PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Pensin en un país que es fa dir democràtic. Succeeix en aquest país una de les catàstrofes de la mineria més grans de la seva història. S’arriben a comptar al voltant de 300 cossos de miners morts, se sap que hi ha centenars més dins de la mina. Es diu que va ser una explosió elèctrica inevitable, i no presenten cap prova. Pensin en una mina, l’amo de la mateixa, sense tenir en compte la seguretat dels miners, pot reduir les despeses de producció de 140 solars a 24. Ni pot dir quants miners estan dins de la mina perquè es treballa sense registre.
Pensin en un govern, que fa setmanes rebutja la discussió sobre les condicions laborals de l’oposició. Mana a la seva policia a atacar el poble que surt als carrers per demanar explicacions i protestar sobre la mort dels miners. Pensin en un Primer Ministre que posa l’ exemple d’accidents de miners succeïts al segle XIX, i compara el nombre de morts, per poder dir: “els accidents succeeixen”. Imaginin un Primer Ministre que li pega un cop de puny a una dona jove que protesta i el seu assessor pateja a un familiar dels miners morts.
Aquest país es diu Turquia. El nom de la catàstrofe és la Mina de Soma. La catàstrofe no és un accident, sinó una massacre. El responsable de la massacre és la dictadura d’AKP. Un règim en què pot succeir tot això no es pot anomenar democràcia.
El govern de AKP, que va assassinar a 9 dels nostres joves durant la “Resistència de Juny”, segueix operant com una màquina de mort, amb ambició de diners i beneficis. És aquest govern el que ha causat la mort de, almenys, 400 persones.
Es refereixen els sermons de les misses de divendres a aquesta massacre com “la voluntat de Déu. El destí.”
El capitalisme no és el nostre destí!
Li passarem comptes al govern de AKP, enemics del poble!
Seda Aydnn
Cèl.lula ibèrica del TKP
El passat divendres 16 de maig a les 19:30 h al Passeig de Gràcia, membres del PCPC, del TKP, representants d’associacions i assemblees populars tant turques com catalanes, simpatitzants i amics es van congregar davant el consolat de Turquia en solidaritat amb el dol de tots els que coneixien i estimaven als més de 300 miners morts a la Mina de Soma.
Els discursos, que van córrer a càrrec d’un representant de la cèl lula ibèrica del TKP i del Secretari General del PCPC, van ser encaminats a la denúncia d’aquesta tragèdia com una nova mostra que les ànsies de la burgesia per augmentar els seus beneficis a costa de la major explotació de la classe obrera no pot portar res més per nosaltres que sofriment, dolor i mort.
Seguidament, es va rendir homenatge als caiguts amb l’audició de “Santa Bárbara Bendita”, himne de la lluita dels miners espanyols, es van corejar consignes de tribut a la lluita de la classe obrera, l’internacionalisme proletari i de crítica al Govern de AKP, es va guardar un minut de silenci i es va realitzar una ofrena deixant a les portes del consolat desenes de clavells vermells i carbó.
NI OBLIT, NI PERDÓ!
NO HI HA CONCILIACIÓ POSSIBLE ENTRE ELS QUE PRODUÏM I ELS QUE ENS ASSASSINEN!
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!
