Lluita a Simón

Desde el PCPC recolzem la lluita per la Conciliació Familiar que estan portant les treballadores i treballadors de Simón a Olot. ¡No a la jornada irregular! ¡¡Endavant companyes i companys!!

Nota informativa comité Simón Olot.

Degut a la impossibilitat d’arribar a una entesa amb la direcció del centre sobre l’aplicació de l’article trenta – jornades de treball – del conveni del metall de Girona 2022 en l’apartat de jornades irregulars. I donat que la empresa ha aplicat aquesta modificació de la jornada de treball de manera unilateral sense escoltar les nostres al·legacions, després de votar-ho en assemblea, per amplia majoria s’ha pres la decisió de fer vaga les jornades irregulars.

Recordem que els treballadors i treballadores d’aquest centre han estat disposats incrementar la seva jornada de treball amb la formula pactada amb la empresa i sempre amb caràcter voluntari els darrers cinc anys. Les realitats familiars dels diferents treballadors i treballadores de la empresa son molt diferents entre sí i degut al caràcter voluntari d’aquestes jornades extra, han permès mantenir l’adequada cura dels familiars que en depenen en major o menor grau i el necessari descans físic i mental dels treballadors per tal de mantenir la seva salut.

No entenem que quan a Europa es parla i es comença a aplicar la jornada de 35 hores, nosaltres necessitem 48 hores per poder donar sortida a la nostra feina.

Quines modificacions cal fer al nostre model productiu per tal d’assolir una millor competitivitat?

Quins canvis son necessaris dins de la empresa per tal de garantir la millor efectivitat de les hores

treballades?

Quines modificacions / adaptacions / reparacions de la maquinaria ens fan ser menys productius i

com podem revertir-les?

Quines necessitats de matèries primeres hem de cobrir adequadament per poder mantenir l’adequat

ritme productiu?

El problema actual només afecta a producció o es un problema organitzatiu generalitzat a la

empresa?

Qui es el responsable de solucionar aquestes mancances? Ho poden solucionar els treballadors i

treballadores o es responsabilitat de l’empresa?

Aquest centre de Simón Olot té mes de cent anys. Des de el modest inici de la empresa fins esdevenir una multinacional amb representació mundial, la empresa ha sigut un organisme viu que s’ha adaptat a les necessitats de creixement sense oblidar la dignitat i el respecte als treballadors que l’han fet funcionar i créixer.

Aquests mateixos treballadors han pogut manifestar-se “simoneros” amb orgull de pertinença a una cultura d’esforç que ens ha permès arribar fins al dia d’avui. Malauradament, hi ha gent que utilitza el nom de “simonero” sense saber-ne realment el significat i que l’ha fet derivar en quelcom anecdòtic i allunyat de la realitat del que realment implicava, pervertint-ne el significat fins esdevenir tot el contrari al seu sentiment original. En la cultura simonera hem passat del tracte personal al telemàtic.

El sentiment de ser “simonero” es el sentiment que van tenir el treballadors quan es va cremar la fàbrica de Girona, fent el necessari per tal de cobrir la producció cremada. Es mantenir la plantilla a Girona i Barcelona en plena crisi als vuitanta. Es el Senyor Arturo anant tots el matins al despatx i treballant com un més per al funcionament de l’empresa.

Cadascun de nosaltres ha tingut motius en un o altra moment per ser simoneros però ara ens ho posen molt, molt difícil. El nus de la qüestió no es monetari, ni de falta d’implicació, es un problema de respecte en les relacions humanes i de consideració per el que el treballador se suposa que ha de dedicar el seu lleure