PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
La salut sexual i reproductiva constitueix un capítol infravalorat en la sanitat pública, que dedica escassíssims recursos a l’atenció d’aquesta faceta de la vida de les persones. El lloc central entre els drets reproductius està ocupat per l’avortament, decisió delicada i extrema que les dones no prenen amb frivolitat ni lleugeresa i que conté enorme càrrega emocional i pressió social.
L’avortament segueix sent il·legal en molts països, també en el nostre, encara que comptem amb una llei de terminis ja que es manté en el codi penal, la qual cosa constitueix una agressió als drets humans de les dones, al seu dret a decidir sobre el més bàsic, el seu cos, i sobre el més general, la seva vida. En el cas de les més joves, des del 23 de setembre està en vigor la reforma de la Llei 2/2010 que introdueix el consentiment dels progenitors.
S’exemplifiquen en la regulació de l’avortament les polítiques repressives de gestió de la crisi. El capitalisme, aquest moribund que encara no aconseguim enterrar, “necessita” mà d’obra barata i cossos en els quals provar els seus nous armaments i medicaments. Per això “devem” les dones parir. Igual que “cal” pagar els impostos, ser dòcil o viure i morir sense lluitar. Es planteja un major control ideològic patriarcal, on l’apropiació del cos de les dones és una manera de garantir l’acumulació i l’espoli a la classe obrera. El control sobre el cos de les dones i la reproducció segueix sent un mecanisme de control al servei de les classes dominants.
L’avortament no és un dret en les societats capitalistes. És un negoci. La majoria d’interrupcions d’embarassos (IVE) es fan en centres privats al nostre país, en uns altres, fins i tot encara que l’avortament sigui il·legal, les dones d’alt nivell sòcio-econòmic tenen al seu abast, sempre han tingut, els diners i els metges privats per fer-se avortaments; mentre les dones de les capes populars han d’enfrontar la decisió de portar a terme un embaràs no desitjat o arriscar les seves vides en un avortament insegur i il·legal. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) cada any existeixen al voltant de 210 milions d’avortaments, dels quals gairebé un 50% es realitzen de forma clandestina i il·legal, el resultat de la qual de mort (evitable) és al voltant de 70.000 dones a l’any.
Parir no pot ser sinó un dret, mai una imposició arbitrària. Que no moralitzin amb el nostre “deure” de parir. Mai ho reconeixerem ni mai acceptarem els seus hipòcrites arguments. Reivindiquem avortament gratuït i segur, sense impediments ni supervisions. Amb el respecte que la nostra classe i el nostre gènere mereixen.
La defensa del dret a l’avortament lliure i gratuït, en la sanitat pública i sense objecció de consciència, constitueix la veritable garantia del respecte als drets sexuals i reproductius de les dones, ja que el que segueix estant en joc és la llibertat de les dones, especialment de les treballadores, respecte del seu cos, de la seva maternitat i de la seva vida (a diferència de les classes posseïdores, que poden comprar aquests drets en la medicina privada i en els viatges a l’estranger). I la xarxa sanitària pública és l’única garantia que el dret a l’avortament no es confongui amb els interessos de les clíniques privades que el practiquen. El lliure exercici dels drets sexuals i reproductius ha de ser garantit socialment.
PARIR ÉS UN DRET, NO UNA IMPOSICIÓ
PER UN AVORTAMENT LLIURE, SEGUR I GRATUÏT
NO SOM APARELLS REPRODUCTIUS Al SERVEI DEL CAPITAL
