Manifest del PCPC pel referèndum de l’1 d’Octubre

Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) volem manifestar el nostre posicionament davant el referèndum de l’1 d´Octubre, punt culminant del “Procés”:

– Considerem que l’actual règim capitalista, hereu del feixisme imposat per les armes fruit del cop d’Estat del 1936, i succeït de manera automàtica amb formes “democràtiques” amb la Transició i la Constitució monàrquica-burgesa de 1978, no és en cap manera una democràcia popular. Ans al contrari, és una dictadura capitalista amb formalitats burgeses.

– Considerem que l’Estat de les Autonomies sorgit del Pacte de la Transició mai va acabar de satisfer als pobles i les nacionalitats de l’Estat. Només va servir per delimitar marcs d’explotació per a les burgesies locals, principalment les oligarquies autonòmiques. Per exemple, a Catalunya, les famoses 300 famílies.

– Considerem que Catalunya és una nació, i com a tal, ha de comptar amb els seus instruments d’autogovern, que s’ha de dotar d’ells, i no es poden violar les formalitats democràtiques. Els i les comunistes del PCPC sempre hem defensat el dret a l’autodeterminació dels pobles, i concretament els i les comunistes catalans, el dret a l’autodeterminació del poble català. Aquest dret, de caràcter inalienable, té una base estrictament democràtica, i per tant, no està subjecte a restriccions.

– Considerem que l’actual “procés” és un projecte encapçalat per una part majoritària de l’oligarquia catalana en aliança amb altres sectors burgesos, i que correspon als interessos d’aquest sectors la recerca insaciable d’un marc d’explotació propi, un Estat propi, regit per les lleis del mercat capitalista. A manera d’exemple, les reiterades apostes de grans grups mediàtics locals privats i dels públics, amb la seva retòrica nacionalista (que ens recorda el romanticisme del segle XIX i els seus derivats litúrgics); el posicionament de bona part de les associacions d’empresaris, gremials i patronals, així com l’ús descarat i evident de mitges veritats i grans mentides justificatives d’un procés on no totes les opcions possibles són al llistat d’opcions al molt anomenat “referèndum “.

– Considerem un insult a l’actualitat i també a la memòria històrica dels pobles d’Espanya, i en especial a la seva classe obrera, que des de suposades esquerres catalanes i en especial, independentistes, s’identifiqui reiteradament “Espanya” amb “feixisme”, així com “Catalunya” amb “llibertat i progrés”, oblidant que la lluita de classes és global i que és el principal eix on els treballadors i treballadores hem de lluitar contra tota forma d’opressió i explotació. L’Estat no és un fi en si mateix, és un arma de dominació d’una classe sobre l’altra.

– Considerem, així mateix, que la República és necessària, i que interessadament, per tots els partits polítics amb representació institucional, des de la “dreta” fins “l’esquerra anticapitalista”, amb honroses excepcions, com la del PCPE, s’amaga, s’oblida, s’elimina, tant a Espanya com a Catalunya, de la memòria i projecte polític que se’n deriva del període de la IIª República. La IIª República és el fil conductor de la memòria col.lectiva d’aquest país anomenat Catalunya (i d’Espanya), màxim moment de ruptura contemporània amb l’oligarquia monàrquica, terratinent, eclesial i de les potències imperialistes europees.

– Considerem absolutament necessari recuperar l’espai polític, treballant dur per fer-ho amb la classe obrera al capdavant, de vertebrar una República Catalana Socialista que es relacioni lliurement amb la resta de pobles de l’Estat i del món, en termes d’igualtat i sobirania reals. Una República que els comunistes del PCPC considerem ha d’estar confederada amb al resta de la classe obrera de l’Estat espanyol. La nostra proposta a la classe obrera i sectors populars és el de construir una República Socialista de caràcter confederal, basat en la unió lliure de pobles lliures. Aquesta proposta no entra en contradicció amb l’exercici d’un dret democràtic com el d’autodeterminació, i reconeixem el dret del poble català com a subjecte polític a escollir quin ha de ser el seu estatut polític. Entenem que el poble català té el dret inclús de proclamar la seva independència si aquest és el desig majoritari i al mateix temps diem que una Catalunya independent hauria de tenir el dret des de la seva llibertat a confederar-se amb el conjunt de pobles i nacions de l’Estat si aquest fos la seva decisió.

– Considerem que el Referèndum és una trampa. Una trampa que imposa l’Estat Espanyol i una trampa de l’oligarquia catalana que ens vol fer caure en contradicció a la classe treballadora catalana. Qui es pot negar a un dret formalment democràtic com es votar? Això no se’ns escapa als comunistes del PCPC. Però el referèndum arriba amb les cartes marcades: el projecte oligàrquic català és un mercat intern i extern de capitals per desenvolupar l’explotació de l’home per l’home. El mercat espanyol i la seva dependència estatal ja no els hi és rellevant.

– Considerem que la pregunta no deixa lloc a dubtes. Els i les comunistes del PCPC volem una República Catalana que des de la nostra fundació ve als Estatuts, i hem reclamat pràcticament sols al desert: principi de confederalitat. Però la República de Mas, Puigdemont, Junqueras, Rigau i Forcadell és la de les bombes de l’OTAN i la de dependre de la Unió Europea. La del turisme massiu, la de l’especulació i la de ser un paradís fiscal com Andorra o Suïssa sota la tutela del Banc Central Europeu. A manera d’exemple, les aliances amb EEUU, Israel i altres països poc amics de la “democràcia” i la sobirania, que s’estan fent via Romeva i via ambaixades, són indicatius del grau de sobiranisme que te la burgesia local.

– Cal esmentar també el gran enfrontament entre les dues oligarquies (catalana i espanyola) al voltant dels interessos sobre la qüestió del corredor del Mediterrani. En aquest debat de confrontació estan implicats altres països com França i Espanya. El traçat definitiu per on han de passar el gran volum de mercaderies és un debat que confronta a les diferents burgesies i on es pretén hipòcritament involucrar a la classe obrera catalana i espanyola com si fos part beneficiària de tot això.

– Els comunistes del PCPC i J-PCPC denunciem les pretensions del govern de la burgesia catalana de crear un exèrcit català sota la direcció de l’OTAN. Cal recordar que el poble català va dir NO A L’OTAN l’any 1986. Això va ser una decisió legítima del poble català que no li agrada recordar ni a la burgesia catalana ni a la burgesia espanyola. La guerra és sempre un bon negoci per les diferents burgesies que recolzen la fabricació i venda d’armes. Davant del circ que han muntat i estan muntant (amb motiu dels atemptats a Barcelona i Cambrils), tant la burgesia i govern català com burgesia i govern espanyolista, cal destacar que cap d’ells qüestiona veritablement ni el perquè d’aquesta desgràcia, ni el paper que ells han tingut i continuen tenint en aquest context bèl·lic i pugna imperialista, ni per suposat es preocupen pel poble ja sigui català o espanyol. Simplement han utilitzat aquesta catàstrofe per continuar la seva pugna de poders entre burgesies, fent atacs i crítiques poc constructives, aconseguint augmentar l’alarma social, el racisme, xenofòbia.. i poder augmentar els seus beneficis econòmics, l’explotació de la classe treballadora en nom de la “lluita contra el terrorisme”. Els atemptats a Catalunya s’han instrumentalitzat per tal de condicionar el resultat del referèndum. En aquest cas cal destacar que tots defensen l’OTAN i el suport als suposats moviment d’oposició democràtica (quan realment eren grups jihadistes de caràcter islamofeixista) a Líbia, Iemen, Iraq, Síria.. Cal recordar les magnífiques relacions de la burgesia catalana amb l’Estat Sionista/Feixista d’Israel que massacra diàriament al poble palestí. Fou precisament el Mossad israelià qui va formar a molts efectius dels Mossos d’Esquadra. Israel, a l’igual que EEUU, Emirats Àrabs, Unió Europea han donat i donen suport al Jihadisme per desestabilitzar països i d’aquesta manera poder-se apropiar dels seus recursos naturals aprofitant el caos. L’Estat islàmic aconsegueix diners i armes gràcies a la venda del petroli robats als seus governs i pobles legítims.

– Denunciem que amb el debat sobre el referèndum les burgesies espanyola i catalana han aconseguit eliminar altres debats fonamentals on els treballadors i treballadores ens juguem els nostres drets bàsics. Treball, vivenda, salut, la pau.. Amb els seus potents mitjans mediàtics les diferents burgesies han aconseguit que es deixi de parlar de tot això i conseqüentment de qualsevol possibilitat de protesta o mobilització social sobre els problemes reals del conjunt de la classe obrera i altres sectors populars a Catalunya i la restat de l’Estat.

– I finalment, per tant, considerem que hem de participar. Hem de mantenir la formalitat democràtica i rebutjar tant a l’oligarquia espanyola com els seus lacais hereus del règim del 78 i a l’oligarquia catalana. Per això, cridem a participar a la classe obrera catalana a votar l’1 d’octubre, demanant el VOT NUL. El PCPC i les J-PCPC cridem a la classe obrera i els sectors populars a organitzar-se contra el sistema d’explotació capitalista. Al mateix temps cridem a defensar el Poder Obrer, el Socialisme-Comunisme i el dret a l’autodeterminació. Cal acudir massivament a les urnes, però amb un vot de protesta en forma de VOT NUL amb les següents consignes:

PER UNA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL.
PER UNA REPÚBLICA CATALANA FORA DE l´IMPERIALISME: SORTIDA DE L’OTAN, LA UE I L’FMI!

PCPC