Des de l’esclat de la crisi capitalista de sobreproducció el 2008, l’Estat burgès no ha fet res més que donar mostres d’esgotament. A la crisi econòmica se li ha sumat una crisi de legitimitat, de manera que la burgesia ha intentat deixar enrere el vell model bipartidista i permetre l’entrada de noves sigles, especialment Unides Podem, Ciutadans i Vox. El govern de coalició PSOE-UP exemplifica a la perfecció la submissió del parlamentarisme a les institucions burgeses, garantint així el procés d’acumulació del capitalisme espanyol a través de la pau social i la desmobilització de la classe treballadora.
En aquest context, cal destacar que la forma d’Estat monàrquica, en essència antidemocràtica, garanteix la pervivència dels elements més endarrerits i reaccionaris de l’Estat espanyol, però alhora suposa la peça més feble del tauler per al bloc oligàrquic-burgès . L’abdicació de Joan Carles de Borbó el 2014 va suposar un intent fallit per renovar la imatge de la institució. En realitat, la monarquia borbònica continua caracteritzant-se per la repressió, la corrupció, la criminalitat i la decadència.
Només cal llegir la premsa burgesa per adonar-se que la llei no és igual per a tothom. Tot i que la Fiscalia Anticorrupció i el Tribunal Suprem assumeixen que els fets que se li imputa a Joan Carles de Borbó són certs (comissions per l’AVE a la Meca, donacions sense declarar del milionari Allen Sanginés-Krause i ocultació de diners en un trust de les Illes del Canal), l’Estat espanyol ho ha declarat no culpable. Aquests fets són una demostració més que la missió de l’Estat burgès és administrar els béns de la burgesia oprimint la classe obrera.
Per això considerem que l’única consulta popular què acabarà amb la monarquia és la lluita organitzada de la classe obrera dels pobles d’Espanya en defensa exclusiva dels seus interessos i necessitats. No hi ha dreceres al protagonisme necessari de les masses que des dels sindicats, les associacions de veïns, feministes, juvenils, ecologistes, de solidaritat internacionalista i lluita per la Pau i contra l’OTAN, assumeixin que la lluita per la República també és la seva tasca. Per això és que entenem que el suposat referèndum convocat per a aquest mes de maig pel reformisme, és una estratègia oportunista que legitima la monarquia i la dictadura del capital.
L’únic camí possible cap a una altra forma d’Estat favorable al poble treballador serà a través de la ruptura amb el bloc de dominació actual, des d’un procés de mobilització protagonitzat per la classe obrera i el poble treballador. Dins el capitalisme, la classe obrera no té futur. Només la República Socialista de caràcter Confederal pot garantir el poder del poble treballador en una unió voluntària de pobles lliures.
Per la Ruptura. Pel poder obrer i popular!
Visca la República Socialista de caràcter Confederal!