L’educació pública dels nostres fills i filles l’hem de defensar el conjunt de la classe treballadora.
Tot i el moment d’emergència sanitària en el que vivim la tornada a les escoles i altres institucions educatives és necessària fonamentalment per dos motius:
– L’educació presencial no pot ser substituïda per cap tipus de projecte virtual per molt innovador que sigui, el docent sempre serà el docent.
– El sistema capitalista degradat no es pot permetre que la producció s’aturi, és més aquesta pandèmia és una gran oportunitat per continuar augmentant el grau de repressió, control i explotació aplicant la reforma laboral i altres lleis repressores.
Queda clar que ens toca conviure durant molt de temps amb aquesta malaltia , davant aquest fet la Generalitat contínua fent una inversió ridícula en educació delegant la responsabilitat d’obertura dels centres educatius als equips directius i als claustres.
Tot i la situació complicada, el Govern no ha invertit els diners necessaris per assegurar el màxim el benestar sanitari i emocional de l’alumnat , les famílies i les treballadores d’educació reglada i no reglada.
El Departament no ha dotat d’una plantilla prou elevada de docents i personal de suport sota l’excusa de manca de professionals. La Formació sobre la Covid -19 dels docents evidentment necessària és virtual i hores d’ara no ha estat finalitzada ,augmentant encara més l’angoixa i incertesa entre els i les professionals.
Tampoc ha fet una autèntica inversió per habilitar més espais per poder fer possible els grups reduïts que es recomanaven des de sanitat. Més aviat al contrari les seves propostes i inacció ha obligat els centres a mantenir la mateixa ràtio d’alumnes o fer plans alternatius que tampoc acaben de compensar les deficiències.
La dotació d’EPI (FFP2) i de gel hidroalcohòlic ha sigut simbòlica i per tant insuficient, obligant els centres educatius a fer front a aquestes despeses tan necessàries. Pel que fa als docents vulnerables, la gestió de la seva situació així com les seves substitucions també s’ha fet i es fa d’una manera deplorable i caòtica.
Tot i que el nivell de percentatge de casos positius de COVID-19 és baix cal tenir present que no ha passat prou temps per poder fer una afirmació d’aquesta importància. A més a més la gestió de seguiment i control novament queda en mans de l’equip directiu i mestres del claustre augmentant la pressió i responsabilitat professional i humana d’aquest col·lectiu. No n’hi ha prou amb “El referent sanitari de zona”, cal personal sanitari en cada centre.
Tampoc s’ha aprovat l’indispensable permís retribuït donada l’obligació inexcusable de cura d’infants i dependents en cas de malaltia.
És evident que per a la patronal la gestió d’aquest virus no passa per tenir cura ni dels i de les treballadors/es ni dels seus fills i filles.
Per tot això el Partit Comunista del Poble Català (PCPC) entén necessària la convocatòria de vaga d’educació prevista pel 9 i el 15 d’octubre.
Malgrat que la convocatòria no ha sigut majoritària fruit de la manca de sindicalisme de classe d’aquest país, és una oportunitat perquè convoqueu assemblees de docents als vostres centres i augmenteu la vostra consciència de lluita mentre us organitzeu per aquestes jornades reivindicatives.
És primordial que exerciu el vostre dret a vaga per tal de recuperar els vostres drets laborals i evitar a mig termini l’externalització d’aquest servei essencial i públic.
La convocatòria de vaga d’educació, conjuntament amb les proposades pels Mirs de sanitat són peces claus per afiançar la vostra pertinença a la classe obrera i els ciments i preparació per la tant necessària Vaga General.
EDUCACIÓ PÚBLICA I SEGURA DE QUALITAT
LA LLUITA ÉS LA VICTÒRIA DELS I LES DOCENTS
Partit Comunista del Poble de Catalunya
