En els darrers dies hem pogut observar com després de molt de temps Cuba torna a centrar l’actualitat ocupant grans espais en els mitjans de comunicació. Des d’aquests se’ns senyala que a Cuba hi ha una enorme crisi generada per una desastrosa gestió de la pàndemia per part de les autoritats cubanes que ha llençat a milers de persones als carrers en dures protestes massives.
Primer de tot cal dir que no hi ha cap govern en el món que no estigui subjecte a cometre errors en la gestió d’un fenòmen de l’envergadura d’una pandèmia com l’actual i rar és el país que un sector de la població no manifesta el seu descontent. El que ja és més estrany és com una reduida mobilització arriba a prendre aquesta desproporcionada atenció mediàtica arreu del món acompanyada de campanyes com SOS Cuba recolçada per artistes i “influencers” sol·licitant intervenció humanitària i corredors per ajudar al poble cubà, quan sabem per experiències anteriors que això el que amaga és la intenció de que es produeixi una intervenció per part de l’imperialisme que només genera que morts i patiment. En els últims anys tenim masses exemples del que ha suposat una “intervenció humanitària.
El més ridícul de tot plegat és que amb les dades a la mà, Cuba està fent una gestió extraordinària de la pandèmia, havent-se produit només 1659 morts (que no deixen de ser tràgiques, obviament) i tenint unes dades destacades tan pels països del seu entorn com respecte als EUA o països europeus on el Covid ha causat autèntics estralls amb milers i milers de morts i amb una atenció sanitaria insuficient.
Curiosament, cap d’aquests que bramen tan per la situació tan precària que es viu a Cuba recorden el criminal i genocida bloqueig que ve patint l’illa caribenya des de fa sis dècades, sent fins i tot molts d’aquests “solidaris” partidaris de que aquest bloqueig segueixi permanent o fins i tot sigui més contundent. Un bloqueig, cal recordar, recentment condemnat per enèsima vegada i de forma gairebé unànime (tret dels de sempre) a l’Assemblea General de l’ONU.
Malgrat el bloqueig, Cuba segueix sent un referent en l’àmbit de la Sanitat al món. Tot i ser una petita illa del Carib i veure’s constantment assetjada ha estat capaç de desenvolupar les vacunes Soberana i Abdala contra la Covid, les quals tenen dificultats per aplicar-se degut a la falta de xeringues i serioses dificultats de ser distribuides per d’altres països pel criminal bloqueig que aplica els Estats Units.
Davant d’aquesta situació que confiem quedarà resolta en breu comptant amb el poc suport que ha trobat entre el poble cubà aquesta nova envestida de l’imperi, des del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) condemnem qualsevol intent atiat per l’imperialisme de tensionar a la societat cubana per tal de soscavar la seva sobiranía així com condemnem la violència que volen dur a terme sectors contrarrevolucionaris a Cuba com a la nostra ciutat i arreu davant els consolats i ambaixades de la República de Cuba.
El nostre compromís amb Cuba, el poble cubà i la Revolució segueix ferm i incondicional.
ABAIX EL BLOQUEIG! PROU DE PROVOCACIONS IMPERIALISTES!
VISCA CUBA SOCIALISTA I SOBIRANA!
Partit Comunista del Poble de Catalunya