Convocatòries:
Barcelona, Plaça Universitat 19 hores.
Tarragona, Plaça Imperial Tarraco, 19 hores
No estem de festa. NO, mentre les xifres de l’INE diguin que la desocupació femenina segueix sent superior a la masculina en, almenys, 3 punts percentuals.
NO, mentre segueixin existint categories professionals feminitzades i infravalorades.
NO, mentre les dones segueixin havent d’optar per jornades a temps parcial per no oferir-los les de temps complet.
NO, mentre el treball femení se segueixi considerant com alguna cosa subsidiària del treball masculí, proveïdor i sustentador principal en l’àmbit familiar.
NO, mentre segueixi existint el “sostre de cristall” que evita l’accés de les dones a llocs de responsabilitat malgrat estar igual o més preparades que els seus companys masculins.
NO, mentre el tenir filles i fills sigui un fre per contractar a les dones.
NO, mentre la bretxa salarial se situa per sobre del 31%.
NO, mentre les dones accedim majoritàriament a pensions no contributives
NO, mentre la pobresa i majors taxes d’exclusió també tenen gènere
NO, mentre l’aspecte físic segons els cànons estètics sigui la qualitat més tinguda en compte per contractar a una dona.
NO, mentre s’intensifiquen les discriminacions de gènere.
NO, mentre s’exacerba l’explotació de la mà d’obra femenina.
Res ha de veure’s com a natural. Res ha de veure’s com a impossible de canviar.
La nostra sortida o abandó del mercat de treball guarda relació directa amb la impossible conciliació de vida familiar i laboral, té rostre de dona el 97,2% de qui roman fora del mercat laboral per raó de cures. Així, la naturalitzada divisió sexual del treball fa que la participació de les dones al mercat laboral estigui estructuralment per sota de la dels homes. La precarietat femenina se sustenta en pitjors condicions de treball, pitjors salaris, majoria de contractes a temps parcial i invisibilització i desvalorització de la nostra força de treball, en la producció i en la reproducció i així malgrat la incorporació a l’activitat econòmica remunerada les treballadores difícilment podem obtenir els recursos econòmics suficients que garanteixin la nostra independència econòmica.
Amb la crisi es reforça la divisió sexual del treball, quan es retallen guarderies, hospitals de dia o atenció a la dependència, serà sobre les esquenes de les dones treballadores sobre les quals recaiguin aquestes tasques i s’aprofundeix la nostra doble dependència familiar com a cuidadores i com a marginades del treball assalariat. Assumirem aquestes tasques de cura de familiars en exclusiva, en un constant i gairebé impossible equilibri amb el món laboral. No volem una igualtat formal d’oportunitats en l’esclavitud salarial. La manera més total de ser dona i treballadora en un sistema d’explotació que no hem triat és adquirir consciència de la nostra condició de doblement oprimides i passar a l’organització de la nostra força revolucionària per canviar la societat.
Organització i Lluita
La lluita per l’emancipació de les dones forma part de la lluita de classes, i està lligada de forma indissoluble a la lluita per la destrucció del sistema que ens explota, el capitalisme. Al mateix temps, és necessari desenvolupar un procés que tingui com a finalitat la destrucció de tot un aparell ideològic que estableix la supremacia masculina enfront de la inferioritat femenina com alguna cosa natural. És imprescindible donar-li un caràcter classista a la lluita de les treballadores, perquè terreny cedit és terreny perdut. El terreny cedit serà guanyat per organitzacions polítiques que fent els ulls grossos al caràcter de clase de la nostra problemàtica, reduiran la lluita a un assumpte exclusiu de gènere o interclassista. I l’emancipació de les dones – i dels grups la subjugació social dels quals es relaciona amb el patriarcat- no podrà realitzar-se en el si del capitalisme, mentre que l’opressió patriarcal és consubstancial al capitalisme.
Per això, des del PCPC cridem a les dones treballadores a organitzar-se a l’ofensiva, de forma combativa, als seus centres de treball, en les organitzacions socials a les quals pertanyen. Cridem a les dones obreres a sumar-se al PCPC i a lluitar per ocupacions i salaris dignes i iguals als dels homes, guarderies, bugaderies, atenció mèdica i educació gratuïtes i universals. Volem poder decidir sobre ser o no mares, alguna cosa avui a l’abast solament de les burgeses, ho volem per a nosaltres, dones treballadores. Volem la socialització de tot el treball socialment necessari.
L’única emancipació possible com a classe i com a gènere passa per la superació del capitalisme cap a una forma de producció en la qual les capacitats creatives de la humanitat estiguin al servei de les necessitats humanes i no de la maximització del benefici. Per a aquest objectiu la participació de la part femenina de la classe obrera és imprescindible.
Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)
Joves Comunistes del Poble Català (JCPC/CJC)