25 N: ni víctimes ni submises

25 N: ni víctimes ni submises

cartell30n

Convocatòria: Dimecres 30 de Novembre a les 18:30 hores, Ateneu Popular Sant Martí- Barcelona

Organitza’t i lluita contra la violència patriarcal!

El 25 de Novembre, dia internacional de la lluita per l’eliminació de la violència contra les dones, les comunistes del PCPC denunciem la violència de gènere com el grau més extrem de la llarga sèrie de discriminacions i injustícies que patim les dones en el sistema capitalista, un sistema basat en la violència com a mètode d’apropiació de recursos i cossos.

Aquesta violència sustentada en la divisió sexual del treball, en els diferents repartiment de rols de gènere i inferioritat de la dona en les posicions de poder, està imposada des de la ideologia patriarcal, en què el capitalisme es recolza doncs li és molt útil sotmetre a la meitat de la classe obrera.

Denunciem per tant, no només la violència física sinó també la violència exercida per l’explotació, la discriminació salarial en el treball, l’assetjament laboral i sexual en els centres de treball, d’estudis, a les llars …. La violència econòmica contra les treballadores és rendible, perquè ens colloca en una posició de subordinació i d’exposició a la violència, en condicions de major vulnerabilitat.

Les treballadores compartim amb el conjunt de la classe obrera l’explotació intrínseca a la contradicció principal capital-treball però a més vam assumir la responsabilitat de les cures i la reproducció de la classe, creant-se les bases materials per patir en major mesura l’opressió i la violència masclista . Aquesta violència té múltiples expressions a nivell mundial, sent la forma més estesa la violència en l’àmbit de la parella.

Són moltes les dones que viuen tenallades per la por, la violència i sota el control de les seves parelles i afegida a aquesta realitat, la precarietat, l’atur, la desprotecció social, la feminització de la pobresa colloquen a les dones en situació d’absoluta subordinació i esclavitud. El nombre de dones assassinades, les pallisses, els assetjaments augmenten tots els anys no així les denúncies i les ordres d’allunyament.

Fins el 20 d’octubre de 2016, segons les dades oficials, el nombre de víctimes per violència de gènere ascendeix a trenta-cinc, de les quals únicament 12 havien presentat denúncia prèviament. Cinc, d’aquestes dones van retirar la denúncia. Però aquestes són xifres que comptabilitzen única i exclusivament la violència de parelles o exparelles, quedant fora de les estadístiques la violència d’àmbits públics, privats o laborals i on les víctimes no tenen aquesta relació de parentesc.

Seguirem veient com es defineixen els tipus de violència cap a les dones, posant noms, catalogant i classificant, elaborant lleis buides de voluntat política, comptabilitzant dones mortes … Però els alts nivells d’explotació de la nostra desvaloritzada força de treball de la qual es beneficia el capitalisme en crisi fa que, per a una vida lliure de violència, ineludiblement calgui prendre consciència de la nostra condició de doblement oprimides i passar a l’organització de la nostra força revolucionària per canviar aquesta realitat.

La lluita de la dona treballadora, no pot estar sota pavelló aliè, i dirigir-se des de les institucions i les organitzacions interclassistes, ja que no es va a l’arrel del problema, es disfressa i s’acaben fent processons silencioses. És la classe obrera la que ha de liderar aquesta lluita.

No podem consentir que la sobreexplotació que patim impossibiliti la nostra participació social i política. És deure de les organitzacions revolucionàries plantejar l’organització de les dones i de la classe, amb una política de gènere en lluita frontal amb el sistema capitalista i amb el seu aliat el patriarcat.

Organitzem-nos amb la resta de la classe obrera contra la violència patriarcal i la violència capitalista. Lluitem contra la violència que aquest sistema exerceix contra nosaltres en les seves múltiples formes, i construïm com a classe obrera que som una nova societat que elimini tota forma d’opressió i explotació, la societat d’éssers lliures i plens, la societat comunista.

NI VÍCTIMES, NI SUBMISES!

¡DONA, ORGANITZA’T AL TEU LLOC DE TREBALL, AL BARRI, AL SINDICAT, AL PARTIT COMUNISTA!

PER LA FI DE LA VIOLÈNCIA CAPITALISTA I PATRIARCAL!

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA, PER UNA SOCIETAT SENSE EXPLOTACIÓ NI OPRESSIÓ!

Partit Comunista del Poble de Catalunya