictadura feixista perquè servia millor als interessos del capital monopolista. El feixisme havia complert el seu paper i ja no era necessari. Es va recuperar la Monarquia i es va treballar durant anys per legitimar-la davant la classe obrera i el poble.
La crisi general del capitalisme està posant novament de manifest que en el capitalisme no és possible satisfer ni tan sols les necessitats més bàsiques de la classe obrera i els sectors populars. Els capitalistes tracten de fer créixer els seus beneficis per mitjà de l’increment de l’explotació generalitzada: es rebaixen salaris, s’abarateix l’acomiadament, es retallen o eliminen drets socials, s’obren al capital privat la sanitat i l’educació, s’instauren mesures de discriminació salarial contra joves i dones al mateix temps que, al nivell de la superestructura, la fracció més reaccionària tracta de legitimar tot això a través de la moral o la religió.
La legitimitat de la Monarquia està en dubte igual que la forma de dominació capitalista que representa, però les classes dominants tenen gran experiència en l’exercici del poder. Igual que van preparar la “Transició” es preparen avui de nou davant les grans lluites obreres i populars que estan per venir i que es gesten en cada vaga i en cada manifestació de resistència popular davant les bàrbares mesures que adopta el capitalisme. Igual que ahir van prescindir de les formes franquistes de dominació, poden demà prescindir de la monarquia i aixecar la bandera capitalista d’una nova forma de democràcia burgesa, aquesta vegada republicana. Tot amb tal de mantenir la dictadura del capital.
Davant d’aquesta situació, el PCPC i els JCPC/CJC plantegem la lluita per la República Socialista, la lluita pel poder obrer i popular, la lluita pel derrocament del poder capitalista. La bandera republicana ha de ser aixecada per la classe obrera en la seva lluita contra el poder capitalista i no per modernitzar la dictadura del capital.
Per això, cridem a la classe obrera i als sectors populars:
- A resistir les agressions capitalistes empresa a empresa, barri a barri, sector a sector, unificant totes les lluites.
- A aixecar un potent moviment sindical classista, enfortint la lluita sindical combativa, desemmascarant als dirigents sindicals defensors del capitalisme i unint per la base al moviment obrer i sindical en Comitès per a la Unitat Obrera (CUO) per sobre de tota divisió de sigla, articulant programes de lluita concrets contra el poder dels monopolis i amb la participació protagonista dels treballadors i treballadores en assemblees als centres de treball.
- A organitzar el poble treballador en Comitès d’Unitat Popular per a la defensa dels drets conquistats: habitatge, educació, sanitat, etc. A organitzar un fort moviment combatiu de la dona treballadora i un fort moviment combatiu de la joventut i l’estudiantat d’extracció obrera i popular.
- A articular una àmplia aliança popular entorn de la classe obrera en forma de Front Obrer i Popular pel Socialisme, capaç de resistir l’envestida capitalista i de desencadenar una contraofensiva que condueixi a la crisi revolucionària i a la presa del poder, a la construcció del socialisme – comunisme, a la República Socialista.
PER LA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL!
FRONT OBRER I POPULAR PEL SOCIALISME!
TOT PER A LA CLASSE OBRERA!
