PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
La Diada d’enguany, com la dels darrers anys, està marcada pel projecte que implica amplis sectors de la societat catalana i les principals forces polítiques nacionals en base el que s’ha anomenat “dret a decidir”.
Avui a Catalunya el debat sobre la qüestió nacional catalana és el debat central de la vida política nacional i estatal, les paraules independència, federalisme, consulta o constitució ocupen la majoria de discursos i titulars.
El trimestre que tot just encetem ens situa a l’horitzó immediat la data del 9 de novembre com a data que marcarà la resta del curs polític català i espanyol. La celebració de la consulta i la més que probable prohibició per part de l’Estat espanyol obrirà molt probablement un nou cicle de mobilitzacions i una perspectiva política incerta, que va des d’unes eleccions plebiscitàries a Catalunya, un nou pacte constitucional o fins i tot la suspensió de l’Estatut d’autonomia català.
El Partit Comunista del Poble de Catalunya, com a partit de classe i nacional, no és aliè a la realitat que viu la nostra classe. Sempre hem defensat el dret a l’autodeterminació de Catalunya, inclosa la seva independència.
La situació que vivim no podem entendre-la correctament al marge de la lluita de classes i de les pugnes entre burgesies. Avui, el projecte sobiranista que defensen les principals forces polítiques representants de la burgesia catalana, és un projecte que es basa en la incorporació directa de Catalunya al pol imperialista europeu i atlantista. La fracció dominant de la burgesia catalana utilitza i instrumentalitza els legítims anhels d’àmplies capes de la població catalana en funció dels seus interessos. El mateix podem dir de la burgesia espanyola.
Els i les comunistes catalans lluitem juntament amb els nostres camarades de la resta de l’Estat contra l’Espanya de la Unió Europea i l’OTAN. Els i les comunistes catalans, com a partit de classe, com a partit marxista-leninista que situa la defensa dels interessos de la classe obrera catalana i les capes populars com el seu eix rector, i la conquesta del poder i la construcció del Socialisme com l’objectiu suprem; no podem tenir una posició subsidiària d’una o altra burgesia.
La classe obrera catalana, igual que la classe obrera espanyola o de qualsevol altra indret europeu no té futur dins el pol imperialista de la Unió Europea i molt menys en el braç militar de l’imperialisme euro-americà, l’OTAN. No importa sota quina bandera.
L’actual correlació de forces de la lluita de classes, descaradament favorable a la burgesia, defineix com les reivindicacions i anhels nacionals d’àmplies capes de la població catalana es materialitzen al servei del projecte i dels interessos de la fracció dominant de la burgesia catalana, la mateixa burgesia que nega els drets nacionals del poble palestí, i aplaudeix a l’entitat sionista mentre mira cap a una altra banda davant el genocidi palestí.
El capitalisme, i concretament l’imperialisme europeu i espanyol, es troben immersos en una crisi sistèmica de proporcions desconegudes fins el moment. Crisi que en l’àmbit de les estructures polítiques nacionals i estatals necessita de profundes recomposicions i generació de nous consensos que permetin seguir amb l’explotació i la dominació de la burgesia sobre la classe obrera i capes populars.
L’abdicació del rei Juan Carlos, la crisi del bipartidisme i la recomposició i reagrupament de l’espai de l’oportunisme i el reformisme, son expressions clares d’aquest esgotament. La recerca d’una segona transició, o els diferents processos de construcció nacional, son intents desesperats de les diverses burgesies de l’Estat per recuperar la solidesa institucional del capitalisme.
Els i les comunistes del Partit Comunista del Poble de Catalunya li diem a la nostra classe, a les immenses majories, que darrera del projecte de la burgesia no hi ha futur, que dins de la Unió Europea no hi ha independència i que dins de l’OTAN no hi pot haver llibertat.
La sortida de la crisi dels capitalistes és a costa del patiment de la classe obrera, la baixada de salaris, l’atur, la pèrdua de drets o l’augment de la pobresa de les famílies obreres és la seva salvació. La salvació de la classe obrera i de les capes populars només pot ser el Socialisme.
El Partit Comunista del Poble de Catalunya, com a partit de classe i nacional, no es situarà rere cap burgesia. La nostra tasca és i serà l’organització de cada cop més sectors de la classe obrera i capes populars, generant dinàmiques sostingudes de lluita. Les nostres eines son les del treball, eines per la conquesta del poder i la construcció del Socialisme.
República, Socialisme i Autodeterminació!
Ni guerra entre pobles, ni pau entre classes!
Partit Comunista del Poble de Catalunya
Comitè Executiu
Setembre de 2014
