Aquest 8 de gener es dictava sentència de més de 4 anys de presó contra el jove Alfonso Fernández, conegut popularment com Alfon. Avança donant un salt qualitatiu, d’aquesta manera, la repressió contra el moviment obrer.
Alfon ha estat condemnat per l’Audiència Provincial de Madrid després d’un muntatge policial perpetrat en el transcurs de la vaga general del 14 de novembre de 2012. Se li va acusar de tinença d’explosius i va ser empresonat, aplicant el règim FIES, durant 56 dies a la presó de Soto del Real. Un procés judicial que culmina i que està afectat de múltiples irregularitats, com ho han estat la ruptura en la cadena de custòdia dels supòsits explosius o el no haver trobat cap empremta dactilar de l’acusat en la motxilla que presumptament portava.
Aquest dictamen s’emmarca en plena ofensiva del capitalisme espanyol contra el moviment obrer i popular. Un muntatge policial i un judici farsa que es converteixen en paradigma de la nova fase repressiva que el capital està determinat a deslligar. El capital a Espanya necessita avui intensificar l’exercici dictatorial del seu poder, davant l’agudització de les contradiccions de classe que la societat experimenta. Al capitalisme no hi ha qui ho salvi i la lluita i influència dels sectors més organitzats de la classe obrera sobre el conjunt del poble treballador és la línia de flotació que la burgesia pretén bombardejar. Tot treballador i treballadora que lluiti tan sols pels seus interessos més immediats, com conservar el lloc de treball o impedir que els bancs li robin casa, està exposat a la calculada repressió de l’Estat.
En aquest context cal entendre que la situació és d’agudització extrema de la lluita de classes i no té marxa enrere. El capitalisme només pot oferir diverses formes d’opressió i explotació quotidianes als treballadors, llançant contra qualsevol protesta una resposta cada vegada més repressiva i violenta. La classe obrera ha d’organitzar i reforçar tots els mecanismes d’unitat i solidaritat de classe. Qualsevol atac a un treballador és un atac al conjunt de la classe obrera i del poble. En el moment present, cal unificar les lluites, convertir cada centre de treball, cada centre d’estudis i cada barri en fortaleses de solidaritat inexpugnables.
El PCPC i els CJC coneixem de primera mà les formes i efectes dels muntatges policials, els casos dels tres comunistes catalans o dels cinc asturians de les nostres organitzacions que van ser acusats de delictes que mai van cometre ens van fer comprendre de primera mà que la força de la solidaritat i de l’organització, juntament amb la lluita de masses, són el major de les assegurances per respondre la repressió. Gràcies a això, els nostres camarades van ser absolts o les causes directament anul·lades. Aquestes experiències ens fan comprendre perfectament les dures exigències de la lluita revolucionària, que el jove Alfon està patint en aquests anys i particularment en aquests dies.
Per tot això, des del PCPE i els CJC la nostra més sincera solidaritat amb el company Alfon. Exigim la immediata anul·lació de la seva condemna. I fem una crida a tota la classe obrera a sumar-se en aquest acte solidari ia assistir a les mobilitzacions que es convoquin en pro de la llibertat del jove company de Vallecas.
El cas d’Alfon no pot ser el primer en què es materialitzi una pena de presó, sinó la primera de moltes victòries que revoquin aquesta situació. Contra la repressió de l’Estat burgès, solidaritat obrera i popular.
Comitè Executiu del PCPE
11 de gener de 2015