La decisió de prohibir qualsevol manifestació a Madrid aquest proper dia 19 de juny, en ocasió de la usurpació de la prefectura de l’Estat per part de Felip VI de Borbó, no és altra cosa que l’expressió de l’inici d’un període polític que s’inaugura sota la síndrome de la por al poble.
El desplegament policial massiu, tant de forces uniformades com de serveis secrets, així com la declaració de l’estat de màxima alerta antiterrorista, intenten acovardir a l’opinió pública i, especialment, a aquells sectors més organitzats que, amb una o altra posició política, estan cridant a la mobilització social per expressar el rebuig a aquesta antidemocràtica cerimònia, que busca perpetuar a les classes dominants en les mateixes condicions de dominació i explotació de la classe obrera i els sectors populars.
Un Cap de l’Estat, resultat de la voluntat popular i del poder obrer, no hauria de fer aquest desplegament policial per garantir la seva seguretat. La seguretat dels grans dirigents polítics revolucionaris sempre l’han garantit les masses populars, amb el seu suport col·lectiu a qui assumeix responsabilitats superiors com a resultat de processos de canvi social revolucionari.
En plena crisi capitalista, que ha portat a la misèria i la desesperació a milions d’obrers i obreres, les classes dominants busquen una sortida intentat una Segona Transició, l’inici s’escenifica aquest dia 19. Avui aquestes classes dominants senten a prop l’alè fred de la resposta social i política de masses. Se senten aterrides per les debilitats que van soscavant la posició hegemònica que fins ara havien mantingut.
Avui la legitimitat de la representació política només pot sorgir de la lluita de la classe obrera, organitzada per a destruir el brutal sistema de dominació capitalista. El camí que s’obre per a la classe obrera és el d’organitzar-se amb el seu Partit Comunista per construir el poder Obrer i la societat socialista, sense deixar-se enganyar pels cants de sirena que pretenen allunyar dels seus objectius, cridant avui a mobilitzar-se per un referèndum per canviar la forma de l’Estat dins del sistema capitalista, a la manera de les repúbliques italiana o francesa.
Vivim en l’època de transició del capitalisme al socialisme, la classe obrera no ha de confondre el programa polític. El capitalisme ja res pot oferir a la classe obrera i als sectors populars. Les condicions històriques per l’avanç de la lluita obrera contra el capitalisme ja es donen. En aquesta situació des de les classes dominants es llançaran múltiples maniobres per enganyar i distreure al proletariat, i que no segueixi la senda revolucionària. Els capitalistes necessiten guanyar temps per veure de trobar una sortida, per això la classe obrera ha de lluitar sense respir pels seus objectius, assetjant l’enemic en el moment en què té més dificultats per mantenir la seva credibilitat.
Avui cridem a la classe obrera i als sectors populars a lluitar per la defensa de la negociació col·lectiva, per la nacionalització de la banca i de les grans empreses privatitzades, a lluitar contra el reaccionari projecte de la llei de l’avortament, i per la millora de els salaris, etc. Un programa d’acumulació de forces per a la derrota del capitalisme, començant per l’atac contra els grans monopolis.
Aquest règim, que neix enfonsat en el pànic a la classe obrera i el poble, caurà com a conseqüència de la lluita conseqüent de la classe obrera i els sectors populars, amb el seu Partit Comunista al capdavant. Per això cridem a mantenir en peu totes les convocatòries, i que la mobilització de les masses posi clarament de manifest el rebuig a les actuals maniobres de l’oligarquia per intentar mantenir-se al poder i augmentar l’explotació de la classe obrera. La lluita de les masses organitzades ha de marcar els temps polítics d’aquest règim il·legal i dictatorial, que neix sense el poble i contra el poble.
Carmelo Suárez
Secretari General del PCPE