CRÒNICA DE L’ACTE DEL 102è ANIVERSARI DE LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE

El passat 16 de Novembre el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) va organitzar a l’Ateneu Popular Primer de Maig (BCN) un important acte sobre la Revolució d’Octubre que aquest any compleix 102 anys.

La presentació va ser a càrrec d’Enric Lloret, Sec Gral. del PCPC, el qual va destacar la importància de la Revolució d’Octubre, un dels esdeveniments més transcendents de la història i que va suposar la creació de l’URSS, el primer estat socialista on la classe obrera va establir el poder obrer que portaria a la construcció de la nova societat socialista gràcies al paper dirigent del Partit Bolxevic dirigit magistralment per Lenin que plantejant la consigna de Pa, Pau i Terra va constituir la base del triomf de la Revolució Bolxevic. El PCPC com a hereus que ens considerem de la Revolució d’Octubre reafirmem el nostre compromís revolucionari en la construcció d´un Partit més fort per aconseguir organitzar a la classe obrera i continuar el nostre inexorable camí cap a la conquesta del poder obrer per construir la societat socialista-comunista.

Posteriorment ha estat l’històric militant comunista Josep Cònsola que en qualitat de professor de la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) el qui ens ha dissertat sobre les diverses etapes en les quals va transitar la Unió Soviètica fins a la seva desaparició l’any 1991.

Anem a fer un resum dels elements més rellevants de la seva intervenció:

S’ha referit a la importància dels plans quinquennals a fi de desenvolupar les forces productives i la mateixa economia soviètica. Aquests plans duraven 5 anys i van ajudar una ràpida industrialització de l’URSS. En total foren 13 plans encara que el darrer sols va durar un any fins a la desaparició de l’URSS.

El 1r Pla quinquennal (1928-1932) tenia com a objectiu aixecar la indústria pesant soviètica sense ajuda exterior. Això es va aconseguir paral·lelament amb la col·lectivització de la terra gràcies a la creació de les granges col·lectives.

El 2n Pla (1933-1937) es va centrar en la millora de les condicions de vida del poble, en l’autosuficiència i en l’enfortiment de la indústria pesant. Es va augmentar enormement la producció de ferro, carbó i acer.

El 3r pla (1938-1941). Va durar sols 3 anys al ser interromput per l’invasió nazi. Va suposar una alentiment en la producció i una millora de la planificació central.

El 4t pla (1946-1950) i 5è pla (1951-1955) va centrar-se en la reconstrucció de l’URSS devastada per la 2a Guerra Mundial. El país va perdre entre els 25 i 30 milions de persones. Es van destruir prop de 98 mil granges, maquinària agrícola (137 mil tractors, 49 mil recol·lectores), 7 milions de cavalls, 17 milions de caps de bestiar, 20 milions de porcs, 27 milions de xais. Infraestructures destruïdes: 35 mil plantes i fàbriques, 6 milions d’edificis (incloent-hi 40 mil hospitals, 70 mil vil·les, 4710 ciutats) deixant a 25 milions de persones sense llar.

L’any 1952 la producció industrial aconsegueix millorar duplicant el doble del nivell de 1941.

Destacarem en aquest període la creació del COMECON que va ajudar enormement a l´intercanvi comercial de l’URSS i la resta de països socialistes.

El 6è Pla (1956-1960) sota la direcció de Jrushchov va centrar-se en la creació de la campanya de terres verges, la producció de béns de consum i un increment molt alt dels preus agraris pels koljoz.

El 7è Pla (1961-1965). En aquest període els progressos de l’URSS es van reduir considerablement.

El 8è Pla (1966-1970) Es van construir 10 milions d´apartaments. Caiguda de la producció agrícola.

El 9è Pla (1971-1975). Es van importar 14 milions de tones de gra a l’any. Acords amb els Estats Units per facilitar la importació de gra.

El 10è Pla (1976-1980). Es produeix una caiguda de la importació industrial. Importació de 22 milions de tones de gra a l’any.

En l’11è Pla (1981-1985). La importació de gra arriba als 42 milions de tones de gra.

En el 12è Pla (1986-1990) en plena Perestroika van suposar una caiguda en la producció i una crisi profunda de l’economia. S’estava desmantellant l’economia planificada i caminant cap a la reinstauració del capitalisme.

El 13è Pla (1991). Sols va durar un any fins a la dissolució de l’URSS.

Per entendre les raons de la desaparició de l’URSS cal estudiar els canvis en la línia ideològica del PCUS de congrés en congrés. En el XXè Congrés del PCUS està la llavor de la restauració del capitalisme fins a arribar al XXVIII Congrés (darrer) l’any 1990. En aquell moment hi havia prop de 20 milions de militants.

Cal donar uns apunts sobre el paper dels ideòlegs i economistes de l’URSS que van anar introduint elements ideològics aliens al socialisme

L’abolició de la planificació econòmica centralitzada com a regulador de la producció, requeria el seu reemplaçament per un regulador diferent, que només podia ser el guany, definida pels revisionistes.

“El guany és la diferència entre el preu i el cost de producció”. Gatovsky. La funció del benefici en una economia socialista. Kommunist núm. 18. 1962

Els revisionistes parlaven de que “el guany es determina sobre la base dels béns comercialitzats i no sobre la base dels produïts”.

A partir del 1965 la tesi bàsica d’Evsen Liberman havia estat adoptada pel Comitè Central del PCUS.

“Les xifres de control seran lliurades a les empreses, no com a directives precises, sinó com a guies per elaborar els seus plans”. Liberman. Pla, direcció i rendibilitat. Pravda. 1965

Cap al 1967 es deia que “S’ha considerat convenient posar fi a les excessives regulacions de l’activitat de les empreses i reduir el nombre d’índex del pla exigit a les empreses… Per a fomentar la independència econòmica de les empreses, s’ha reduït al mínim el nombre de tasques i d’acords al pla assignades pels ministeris i departaments de les empreses.”

L’estatut de l’empresa de producció de l’estat socialista adoptat pel Consell de ministres de l’URSS de l’el 4/X/1965 li va donar a l’empresa els drets de possessió sobre els actius de producció que controlava.

En l’estatut de l’empresa socialista de producció abans esmentat el director de la mateixa pot actuar en nom de l’empresa i disposar de la propietat i fons d’aquesta. D’aquesta forma el director de l’empresa soviètica ha estat a partir de la dècada dels 60, l’amo efectiu dels mitjans de producció i té plenes facultats legals per a les operacions doncs el mateix Estatut contempla que “els drets de l’empresa relatius a la seva producció i activitat econòmica són exercits pel seu director.”

“El guany serveix com la mesura més comuna de l’activitat de l’empresa” Leontiev. 7/9/1954. Pravda.

L’any 1964 es deia que “El mal del capitalisme no radica en l’esforç per obtenir guanys sinó en la seva distribució”.

En el socialisme, els salaris eren, en la mesura possible proporcionals a la quantitat i qualitat del treball realitzat, mentre que altres incentius materials es basaven en el compliment o superació del pla econòmic.

L’abolició de la planificació centralitzada i l’establiment de l’afany de lucre com el regulador de la producció social requeria la substitució d, aquest sistema d’incentius materials al personal de l’empresa, “per un sistema d’incentius basat en la taxa de guany de l’empresa, l’extret d’aquest guany”. En aquest sentit V.Garbuzov afirmava l’any 1965 que “Sota les noves condicions, el paper estimulador del guany creix considerablement.. els fons d´incentiu material es creen a partir dels guanys. Com més gran és el guany obtingut per l’empresa, majors seran les assignacions als fons d’incentiu.”

Les vendes a crèdit van adquirir cada vegada més importància per al desenvolupament del comerç al detall a l’URSS. La part de vendes pagades en quotes va anar augmentant espectacularment.

La Constitució del 1977 va convalidar la propietat socialista dels mitjans de producció i el maneig centralitzat de l’economia fent explicit no obstant això, es complementava amb un marc d’independència per a cada empresa, cooperativa o una altra organització la qual cosa va augmentar el poder dels administradors, aguditzant-se les diferències salarials entre obrers i directius.

Durant el govern de Gorbatxov una sèrie canvis a la Constitució en el marc de la Perestroika va canviar radicalment els articles relatius a l´economia per facilitar el trànsit cap a una economia de mercat.

Conclusió:

En les tesis del PCUS va continuar dient que eren un partit marxista-leninista fins a la dècada dels 80 encara que no pot fonamentar-se amb els fets coneguts.

Durant l´acte es van donar una serie d´intervencions i salutacions:

El company Reinaldo Marcano en nom del Consolat de Cuba de Barcelona va afirmar la importància de la Revolució d´Octubre i del marxisme-Leninisme en el procés revolucionari cubà.

Ricardo Capella, Cònsol General de la República Bolivariana de Veneçuela a Barcelona, ens va enviar el següent escrit:

Compañeros camaradas todos. Lamento mucho no poder estar acompañándoles presencialmente el día de hoy en esta actividad tan importante. Estamos siempre en batalla para poder construir la Sociedad Socialista que requieren nuestros pueblos. Pero la Ofensiva Imperial es continua. Ya ven lo que ocurre en Bolivia. Hoy en Venezuela tienen convocada una marcha sin retorno pero se van a encontrar con el pueblo bolivariano en resistencia. No Pasarán…

Venezuela, Bolivia, y el resto de Latinoamérica viven un experimento de guerra no convencional que va acompañado del robo y saqueo de los bienes y activos de la República, en el caso de Venezuela. En Bolivia andan tras el Litio y el Gas ..El problema es el capitalismo, ese es nuestro enemigo!

El imperio de los EE.UU., una vez más, subestima la conciencia y determinación del pueblo venezolano. Les aseguro, que cada intento de agresión imperial se encontrará con una respuesta contundente de las y los patriotas que amamos y defendemos, con valentía, nuestra Patria… La guerra anunciada y dirigida por el imperialismo estadounidense en contra de nuestro pueblo será derrotada. Nada ni nadie podrá vencer al pueblo de Bolívar y Chávez… Admiro al pueblo venezolano, cubano, boliviano y a todo el pueblo latinoamericano que resiste con gallardía este nuevo ataque de los enemigos de la Patria.

¡ Un fuerte abrazo Revolucionario y Chavista!

¡Venceremos!”

Finalment Alejandro Cao de Benós, delegat Especial per al Comitè de Relacions Culturals de la República Popular Democràtica de Corea ens va enviar el següent escrit:
Estimados Camaradas y amigos,
Deseo enviar mi más caluroso saludo al PCPC y todos los presentes por la festividad en conmemoración del 102 Aniversario de la Revolución de Octubre.
La Gran Revolución Socialista supuso un hito histórico al demostrar que el poder del pueblo unido es superior a la represión y el esclavismo de la aristocracia y la burguesía. Las observaciones de Marx, Engels y Lenin así como su liderazgo social, permitieron al obrero y campesino tomar el control de su destino.
El socialismo demostró su poder unificador y armonizador con la creación de la Unión de Republicas Socialistas Soviéticas que lideró Iosif Stalin, y que vencería al nazismo y el fascismo, permitiendo la liberación de decenas de pueblos y extendiendo el socialismo por todo el mundo.
Fue en esa revolución y esos libros de los grandes pioneros soviéticos, en los que nuestro Gran Líder Kim Il Sung se nutrió e inspiró para liberar a la nación del imperio japonés, establecer la República Popular Democrática de Corea y desarrollar la idea Juche.
Al pasar el tiempo, muchos, la mayoría de pueblos que adoptaron el socialismo, traicionaron la memoria de la revolución y despreciaron tanta sangre y sacrificio vertido por el ideal comunista.
Pero otros auténticos partidos revolucionarios y militantes mantuvieron en alto la bandera roja y jamás se vendieron al revisionismo y el oportunismo capitalista.
Si hoy Lenin o Stalin estuvieran vivos, se sentirían muy orgullosos de saber que su sacrificio por liberar al mundo de la diferencia de clase y del egoismo individualista, sigue tan vivo como en 1917.
Hoy más que nunca, tras 30 años de la desaparición del bloque socialista y el intento de demonización del comunismo, está claro que la posibilidad de repetir la historia queda cada día más cerca. Conforme el capitalismo se devora a sí mismo, la revolución socialista es la única vía posible.
La República Popular Democrática de Corea siempre recordará y honrará la memoria de la Revolución de Octubre.
¡El socialismo es invencible!
Us deixem també la intervenció que va fer el camarada Daniil Digtyar, sobre la joventut i el paper que ha de jugar.
El paper de la joventut en la revolució soviètica i que en podem aprendre.

El que és normal al parlar de joventut en l’URSS és parlar de la Komsomol. El problema és que l’organització juvenil del PCUS va ser creada després de realitzar la revolució i amb uns objectius diferents dels d’abans de la Revolució d’Octubre. L’objectiu principal era el de formar a les noves generacions perquè creïn la nova societat comunista, però per desgràcia, aquest no és l’objectiu actual del moviment comunista espanyol.

Per això si es vol comparar un exemple que comparteixi un objectiu semblant a l’actual s’ha d’anar una mica més enrere, exactament al tercer congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (el partit precursor del partit bolxevic) que es va celebrar l’any 1905. Un dels temes que es va debatre era que alguns membres no creien en la possibilitat de reclutar nous militants joves dintre de les files del partit per culpa de les condicions poc favorable en aquell temps. La resposta que va donar Lenin va ser que el partit tenia una necessitat intrínseca de créixer i reclutar gent jove el més àmpliament possible, ja que la joventut encara no estava cremada per les derrotes, ni traïcions i retenien l’energia i l’ímpetu necessari per a qualsevol moviment revolucionari.

Cinc anys després, en el sisè congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus el 50% dels delegats eren menors de 30 anys i el més jove tenint 18 anys.

Set anys després la Revolució d’Octubre seria la cúspide de tot el moviment revolucionari de la revolució bolxevic.
No hi ha cap dubte que la gent jove va jugar un paper important en aquest procés. Dient tot això, no hem d’ignorar la necessitat que tenien de reclutar classe obrera amb més edat. Ja que és l’experiència dels camarades veterans la que va donar el caràcter revolucionari al moviment.

A partir d’aquesta idea he trobat de dos textos que publicà la camarada Krupskaya en el diari Pravda en maig de 1917, relacionats amb el tema.

La unió de la joventut.

Els pedagogs burgesos parlen molt de la necessitat d’educar a la joventut però ells entenen aquesta educació cívica com el respecte a la propietat privada, el règim polític existent, el “xovinisme” o com ells diuen patriotisme, el menyspreu a les altres nacions… Alguns exemples d’aquestes organitzacions són els boy scouts d’Amèrica del Nord, però dintre del panorama actual qualsevol organització juvenil dels partits de la burgesia defineixen molt bé aquests valors.

Els joves en aquestes organitzacions estan contents, de poder exercir la seva força, treball i intel·ligència, sense adonar-se del verí que estan prenent dintre aquestes organitzacions. El verí de la concepció i moralitat burgesa. Un verí que incapacita a la joventut a participar en el moviment emancipador de l’explotació i la divisió de classes.

Un exemple d’aquest verí es va veure en la participació reaccionària dels alumnes dels centres de secundària en les manifestacions en defensa del Govern Provisional en Petrograd, mentre es manifestaven rodejats d’una multitud hostil a la classe obrera. A aquests joves se’ls assegurava que complien amb el seu deure cívic.

És per això que la joventut comunista hem de tenir molt present que vivim en una societat capitalista i ens han imposat l’educació burgesa, la de l’individualisme, la de la competició envers la cooperació, la que defensa els interessos propis envers els col·lectius… És per això que tenim l’obligació analitzar la nostra educació i despendre totes les idees que no vagin d’acord amb la nova educació que intentem construir. L’educació dels i les joves obreres, la de la solidaritat de classe, fraternal i lliure.

La lluita per la joventut obrera

El segon text escollit és la lluita per la joventut obrera, escrit únicament 3 dies després del text anterior.

Els socialistes/comunistes de tots els països s’apropen obertament a la joventut, sense ocultar opinions ni del que són, ens diuen soms fills del proletariat I tenim una lluita molt dura endavant. L’única manera de triomfar en aquesta lluita, s’ha de ser conscient, d’estar organitzat I veure amb claredat quin és l’objectiu. Com més aviat comprenguem les feines del proletariat, millor.

D’altra banda la burgesia vol apartar la joventut obrera del partit del proletariat i debilitar el caràcter de classe de les organitzacions. Però no s’atreveixen a pregonar-lo obertament perquè saben que la joventut no s’empassaria aquest missatge. Per això no s’apropen com afiliats al partit, sinó com persones bondadoses que simpatitzen amb la joventut. Guanyant-se així la seva confiança i aprofitant de la credulitat de la joventut. No diuen directament que el partit obrer és dolent, però si diuen que som molt joves per ocupar-nos de la política, per penjar-nos una etiqueta, que això és una fase, que et queda molt per aprendre, que no hem de deixar-nos influir per ningú, que hem de mantenir la nostra individualitat i independència.

Els joves ens adonem que sabem poc, del fet que tenim molt per aprendre així estimen que tenen raó. Que hem de mantenir-nos al marge de la política i aprendre d’història, literatura… però el que no ens diuen que tot llibre reflecteix la visió del món d’un autor, generalment autors burgesos, ja que el sistema ja s’ocuparà que únicament puguem obtenir aquests tipus de llibres, llibres amb idees i influències del capital que entren molt fàcilment en els joves poc instruïts.

Cada vegada que la burgesia ens diu que no ens deixem influir per ningú, en realitat vol dir que no ens deixem influir per ningú que no sigui ell o el seu partit. Aquí és on entra el moviment revolucionari en l’educació de la joventut, és aquí on els camarades posen a disposició la seva experiència perquè els joves puguem desenvolupar la consciència revolucionària.

Com podem veure no té sentit en una organització comunista tenir a la joventut i els veterans separats; és un error, és la unió i aprenentatge de les dues parts com millor es forma el partit comunista.

Durant els pròxims mesos tindrem unes jornades dures de debat definit la nostra joventut i tenim l’obligació d’aprendre dels exemples que hem tingut del passat i del present amb els nostres camarades de la JCPE per crear una joventut comunista a l’altura pel poble treballador.

ANNEX:

L’establiment de la dictadura del proletariat constituïa un element fonamental per fer que la Revolució avancés cap al socialisme. La classe obrera en aliança amb els camperols va fer possible la caiguda del tsarisme i de la burgesia. L’entrega dels latifundis als camperols va ser una de les mesures fonamentals del partit bolxevic així com el reconeixement del dret a l’autodeterminació de les nacions oprimides per l’Imperi Rus. A escala política s’establia el principi del centralisme democràtic on les discussions i decisions flueixen de baix a dalt i viceversa entre l’òrgan inferior i el superior per a completar el cicle metodològic. En el centralisme democràtic es contempla la rendició periòdica dels òrgans del partit, la crítica constructiva i autocrítica, la subordinació de la minoria a les decisions de la majoria, el caràcter electiu i revocable dels òrgans superiors de baix a dalt, la direcció i treball col·lectiu, l’ètica i responsabilitat individual de cadascun dels militants del partit.

En definitiva el socialisme comporta una planificació i una organització col·lectiva conscient de la vida social i econòmica per fer possible un canvi radical en les relacions de producció contraposades al modus de producció anterior (esclavista/feudalista) basat en l´explotació dels proletaris desposseïts.

La Revolució Soviètica dirigida per Lenin va comportar enormes transformacions socials i econòmiques trencant amb segles de feudalisme dels Tsars que van sotmetre a l’endarreriment, la fam i l’explotació de forma cruel al poble.