El proper 16 de Maig els sindicats d’educació de la Generalitat de Catalunya convoquen de forma unitària una vaga als centres educatius públics sota el lema : “ve d’una hora i va de ràtios”.
Els i les comunistes del PCPC i la seva Joventut (J-PCPC) veiem en aquesta vaga l’oportunitat de poder construir des de la base els ciments de la lluita per revertir les retallades que pateix i patirà l’educació del poble i els i les seves treballadores.
A grans trets observem i analitzem:
· En un context polític d’ Eleccions Generals i Municipals, ampliació de partides pressupostàries a altres cossos de funcionaris públics i coincidint que en aquest mes s’han de preveure les plantilles de docents del Curs 2019-2020, les reivindicacions que proposen els sindicats: recuperació del nostre dret laboral (reducció de les hores lectives ) i la disminució de ràtios, són objectius assumibles pel Govern de Catalunya. A destacar que el primer objectiu, el tema de les hores no lectives, està concedit i aprovat des de fa més de dos anys .
· La Derogació de la Llei Wert també recomana la reducció de les hores lectives dels docents i la disminució de ràtios.
· Després d’un seguit de vagues intermitents d’educació, vaga general feminista, sense acords unitaris entre els diferents sindicats, es convoca aquesta vaga unitària d’educació que tot i que els objectius són minsos repercutirien automàticament en l’increment de la plantilla de docents i per suposat, en l’augment de la qualitat de l’Educació Pública.
També considerem necessària una reflexió del context sindical on es convoca aquesta vaga. Després de les darreres eleccions sindicals d’ensenyament i el context polític anteriorment explicat, els sindicats del poder han convocat aquesta “vaga unitària” per diferents motius estratègics (uns per demostrar que són els forts, altres perquè perden militància a passes agegantades, altres perquè acaben d’aterrar, altres perquè no es poden quedar fora d’una convocatòria de vaga…)
Per tant, a educació igual que en d’altres lluites del país, el sindicalisme està en hores baixes, i la idealitzada unitat de lluita per fer front a la patronal no existeix.
Entenem que a les nostres mans està el fet de poder aconseguir organitzar una lluita continuada i organitzada en el temps, i que aquesta vaga deixi de ser un instrument d’un sindicalisme feble o oportunista amb l’objectiu de la pròpia supervivència.
Per tant, tot i la poca credibilitat que en principi té aquesta vaga com a eina de lluita, sí que ens proporciona el context legal i oportú per construir veritablement una vaga combativa, una vaga que no sigui una concessió, un aparador, sino que es treballi des de cada centre educatiu, des de els claustres amb consciència de classe treballadora i/o constituint assemblees de professorat, coordinant-nos a les diferents assemblees de zona, de província…. de tal manera que arribi a ser l’inici d’una veritable mobilització continuada en el temps.
Si no ens organitzem com a classe treballadora, els sindicats no tindran cap motiu per treballar per la veritable unitat sindical.
Així, la desmobilització i la poca consciència de classe i de lluita que tenen la majoria dels obrers i obreres, treballadors i treballadores, són les coartades més importants que té el capitalisme, el nostre enemic de classe, per continuar acabant amb tots els nostres drets laborals i serveis públics de qualitat.
Només aconseguirem una societat més igualitària i justa quan el nostre objectiu no sigui exclusivament la millora de les nostres condicions econòmiques, socials, de gènere, mediambientals…i no ataquem el veritable culpable d’aquesta desigualtat que és el Sistema Econòmic Capitalista i tota la infraestructura que el sustenta .
DOCENT ORGANITZA´T I LLUITA PELS TEUS DRETS LABORALS!
L’EDUCACIÓ PÚBLICA AL SERVEI DEL POBLE I NO DEL CAPITAL!
Àrea de Moviment Obrer del PCPC
3 de Maig del 2019