SEGUIM LLUITANT PER LA REPÚBLICA, L’AUTODETERMINACIÓ I EL SOCIALISME.
SEGUIM CONSTRUINT EL PODER OBRER, ÚNIC CAPAÇ D’ACONSEGUIR EL SOCIALISME.
Aquest any 2020 vivim el 1r de maig després de gairebé dos mesos de l’explosió de la pandèmia provocada pel virus COVID-19. Serà, des de les darreres guerres, el primer sense manifestacions pels carrers de les grans ciutats, tant a Catalunya com a tot l’estat, així com a bona part del món.
Hi arribem amb ràbia i tristesa per totes les vides perdudes, pel retrocés de drets, per l’augment de les desigualtats i per la constatació de l’efecte de l’estafa que han suposat les retallades en els serveis públics i del poder dels monopolis per sobre de qualsevol sentit de democràcia ni d’humanitat. Retallades fetes pels vells i nous socialdemòcrates (PSOE i PODEMOS) i recolzades pels sindicats grocs, confirmant i continuant la seva traïció a la classe obrera.
Aquest 1r de maig serà el millor moment, abans i després, de dir amb força, NO A UNS NOUS PACTES DE LA MONCLOA, que les direccions venudes de CCOO i d’UGT ja han dit que signaran, fins i tot abans que s’hagi iniciat la redacció dels seus continguts. Ja vam patir prou, com a classe obrera, els primers Grans Pactes Socials que l’eurocomunisme va fer possibles. Denunciem que CCOO i UGT signaran sense ni consultar a la classe treballadora (ni tan sols a la seva afiliació) però el que signin aquests ANTIDEMÒCRATES, afectarà negativament a totes les persones assalariades de l’estat espanyol.
Aquest període d’incertesa, també ens ha mostrat més clarament els interessos dels sectors de poder, representats per la socialdemocràcia en l’actual govern: continuar amb la guerra imperialista (ni han deixat de pagar la milionada que costa l’OTAN, ni s’han suspès les maniobres entorn de Rússia, i encara pitjor, s’ha assetjat a Veneçuela des de l’Atlàntic i des de Colòmbia), sacrificar vides i posar en risc la salut de les capes socials més desafavorides per assolir benefici econòmic (com va dir la directora de l’FMI, Lagarde, les persones velles i malaltes no són productives i, per tant, suposen un enorme cost econòmic que no dóna rendibilitat a les multinacionals dominants en el Capitalisme).
Tenim debilitats com a classe en la defensa dels nostres interessos: la principal és la incapacitat de coordinar una influent i contundent resposta del sindicalisme de classe unitària i combativa per tal de poder frenar la barbàrie que ens han imposat. El cert és que a l’estat espanyol hi ha més de 30 sindicats amb posicions de classe (sortits en la seva gran majoria de les històriques CCOO, quan encara no s’havien convertit en el sindicat domesticat que són ara), però l’esforç de la FSM (Federació Sindical Mundial, a la que 11 sindicats de l’estat espanyol estan afiliats) per a coordinar-los, encara no ha donat els fruits necessaris.
Des del PCPC sentim i denunciem el dolor del pes que carrega el sistema sobre la classe obrera i les capes populars de les societats capitalistes i fem una crida a intensificar els esforços per organitzar-nos de forma que puguem confrontar i derrotar les actuals però podrides estructures de poder. Podrides perquè ja no aporten res a La Humanitat, tret de misèria i destrucció.
Cal mobilitzar-se als llocs de treball (quan hi tornem totes i tots) i als barris obrers, més que mai, avançar en organitzar-nos en les més diverses formes, però amb l’objectiu comú de defensar el què és nostre com a fruit del nostre treball i d’unir-nos en un Front Obrer i Popular que ens condueixi a la destrucció de l’actual sistema econòmic depredador de la vida humana i a fer possible la construcció del sistema basat en la justícia social: el SOCIALISME.
Des de casa hem de participar en la tasca avui principal: desterrar les idees que ens han fet creure en el Capitalisme com a únic sistema per a la societat humana. Desastres humanitaris com els que hem viscut aquestes darreres setmanes ens confirmen clarament la necessitat de construir-ne un altre, que amb errors a aprendre d’ells, ha demostrat, a Cuba i molts més països, que el Capitalisme s’ha de destruir.
La barbàrie anunciada per Karl Marx fa gairebé dos segles ja és aquí fa dècades, no desapareixerà ni millorarà si la majoria de les persones explotades i oprimides pel Capitalisme no aconseguim, organitzar-nos, unir-nos i prendre el què ens pertany.
Avui, més que mai:
SOCIALISME O BARBÀRIE!
VISCA LA CLASSE OBRERA!
Abril 2020
