Dones organitzades contra el capitalisme i les seves pandèmies

Aquest 8 de març es planteja enmig de la polèmica interessada sobre manifestacions si o no, quan realment el que hauria d’estar en el debat, en l’agenda política és la greu situació sanitària, econòmica i social en la que estan vivint milions de dones en el món, denunciar que les treballadores portem bastant temps en una situació de precarietat laboral, encadenant contractes temporals, baixos salaris, pensions que no arriben per sobreviure, altes taxes d’atur i un llarg etcètera de condicions laborals de sobreexplotació.

Les dones es troben a la primera línia de la crisi de la Covid-19, molts sectors declarats essencials estan altament feminitzats de manera que les dones s’han revelat com a fonamentals en aquesta greu crisi, que ha posat en relleu tant la importància fonamental de les contribucions de les dones com les càrregues desproporcionades de treball reproductiu gratuït que suporten.

Del 9,9% de la població espanyola que s’han contagiat amb SARS-CoV-2 el 2020, destaquen col·lectius amb major seroprevalença: personal sanitari (16,8%) i cuidadores de persones dependents al domicili (16,3%), tasques de neteja (13,9%) i treball en residències i persones de nacionalitat no espanyola (13,1%).

L’EPA mostra que hi ha més dones aturades que homes, deu punts més, 2,5 milions. Dades del SEPE mostren que les treballadores són un 15% més que els homes en les llistes de l’atur (2020).

Les dades d’ERTES també indiquen que al llarg de la pandèmia vam superar entre un1% i un 3,5% a les masculines, tot i que en les plantilles hi ha quatre vegades més homes. (Font Ministeri d’Inclusió).

La bretxa salarial imposada durant la nostra etapa laboral, es duplica a l’hora de cobrar una pensió, la majoria d’elles es troben per sota o fregant el llindar de la pobresa, no aconseguint el SMI. És imprescindible per superar-lo acabar amb les reformes laborals que permeten la contractació precària, que el treball de reproducció i cures computin a l’hora de percebre les pensions de jubilació i ineludible l’abolició de la Llei d’Estrangeria, que potencia l’esclavitud i l’economia submergida.

La pobresa severa segons algunes estimacions ha augmentat en el regne borbònic a gairebé 800.000 persones i pot arribar a 5, 1 milions per la covid-19, moltes d’elles tenen nom de dona.

Que no ens vinguin a vendre”l’empoderament”, perquè empoderades estem. El que no estem és rebent salaris que permetin viure i satisfer necessitats bàsiques, ni rebent subsidis ni prestacions quan els nostres treballs informals i sense alta en laseguretat social es van anar en orris, ni trobant serveis sanitaris públics que ens atenguin degudament, ni tenim accés a serveis públics que permetin deixar anar tota la càrrega de treball reproductiu gratuït que suportem.

Vivim i sabem, per això les dones treballadores diem que el 8 de març és un dia de reivindicació i visibilització dels enormes esforços que realitzen dones i nenes a tot el món per erradicar totes les formes de discriminació i opressió que persisteixen avui a la societat.

A la pandèmia sanitària s’uneix la pandèmia del capitalisme, creixent l’explotació i misèria al món, no importa el país capitalista que habitem.

Diem que el 8 de març és un dia de sortir al carrer, d’organitzar-nos i lluitar contra el capitalisme i les seves pandèmies.

VISCA LA LLUITA DE LES TREBALLADORES!
DERROTAR EL PATRIARCAT!
ACABAR AMB EL CAPITALISME!

Partit Comunista del Poble de Catalunya